Tot i que el trap català ja fa anys que no viu la seva millor època, encara sorgeixen joves artistes amb el potencial per donar-li la volta al joc i, entre aquests, no es pot no parlar de l'Ultralone. El raper de Berga ha tornat amb el seu productor de confiança PracciBtz per deleitar-nos amb la segona entrega de Música per Bandolers, aquest cop més cru, més Detroit, més Ultralone.
Només cal una escoltada a la seva nova obra per veure com l'Ultralone ha decidit evolucionar musicalment i no donar-nos un reescalfat del primer EP. Música per Bandolers 2 importa un so desvergonyit propi de l'escena americana però totalment nou al nostre territori.
Com ha estat la rebuda de Música per Bandolers 2?
Jo crec que bastant bé. Tampoc fa gaire que trec música, i com sempre vaig amb les expectatives que sigui un desastre, bastant bé.
I com va ser gravar el videoclip de 080?
Bastant matada, perquè vam anar a Andorra a passar tres dies a un refugi, com full amb la neu, sense cobertura ni res, i va ser bastant dur. Però jo crec que va quedar guai perquè com que amb qui sempre gravo som col·legues, al final anem allà a matar-nos una mica, però sempre acaba quedant una cosa guapa.
I quin ha estat el procés creatiu de l'àlbum?
És que el fet de fer-ho amb el Pracci, com no som de la mateixa ciutat, ho fem bastant a distància. Ell em va enviant bases pel whatsapp, de tant en tant i les que em molen me les vaig guardant i vaig fent quan puc, o sigui és bastant lowkey. No és com anar a un estudi a compondre amb llibretes, ell m'envia bases i jo quan puc li tiro a algunes i si queda bacano la regravo després bé amb un bon micro.
I d'on sorgeix el junte aquest amb el Pracci?
Va ser per casualitat, no ens coneixíem de res fins fa un any. Em va contactar per Insta, vam quedar i ja amb la tonteria vam anar gravant temes i de cop vam veure que ja teníem un EP. O sigui, va ser molt chill.
I en què creus que es diferencia el nou àlbum, Música per Bandolers 2, de la primera entrega?
Jo noto bastant canvi en tots els aspectes, o sigui, l'únic que té en comú és que continua sent bastant rapejat, bastant Detroit, si li vols dir així, però en tema musical s'ha tornat com bastant més fosc, en general les temàtiques també són inclús més fosques.
També volia transmetre amb la portada el que era al principi, com així arribant bastant elegants i tal. Després aquesta portada, ja és a un backstage, trepitjant una mica aquest mundillo i tot més fosc. Mostrant més confiança amb una música més agressiva. Crec que es nota bastant que s'ha guanyat confiança i la seguretat de dir, val això ja va més seriosament, en canvi, el primer era com temptejant terreny.
El primer vas fer servir unes tres o quatre bases de cantautors catalans i en aquest ja no hem vist res d'això. Com és?
Al primer ens condia molt fer això dels samples per també donar-li la barreja amb coses catalanes. Però en aquest vam dir "anem a deslligar-nos de tot això", no volem ser penya que fa versions de cançons en català, sinó simplement penya que està fent cançons que van dures i ja. O sigui, no volíem que algú ens escoltés perquè a la base és un tema que se sabia, sinó simplement de dir, ho fem en català perquè ho fem en català i ja, però la nostra etiqueta no és fer-ho en català.
No us volíeu quedar aquesta etiqueta, no?
No, o sigui, a mi em condeix, però no volia que tot l'EP tornés a ser bases de Detroit sobre samples catalans. Volia que ja fos zero samples, zero referències a coses catalanes simplement que la gent s'ho escoltés perquè li agradés i ja, i jo crec que és bastant el que ha canviat del primer al segon EP.
Que en el primer EP seriós que trèiem ja tinguéssim el respecte del Mare, va ser bastant com tenir un certificat de qualitat
Parlant també del primer EP, com va ser col·laborar amb el YungMare?
Va ser bastant loco la veritat. Va ser a través del Pracci, perquè crec que ell li havia produït un tema per fer una col·laboració. I doncs, jo que tenia el contacte amb el Pracci com que va aprofitar, vam dir, anem intentar passar-li aquest beat, però amb el meu vers, a veure si l'hi convenç. I sí, sí, el Mare full obert li va semblar bacano des del principi i ens va convidar allà al seu estudi. De fet, és l'únic tema que està gravat en un estudi com tal.
