La Caixa renova el que és un dels seus projectes culturals estrella: el Cosmocaixa. En aquesta gran renovació, que afecta a la gran exposició permanent, la sala Univers, s’ha donat la màxima importància a la interactivitat, però han intentat també donar un espai per a l’emoció, sota el principi que la ciència també s'aprén pels sentits. El dijous 11 el públic podrà començar a visitar la nova instal·lació, que combina algunes de les proves ja existents, amb nous aparells de gran espectacularitat. La planta -5 del Cosmocaixa, la més gran i més visitada, manté l'espai del Bosc Inundat i el Mur Geològic, així com l'espai per a les exposicions temporals, però la resta s'ha dividit en tres àmbits: Kósmos, Evolució i Fronteres. A més a més, s'ha incorporat un gran laboratori de matemàtiques, destinat a ensenyar les lògiques matemàtiques; això sí, sense cap calculadora. Aquest nou espai es podrà visitar juntament amb l'exposició Miralls, i també  la mostra Sabres i mastodonts.

Un recorregut cronològic

La nova museografia permet fer un recorregut cronològic. Kósmos analitza com ha evolucionat la matèria al llarg del temps: permet situar-se en el big-bang i experimentar amb les lleis físiques. S'obre amb una gran campana que simula, amb una gran qualitat d'imatge, l'expansió del Cosmos, des d'abans del big-bang fins als nostres dies. És una de les instal·lacions més atractives per al gran públic. Entre els nous aparells hi trobem una cambra de boira, que permet veure el funcionament de les partícules subatòmiques, i un conjunt de centenars de brúixoles, que permet explicar les lleis del magnetisme de forma molt pràctica i interactiva. Aquest àmbit incorpora, també, una obra de l'artista Daniel Palacios sobre ones estacionàries.

Al centre, la Terra

Dues grans semiesferes, que representen la Terra, són l'eix que agrupa els tres apartats de l'exposició. Aquest gegantí globus terraqüi permet projectar diferents tipus de dades que són de gran interés científic: des d'efectes d'un terratrèmol fins a la difusió de certes malalties, passant per una simulació del trànsit aeri mundial o una visió nocturna de la il·luminació del Planeta que compara la situació del 1992 amb la del 2012. Un element de gran atractiu que es planteja com un dels elements centrals de la nova exposició, que compta, també, amb personal que pot guiar al públic per les instal·lacions que tenen una interpretació més difícil.

Evolució

El segon espai està consagrat a l'evolució de la vida al nostre Planeta: des de l'aparició de la vida fins a l'evolució humana. Un dels elements més espectaculars d'aquest apartat és un bioreactor, un espai on es conreen algues a través de la llum. Aquestes algues són aprofitades per alimentar els animals del Bosc Inundat, però es creu que aquest tipus de bioreactors podrien ser, en el futur, elementals per a l'alimentació humana. Els fòssils d'homínids catalans, d'uns 10 milions d'any d'antiguitat, són un altre dels elements clau d'aquesta nova exposició, que es completa amb unes magnífiques reproduccions dels neandertals de Fabio Fogliazza (que s'han hagut d'adaptar: els havia representat amb els ulls blaus i els darrers descobriments científics indiquen que no els podien tenir blaus; se'ls ha pintat de nou, de verd). i també es mostren les restes d'un proboscidi Deinotherium, el mamífer més gran que ha existit al que ara és Catalunya.

Fronteres

El tercer apartat, Fronteres, està dedicat als reptes científics del segle XXI. Un ampli apartat, en una cambra especial, està dedicat al funcionament del cervell. Però potser el més espectacular és la vitrina dedicat als ferrofluids, els materials creats per l'home que poden adoptar formes capricioses mitjançant l'acció humana a través d'un imant. Paradoxalment, aquesta exposició sobre la ciència i la tècnica es clou amb un apartat en què es mostra com la ciència acaba copiant formes, propietats i estructures que ja existien a la Natura. D'aquesta manera es vol deixar clar que el paper de l'home ha de subordinar-se al seu entorn. El gran globus terraqüi que presideix l'univers no para d'advertir-nos dels perills de l'acció humana.

Un museu amb gran ressò

Elisa Durán, directora general adjunta de la Fundació Bancària la Caixa, s'ha mostrat molt satisfeta per aquesta renovació, ja que aquest museu és un dels vaixells insígnia de la institució. En 15 anys el CosmoCaixa ha rebut 11.700.000 visitants, dels quals 2.100.000 escolars (i el nombre de públic creix d'any en any). Les 45 exposicions realitzades han tingut un gran èxit: algunes d’elles han tingut centenars de milers de visitants, com la que fa poc es va dedicar al dinosaure Trex, que va tenir 400.000 visitants. Pel Cosmocaixa hi han passat alguns referents de la ciència mundial, com l’etòloga Jane Goodell o l’astrònom Stephen Hawkings. Mediapro Exhibitions ha col·laborat amb la iniciativa de renovar la sala Univers, tot oferint les més avançades tecnologies per a la museografia. I s’ha cercat la col·laboració d’artistes per apropar la ciència a la divulgació. Tatxo Benet, soci gestor del Grup Mediapro, ha volgut deixar clar que la gran dificultat aquí era combinar la creativitat amb el rigor científic, però ha valorat aquest projecte com un èxit segur.