Ells mateixos ho han anunciat a la seva pàgina web: El Último de la Fila, el mític duo català de pop-rock, tornarà als escenaris el 2026 amb una gira per diverses ciutats espanyoles, gairebé tres dècades després de la seva dissolució. Fundat el 1985 per Manolo García i Quimi Portet com la continuació de les seves anteriors bandes —Los Rápidos i Los Burros—, la banda es va separar tres anys després, el 1998, després que ambdós músics comencessin carreres en solitari. Després d'una breu reunió el 2023 per llançar un recopilatori, El Último de la Fila tornarà a girar la primavera de 2026 i farà parada a Barcelona, Fuengirola, Roquetas de Mar (Almeria), Madrid, Sant Sebastià, A Coruña, Avilès (Astúries), Sevilla i València, malgrat que encara no hi ha dates confirmades. No obstant això, les entrades sortiran a la venda el pròxim 29 de maig a partir de les 10 h a la pàgina web de Ticketmaster.
Al llarg de la seva trajectòria, la banda va irrompre en l'escena musical amb el seu estil únic, fusionant influències rock, pop i flamenques. Amb una carrera plena de reconeixements i múltiples discos d'or i de platí, els barcelonins van aconseguir un èxit sense precedents a Espanya, Europa i Llatinoamèrica. Després d'ajuntar-se el 2023 per llançar Desbarajuste Piramidal, un recopilatori amb noves versions dels seus anteriors treballs, García i Portet han confirmat que tornaran a cantar junts a partir de l'any que ve. De moment seran nou concerts els que faran en territori espanyol, que es duran a terme a Fuengirola, Barcelona, Roquetes de Mar, Madrid, Donostia, la Corunya, Avilés, Sevilla i València, malgrat que encara no s'han donat a conèixer les dates exactes.
El Último de la Fila és considerat com un dels grups musicals de més èxit a Espanya durant les dècades de 1980 i 1990. En total, van desenvolupar set àlbums musicals i van ser protagonistes de nombroses gires, generalment en territori espanyol, encara que també a diversos països de Llatinoamèrica. Seves són cançons com Insurrección o Como un burro amarrado, grans èxits intergeneracionals. Un dels motius de la dissolució va ser que Portet "va començar a estar incòmode pel tema lingüístic", tal com va explicar Manolo García en una entrevista el 2014, ja que totes les lletres del grup eren en castellà.
Després de la separació, Quimi Portet ha publicat sis discos: Cançoner electromagnètic (1999), Acadèmia dels somniss (2001), La Terra és plana (2004), Matem els dimarts i els divendres (2007), Viatge a Montserrat (2009) i Oh my love (2012), amb notable èxit dins del territori catalanoparlant; mentre que Manolo García va publicar Arena en los bolsillos (1998), Nunca el tiempo es perdido (2001), Para que no se duerman mis sentidos (2004), Saldremos a la lluvia (2008), Los días intactos (2011), Todo es ahora (2014) i Geometría del Rayo (2018), continuant amb el so que va donar caràcter al grup però imprimint el seu matís personal. Durant tot aquest temps tots dos components del grup han treballat en solitari, tot i que han compartit segell discogràfic.