El 6 de juny s'acompleixen 50 anys del decret de creació de la Universitat Autònoma de Barcelona. La UAB ha decidit celebrar-ho durant tot un any, i avui la rectora, Margarita Arboix, ha volgut presentar els actes previstos a la premsa: el nomenament de 5 doctors honoris causa, la publicació d'un llibre commemoratiu i, sobretot, l'elaboració del pla estratègic que ha de guiar la universitat del 2019 al 2030. L'acte ha tingut lloc al recinte històric de l'Hospital de Sant Pau, a la unitat docent de Medicina, un dels primers edificis on es va ubicar la universitat, el 1968, tot i que ara està notablement reformat.
Inauguració del curs al Monestir de Sant Cugat, 1968.
50 anys d'una universitat singular
Els mateixos factors de creació de la UAB van determinar la seva evolució. Davant la saturació de les universitats existents, el govern espanyol va decidir el 1968 incrementar el nombre d'universitats amb la formació de la UAB, de la Autònoma de Madrid i de la Universitat de Bilbao (més tard integrada a la Universitat del País Basc). Per evitar la desestabilització que provocava l'agitació universitària, es va decidir instal·lar-la fora de la ciutat. Però la universitat va resultar molt revolucionària: per fer front a la falta de docents va haver de reclutar professors expulsats d'altres universitats per qüestions polítiques, o investigadors que ja havien passat per universitats estrangeres, amb el que es va convertir en una facultat molt moderna, i alhora inconformista. Va ser la primera entitat pública, en ple franquisme, en signar un manifest en favor de les llibertats, i durant la transició el govern d'Arias Navarro va estar a punt de tancar-la. Arboix ha volgut destacar que va ser la primera universitat de l'Estat que va tenir un rector elegit democràticament. La historiadora Carme Molinero, que ha presentat el llibre commemoratiu, ha destacat que aquest esperit democràtic de la UAB perdura fins avui.
Concert de Lluís Llach el 1985 a la UAB.
Borja de Riquer: "L'autonomia universitària és una relativa fal·làcia"
Innovació en recerca i en docència
La UAB, pels seus orígens, es va convertir de seguida en una universitat amb un alt potencial de recerca, i en una universitat innovadora pel que fa a les tècniques docents. La rectora ha recordat que el 1975 la UAB va aprovar el Manifest de Bellaterra, on apuntaven uns eixos que continuen essent vàlids avui en dia: la qualitat de la recerca, la defensa de les llibertats i el foment del català. Ara bé, Borja de Riquer ha recordat com ha canviat la universitat en les darreres dècades: "Quan va crear-se la UAB, el 1968, només el 6% dels joves entrava a la universitat, ara aconsegueixen entrar-hi el 40%", ha apuntat.
Arboix: "Les universitats necessiten una nova llei marc, més flexible"
El Sincroton ALBA, una de les estructures de recerca de la UAB.
Crítica a les institucions
Arboix i l'historiador Borja de Riquer (un dels professors més veterans de la UAB, on porta 49 anys) s'han mostrat profundament disconformes amb les polítiques universitàries existents. Arboix s'ha mostrat molt dura amb les "lleis intervencionistes" que mena l'Estat, i en la mateixa línia Borja de Riquer ha apuntat que "l'autonomia universitària és una relativa fal·làcia, perquè en allò essencial no existeix". Arboix s'ha queixat que les estructures burocràtiques són molt "pesades" i poc flexibles i impedeixen treballar al ritme àgil que exigeix la societat contemporània (ha posat com a exemple la dificultat per a aprovar noves titulacions). Ha assegurat que "cal una llei marc, més flexible", que respongui a les necessitats actuals de la universitat. I ha afegit que la universitat pública està disposada a retre comptes, però no pot dependre tant de les institucions. Borja de Riquer ha afegit que hi ha una contradicció en el fet en què la majoria de polítiques universitàries depenguin de la Generalitat i les de recerca del govern espanyol. Ara bé, amb el que Arboix i Borja de Riquer han estat més contundents, ha estat amb el balanç sobre els darrers anys de política universitària, tot afirmant que les retallades han estat duríssimes: "Els darrers 10 anys han estat nefastos per a les universitats", ha assegurat Borja de Riquer, qui ha assegurat que a desgrat de tot, "La UAB se'n va sortint".
Vista aèria del Campus de Bellaterra de la UAB.
Borja de Riquer: "Els darrers 10 anys han estat nefastos per a les universitats"
Cap a una nova universitat
Margarita Arboix ha advertit que la universitat haurà de canviar, i que les formes d'educació que són vàlides avui no ho seran en un futur potser molt proper. A l'igual que canvia vertiginosament el món i el país, també canvia la docència i la ciència, i això haurà de provocar canvis en la universitat. Arboix s'ha mostrat preocupada per la marginació de les humanitats en les polítiques educatives, i ha apuntat que no només són necessàries, sinó que cal integrar-les a programes interdisciplinars. En aquest sentit, ha afegit que cada cop és més necessari l'intercanvi entre disciplines, i també entre diferents universitats, a nivell local i internacional.
Concessió del doctorat honoris causa al poeta Miquel Martí i Pol.
Sis doctors honoris causa
La Autònoma ha aprofitat per anunciar la concessió de 5 doctorats honoris causa: en el camp de la defensa de la llengua i la identitat catalanes, Joaquim Maria Puyal, en l'àmbit de la llibertat d'expressió, a Caddy Adzuba (defensora dels drets humans a la R.D. del Congo); en l'eix de la solidaritat, a Marie-Paule Kieny (activista en favor de medicaments de lliure accés per a les malalties dels països del Sud); en l'eix de la cultura, a l'escultor Jaume Plensa; i en l'àrea del coneixement, a la catedràtica de física teòrica Lisa Randall.
Un llibre especial
La UAB ha aprofitat l'ocasió per presentar un llibre que s'acaba d'editar, L'audàcia del coneixement. 50 anys UAB (edicions de la Universitat Autònoma de Barcelona), que vol ser un balanç del mig segle d'història. Borja de Riquer ha destacat que no és el típic llibre d'autoelogi d'una institució, sinó que en aquesta publicació s'han volgut presentar els problemes "del passat, del present i del futur". Carme Molinero ha explicat que el llibre ha volgut recollir aportacions de gairebé un centenar de persones, entre docents, personal administratiu i de serveis, i alumnes que ha passat per l'Autònoma en diferents èpoques. El llibre vol ser, justament, un reflex de la dinàmica participativa i democràtica de la UAB.