A més, pensa que jo quan era xavalín també ja els coneixia, aleshores va ser com molt loco que en el primer EP seriós que trèiem ja tinguéssim el respecte del Mare, va ser bastant com tenir un certificat de qualitat.
I parlant de col·labos, quina seria la col·labo somiada per tu, sigui local o internacional?
Així com platònic igual el Lucki o el Babyface Ray, d'Estats Units, i si t'hagués de dir com a algú tipus mitjanament viable, el Rojuu. I d’Espanya el Gloosito o el Yung Beef, però no són col·labos que em plantegi seriosament.
Quin lloc creus que ocupes dins del panorama musical català?
Crec que me l'estic fent un lloc de l'underground català, però inclús alguns artistes m'han dit que tampoc és que hi hagi una escena com a tal underground, així que tinc com molta via lliure. El meu objectiu és ser l'artista català que s'escolti penya que no escolta música catalana, sinó gent que s'escolta música urbana, espanyola, anglesa o l’idioma que sigui, i que m'escoltin a mi perquè ho entenen.
No vull arribar al mateix públic que l'altra gent que ja està fent música en català sinó simplement a la mateixa gent com jo que som d'aquí, però escoltem aquests tipus de música.
Col·laboraries amb algun artista dels que sonen ara, o és una cosa que ni contemples?
A veure, o sigui, no et diria no a tots, però sí que la gran majoria sense dubte que no és una cosa que m'agradaria fer, la veritat. Perquè és música que jo no m'escolto, no trobo que estigui fet pel mateix públic i ho trobaria molt forçat. Com a molt igual et diria la Mushkaa, però poc més.
Com és que sempre has portat un perfil bastant lowkey, sobretot a xarxes?
No m'agrada massa ser el centre de tensió, la veritat. És una mica contradictori perquè en el fons sí, sinó no estaria fent música, però no m'agrada com ser molt pesat “escolta’t això que he fet jo”, o “mireu aquest soc jo”, en plan, m'agrada simplement tirar-me-les de misteriós i no donar molta canya amb coses meves perquè no vull donar cringe, i pel que sigui no m'ha funcionat tan malament, així que...
I què te'l va ser l'experiència de cantar l'última Mercè?
Va ser loco, perquè va ser el primer cop que cantava en directe, el primer cop que pillava un micro va ser allà i va ser inesperat. Literalment tres dies abans del concert, el Superreservao em va dir “tu, t'agradaria sortir a cantar-te uns temes quan cantem?” i vaig dir, “clar”. Jo esperava morir-me de vergonya, però amb la tonteria hi havia bastanta penya i això em va donar full confiança, sobretot per propers bolos, d'anar amb l'experiència d'haver cantat allà, haver-me tret el pes del sobre. Perquè va ser el primer cop que cantava, amb penya que jo respectava molt musicalment i a Plaça Catalunya, va ser com teràpia de xoc.
Consideres que la teva música és política?
O sigui, jo et diria que no, però després hi ha hagut penya als bolos que m’han dit “m'he escoltat a tots els teus temes, tu ets comunista, no?” i vaig dir, "collons, no sabia que la gent trauria aquesta interpretació", però jo diria que no.
No faig temes com expressament polítics, però sí que sempre m'acabo tirant alguna barra d'alguna cosa en concret, que si coses de la poli, que si aquest polític en concret. O sigui, no busco com fer rap social a l’old school ni res, simplement com que suposo que en rapejar sobre la meva vida també acabo tocant temes de coses que penso, però no busco activament conscienciar la gent ni molt menys, em surt sol.
El teu Twitter dona molt joc, tot el que no penges a Insta o deixes a Twitter?
Sí, i de fet el meu bloc de notes, on escric les cançons, el que escric primer han sigut barres i després han sigut tuits, o a la inversa. No hi ha gaire diferència entre les meves lletres i el meu Twitter, la veritat.
Creus que has aconseguit el que seria el teu so, és aquí per on vols tirar?
En general, m’agrada que aquests projectes amb el Pracci tinguin com la mateixa sonoritat, aleshores et respondria que sí, però sí que per la resta coses que faig m'agrada com ser bastant versàtil no encasellar-me en rapejar sinó en el que surti. Crec que a Música per Bandolers sí que he trobat bastant el so, però no vull que sigui com que diguis va, això és un Ultralone type beat, sinó que en general, tingui a veure amb la meva veu, que sigui característic però tocar amb molts palos.