Fa tot just 365 dies que Josep Maria Espinàs va convertir-se oficialment en llegenda i en una de les veus contemporànies més importants de la literatura catalana de casa nostra i, com passa amb les coses que no tenen massa sentit, va caldre que desaparegués per trobar el seu espai entre nosaltres. També va ser un home polifacètic que odiava tal nomenclatura perquè preferia "escriptor i home de fer feines", i un autor que va néixer el dia que va morir; una reflexió que el filòleg Pep Antoni Roig s'ha fet seva per reivindicar la figura d'un home que ell mateix no havia llegit mai. Així ho va confessar en l'obituari que va dedicar-li en aquest mateix diari i que va ser la primera guspira de L'aire de les coses (Ara Llibres), un llibre a mig camí entre el dietari i l'assaig que fa una mirada verge a l'obra de l'Espinàs per descobrir una de les personalitats més genuïnes de la nostra literatura. Ho fa a través del filtre d'un jove que passa de la trentena; una obra que parla d'un autor consagrat i que, en paraules de l'editora Isabel Martí, també es converteix en un autoretrat d'un llibre sobre el mateix Antoni Roig.
L'aire de les coses funciona més com a trobada que com a llibre a l'ús, amb un Pep Antoni Roig curiós i confessional que vol indagar en una carrera literària que li és desconeguda i que, fent-ho, apropa Josep Maria Espinàs a tothom qui el vulgui conèixer. Llibre a llibre, article rere article, el filòleg i articulista s'ha submergit d'una forma gairebé obsessiva en la collita literària de l'autor de l'himne del Barça i el fundador dels Setze Jutges i la Nova Cançó perquè no entenia per què la seva generació no tenia Espinàs en el seu arc referencial d'autors importants. Com podia ser que un filòleg llegit com ell no l'hagués descobert molt abans? "Crec que a l'Espinàs el va matar bastant la transformació entre l'era analògica i digital; l'Espinàs veia i explicava literàriament la vida d'una manera que ara ja no es porta, ara tot va molt ràpid", ha explicat.
En una xerrada amb la crítica literària Júlia Ojeda, l'autor ha continuat reflexionant sobre aquests pocs relleus generacionals que han fet que Espinàs arribi tard a la nostra qüotidinatitat. Tots dos han coincidit en assenyalar la responsabilitat d'escoles i acadèmies a l'hora de prescriure lectures i autors per continuar preservant la literatura catalana, i és que "si l'Acadèmia no és prescriptora, és impossible que aquests referents ens arribin; em semblaria lògic i normal haver llegit Espinàs a l'escola en un país normal", ha remarcat Ojeda, que ha fet un crit a que l'obra escrita per Antoni Roig la llegeixin tots els alumnes de quart d'ESO de Catalunya. En aquest sentit, pel filòleg i autor d'aquest assaig, sí que "hi ha una voluntat que arribi als joves, tot i que sé que és complicat, però crec que és important perquè l'obra literària d'Espinàs és imprescindible per entendre el món actual". També ha volgut subratllar els perills de voler classificar més del compte els referents de casa nostra, un fet que pot resultar desencisador per aquells que fan de l'etiqueta una veritat absoluta, jugant-se tot el gaudi a cara o creu. "Tant Segarra com Pla són autors inclassificables, i crec que a l'Espinàs li va passar el mateix".
Crec que a l'Espinàs el va matar bastant la transformació entre l'era analògica i digital
Antoni Roig també ha volgut reivindicar l'articulisme com el fet de pensar una idea cada dia i com una altra manera d'explicar el país. L'autor de L'aire de les coses, que escriu una columna setmanal a ElNacional.cat, enyora tenir ganes de llegir aquell nom concret a primera hora del matí a la capçalera de referència, una fita que Josep Maria Espinàs va fer durant gairebé quatre dècades, i que l'ara escriptor lamenta que fa un flac favor a la cultura literària i reflexiva del país. "Tots els països del món tenen articulistes diaris; l'Espinàs ho va ser durant 38 anys, però aquest país en aquest moment no té articulistes catalans en català i ho trobo molt a faltar, perquè això també és literatura".
"Gràcies per fer que l'obra de l'Espinàs no sigui memòria avall, sinó reconeixement amunt", ha agraït una Martí visiblement emocionada, ressaltant l'alegria d'Antoni Roig a l'hora de tirar endavant un projecte que l'ha tingut ocupat durant mesos. Segons ha explicat l'editora de La Campana, volien que la importància de la figura de l'escriptor de Barcelona la traslladés sobre paper una persona jove, que fos vivencial i que el pes de l'autor al llibre fos el mateix que el pes de l'Espinàs, "perquè si ell ha de traspassar més enllà del temps és perquè algú jove l'agafi i se'l faci seu". I en paraules del filòleg del Pla del Penedès: "feia molt que no llegia un autor en la meva llengua i d'una edat tan diferent que no em fos tan proper".
L'acte commemoratiu també ha comptat amb la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, qui ha remarcat que "Josep Maria Espinàs va ser un far per la cultura catalana", a l'hora que també ha volgut recordar la importància de traslladar la gran tradició literària de casa nostra a les noves generacions. "Hem d'ajudar a que els més joves coneguin aquells autors que els han precedit, que mirin a través de les seves mirades i transportin el seu coneixement a les seves experiències, igual que va fer l'Espinàs".