Hi ha esdeveniments històrics que podríem resumir en un titular que sovint fa referència als seus efectes devastadors, però que acostuma a deixar en un angle mort les seves causes. Un d’aquests fets podria ser la catàstrofe de Txernòbil. La percepció que encara faltava molt per descobrir sobre l’explosió el 26 d’abril de 1986 del reactor 4 de la central nuclear és el que va motivar al guionista nord-americà Craig Mazin a endinsar-se en aquest succés de tràgiques conseqüències.
La sèrie Chernobyl que HBO va estrenar l’any 2019 és la recreació històrica i artística d’aquella tragèdia. Històrica perquè la sèrie cerca amb molt rigor explicar de manera concisa tot el que va succeir la nit de l’explosió i els dies, setmanes i mesos posteriors, i artística perquè posa tot el talent creatiu al servei de la narració.
La percepció que encara faltava molt per descobrir sobre l’explosió el 26 d’abril de 1986 del reactor 4 de la central nuclear és el que va motivar al guionista nord-americà Craig Mazin a endinsar-se en aquest succés de tràgiques conseqüències
Tal com afirma Mazin, creador també de l’exitosa adaptació televisiva del videojoc The Last of Us, la sèrie més enllà de fer un relat dels fets, pretén posar el focus en el cost de les mentides i de les decisions que van causar més de noranta mil morts, sis cents mil homes reclutats i tres cents mil desplaçats que no van retornar mai més a les seves llars. L'accident es va produir en ple declivi de la Unió Soviètica i en el marc de la Guerra Freda i Gorbatxov va atribuir la dissolució de la URSS al desastre de Txernòbil.
Les veus de Txernòbil
El capítol del pòdcast de La zona zero dirigit i presentat per la Clàudia Maluenda analitza la veracitat dels fets que es mostren a la sèrie, i ho fa contrastant les dades històriques amb el professor d’Història Contemporània en el Departament d'Història Moderna i Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona, Josep Puigsech, i les dades narratives amb la periodista Aitana Montaner.
La sèrie reconstrueix els fets fent servir fonts com el llibre Midnight in Chernobyl o els testimonis recollits a Voices of Chernobyl de Svetlana Aleksiévitx. Mostra la cronologia dels esforços per controlar el desastre: des dels bombers que van ser els primers a actuar i que van morir dies més tard de l’explosió, fins als quatre-cents miners que van treballar a temperatures extremes i els gairebé quatre mil biorobots (soldats humans) que van exposar les seves vides per retirar el grafit radioactiu del sostre de la central nuclear.
La sèrie no està exempta de mecanismes narratius que el capítol del pòdcast analitza com el del personatge fictici d’Ulana Khomyuk que representa els científics que van lluitar per la veritat, o la dramatització del judici per exigències creatives que mostra el darrer episodi de la sèrie.