Aquest article podria començar com aquella cançó dels Manel (en pau descansin) que deia “preneu seient, companys, parlarem de…”, però aquí no parlarem pas de “bellesa”, sinó d’ultracorrecció. La correcció lingüística és una virtut que tothom (o gairebé tothom) es pren seriosament, sobretot quan es tracta del català. És sabut i compartit per tothom (o gairebé tothom, també) que la precisió lèxica, l’ús adequat de la gramàtica i un bon vocabulari són fonamentals per aconseguir una comunicació efectiva. Tanmateix, hi ha un terme que sovint es cola en aquest escenari: la ultracorrecció.
La ultracorrecció (o hipercorrecció) consisteix, bàsicament i fonamentalment, a corregir per excés (i, per tant, ultracorregir) allò que ja és correcte
Entre la correcció i la fluïdesa lingüística
La ultracorrecció (o hipercorrecció) consisteix, bàsicament i fonamentalment, a corregir per excés (i, per tant, ultracorregir) allò que ja és correcte, sigui en la llengua escrita o en la llengua oral. Quan ultracorregim, apliquem regles lingüístiques amb tanta diligència que, de vegades, els mateixos usuaris de la llengua acabem cometent errors o expressions poc naturals. I quan es manifesta? Doncs normalment es manifesta quan les persones intenten parlar de manera “més correcta” del que és necessari. En l’afany de fer-ho, s’utilitzen formes verbals o expressions que són poc convencionals (o fins i tot incorrectes) en determinats contextos. Aquest fenomen, a més, pot afectar negativament la comprensió i la fluïdesa del discurs, generant confusió entre els receptors del missatge.
El ‘quelcomisme’ és un fenomen molt comú entre els catalanoparlants que consisteix a dir ‘quelcom’ sempre i en qualsevol context
L’exemple més clar d’ultracorrecció en català és el quelcomisme. (M’he inventat el terme, no el busqueu al diccionari.) El ‘quelcomisme’ és un fenomen molt comú entre els catalanoparlants que consisteix a dir ‘quelcom’ sempre i en qualsevol context. Als quelcomistes algú els va dir que el ‘quelcom’ era la forma correcta i ja no els podem pas treure d’aquí. Detecten tots els ‘algo’ a quilòmetres de distància i no el suporten. L’han de corregir. Per exemple, corregeixen un ‘quelcom’ a la florista, que parlant de la vida els ha dit “nena, és algo que passa” o suggereixen dir ‘quelcom’ en comptes d’‘alguna cosa’ a un nou catalanoparlant mentre hi fan una cervesa… Ultracorrecció a la vista! Perquè dir ‘quelcom’ en aquest context tampoc no és adequat i és una ultracorrecció i perquè ‘alguna cosa’ també és correcte i, de fet, és la forma més adequada en un context informal o col·loquial. Bé, dit això… Quelcomistes, abuseu del ‘quelcom’ i ho sabeu.
I… què pot causar la ultracorrecció? Confusió! Perquè pot desconcertar el receptor i aquest pot percebre les expressions com a estranyes o directament com a “incorrectes”. I què més? Doncs allunyament de la naturalitat, discursos artificials o pedants que resultin poc espontanis... I no només això: també una dificultat de la comprensió, ja que sovint les expressions pròpies de la ultracorrecció són menys comunes que les alternatives més senzilles i establertes.
Sovint les expressions pròpies de la ultracorrecció són menys comunes que les alternatives més senzilles i establertes
Sí… I què hi podem fer? Ser molt conscients del context de la conversa o de l’escriptura perquè les normes gramaticals venen determinades pel registre, pel context i per l’estil de la comunicació. També és important dominar la gramàtica i el vocabulari català, així com exercitar-los regularment, desenvolupar una intuïció lingüística a través de la lectura i de diferents registres i estils lingüístics per saber quan aplicar les normes de manera més o menys flexible... I, sobretot, no excedir-nos en la correcció.
La ultracorrecció en català pot ser contraproduent per a la comunicació efectiva i fins i tot per a la promoció de la llengua
En conclusió, la ultracorrecció en català pot ser contraproduent per a la comunicació efectiva i fins i tot per a la promoció de la llengua! El nostre objectiu ha de ser sempre trobar l’equilibri adequat entre la correcció i la fluïdesa lingüística, sense passar-nos. Ah, i això no vol dir que el ‘quelcom’ sigui incorrecte o no es pugui utilitzar mai, eh! L’únic que hem de tenir en compte que és preferible utilitzar-lo en contextos molt formals. Com ara quins? Reunions, exposicions, ponències, etc. Quedem així, doncs