Òmnium Cultural ha entregat aquest dilluns el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes a Quim Monzó i TV3 no ha retransmès la cerimònia, celebrada al Palau de la Música. Sí que ho va fer pel premi Català de l’Any, que atorguen els lectors d'El Periódico i els espectadors d’Els Matins de TV3 a qui bé els hi sembla, sempre que sigui de la llista preseleccionada per El Periódico. El català de l'any es va emetre des del Teatre Nacional de Catalunya interrompent el Telenotícies Nit.

Als que no els hagi esclatat el cap, la decisió de no fer el mateix pel Premi d’Honor que pel Català de l’Any se’ls haurà fet, si més no, estranya, potser 155 vegades més estranya.

El Premi d’Honor és el guardó més destacat de la literatura catalana i un dels que millor configura el panteó contemporani de les lletres del país. És complicat trobar a Catalunya algun altre premi literari comparable i, si no, repassa la llista de guardonats, tot sigui dit sense ofendre als catalans de l’any.

El Premi d’Honor d’aquest any és Quim Monzó, un dels pocs escriptors catalans, sinó l’únic, que pot viure de ser escriptor i prou. Potser no li manca cap dels guardons literaris que es fan i es desfan, no li ve d’aquí. La seva obra s’ha traduït a 26 llengües. Ell mateix és el traductor al català de Capote, Salinger, Miller, Dahl, Tomeo, Bradbury, Hardy, Hemingway, Bogosian... entre d’altres. Ha escrit i parlat a gairebé qualsevol diari, ràdio i televisió del país, el mateix país al que va representar a la Fira del Llibre de Frankfurt el 2007, on la cultura catalana va ser la convidada, amb un discurs inaugural que tothom recorda.

El Premi d'Honor l'entrega Òmnium Cultural, que tenia 95.359 socis a finals del 2017 (i va cap amunt). El Periódico venia 65.812 còpies diàries al novembre del mateix any (i va cap avall). Si cal posar-se demagog, cap problema. 

La missió de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals és “oferir a tots els ciutadans de Catalunya, en compliment del mandat del Parlament, un servei públic audiovisual de qualitat, compromès amb els principis ètics i democràtics i amb la promoció de la cultura i de la llengua catalana [...]”. Un dels seus “objectius principals” és “ajudar a la consolidació i expansió de la llengua, la cultura...”.

Aquest dilluns 4 de juny a la nit algú va considerar que aquest "objectiu principal" es complia millor interrompent el TN Nit amb un esdeveniment d'una empresa privada, més que interrompent el TN Nit amb el Premi d’Honor d'una entitat tan representativa de la societat civil. Hauria estat un bon regal per al president d’Òmnium, Jordi Cuixart, empresonat (preventivament) a Soto del Real per uns delictes que els jutges d’altres països que se n'han ocupat no aconsegueixen identificar ni entendre. Llàstima.