Aquest mes de novembre, el Teatre Condal de Barcelona prorroga les funcions de l’espectacle Una llum tímida, una producció de La Cicatriz, que explica la història d’amor entre dues mestres durant el franquisme.
És la primera obra produïda per La Cicatriz, un col·lectiu emergent format per quatre dones, que “neix del desig de produir projectes artístics des del feminisme, visibilitzant les dones dins del món de la cultura”.
La història d’Una llum tímida, que s'inicia l’any 1959, té dues protagonistes, la Isabel (Àfrica Alonso), una dona alliberada, que s’accepta a si mateixa, i decideix estimar obertament sense reprimir-se, i la Carmen (Júlia Jové), que prové d’una família molt conservadora, a qui la repressió franquista anul·la, maltracta i castiga. Aquesta història d’amor que les uneix, en un context de por i opressió, es converteix en una lluita entre el que la societat espera d'elles i la seva voluntat de viure en llibertat i sense complexos.
Les actrius Àfrica Alonso i Júlia Jové interpretant els personatges d'Isabel i Carmen a l'obra Una llum tímida / Nora Baylach
L’Àfrica i la Júlia no estan soles dalt de l’escenari, les acompanyen la Laura Masferrer i l’Andrea Puig amb una guitarra i un violoncel, dos instruments clau que embolcallen l’obra i que, juntament amb les delicioses cançons que interpreten les actrius, esdevenen una eina molt potent per explicar una història real que fuig de la morbositat i s'explica des de la tendresa. Dues dones que s’estimen, però que viuen resignades a treballar, resar i tenir cura de la llar, que estan abocades a viure una vida miserable, fingida, on no hi ha espai pels sentiments de veritat.
A través de les cançons, les dues protagonistes comuniquen els seus dubtes, els neguits, les pors: "y por qué no morirme por ti, si ya he visto que no somos nadie", frustracions i sentiments d'injustícia "como un golpe de estado mi lugar ha sido invadido" o les contradiccions que senten per l'altra , "vull esborrar-te del meu pit, si havies de marxar no haver vingut". Un conjunt de sentiments complexos d'un amor prohibit de desig i lluita.
Cal destacar la complicitat entre les dues actrius, les interpretacions sublims i les veus extraordinàries que ericen la pell, un còmput d’elements ben conjuntats, que sota el paraigua de l’esplèndida direcció de Marilia Samper, ajuden a explicar una història d’amor valenta, íntima, acollidora, una història reveladora, inspirada en fets reals, que arriba a l’ànima; un drama emocionant i dolorós, colpidor, que pretén trencar amb el silenci i reivindicar les vides de les lesbianes com el que són, la memòria històrica del nostre país.
Àfrica Alonso, Júlia Jové, Laura Masferrer i l’Andrea Puig dalt de l'escenari interpretant l'obra de La Cicatriz, Una llum tímida / Berdache
La història transcorre en un centre escolar a Barcelona, per tant, quan les dues protagonistes interaccionen a la feina o en públic, ho fan en castellà, i quan es troben en espais més íntims ho fan en català; així doncs, que emprin els dos idiomes en diferents contextos no grinyola, al contrari, ajuda a situar l’obra en una època on la repressió i el control es feien ben palesos.
S’agraeix que, de tant en tant, l’escena teatral catalana l’ocupi talent jove, cares menys conegudes (encara), amb consciència de classe, des del feminisme i la reivindicació social, i tractin temes que han quedat sepultats per la història, en un país on el reducte franquista encara és present.
Júlia Jové, interpretant el personatge d'Isabel a l'obra teatral Una llum tímida, al teatre Condal / Berdache
El paper de la memòria històrica
Se n’han escrit moltes d’històries de postguerra i és important que se’n segueixi parlant, debatent, escrivint; és essencial educar les noves generacions des de la conscienciació, (malauradament creixeran sense els testimonis reals de dones de postguerra, perquè les seves àvies ja han nascut en democràcia), i és meravellós deixa'ls-hi una herència cultural prou potent perquè entenguin i valorin el trajecte que s’ha fet per arribar fins aquí. Que l’assoliment de drets fonamentals no ha estat gratuït, que massa vides s’han quedat pel camí, com les de la Isabel i la Carmen; per això és tan valuós donar veu a aquelles dones que van sacrificar les seves vides i ens van obrir camí, que la seva lluita no quedi en l’oblit, i que les que venim darrere seguim picant pedra per poder viure de manera coherent i respectuosa amb totes les formes d’estimar.
Que el públic, (majoritàriament femení), acabés dempeus, fortament emocionat, plorant i ovacionant durant llarga estona les actrius, és un senyal que encara hi ha molt dolor acumulat i que és necessari explicar aquesta història per crear consciència i empoderament femení. Gràcies a La Cicatriz per fer un homenatge a la memòria històrica amb tant d’encert, sensibilitat i delicadesa. Perquè, a pesar de ser una història trista, s’entreveu un bri d’esperança, i és que, totes les històries comencen amb una llum tímida...
Àfrica, Andrea, Marilia, Júlia i Andrea, als vostres peus.
A la fotografia de portada les dues actrius besant-se, durant la interpretació d'Una llum tímida / Nora Baylach