La capella de la Universitat de Barcelona ha acollit avui l'acte d'inauguració de l'exposició Universo Cervantes. En l'acte hi han participat el cap del Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació (CRAI), Josep Turiel, el degà de la Facultat de Filologia, Adolfo Sotelo, i la investigadora experta en Cervantes Rosa Navarro Durán, que ha pronunciat una conferència sobre el Quixot.

Barcelona i el Cervantes

Adolfo Sotelo ha recordat que "va ser Cervantes el primer que va fer de Barcelona una ciutat literària", en retratar-la en termes elogiosos al Quixot. I recorda que, a tot el Quixot, el protagonista només entra en una ocasió a una impremta, i és justament a Barcelona. Però a més a més, Sotelo ha recordat la gran trajectòria cervantista de la capital catalana: va ser la ciudad on es va fer la primera edició conjunta de les dues parts del Quitxot, va ser on es va publicar la primera edició de butxaca, i també on va sortir la primera edició crítica. I Barcelona també ha sigut on s'han format i han ensenyat destacats especialistes en Cervantes, com Martí de Riquer.

Arribada del Quixot a Barcelona. Imatge acolorida sobre un dibuix de Gustave Doré. U.B.

Una exposició discreta

La Universitat de Barcelona ha preparat per a aquest dijous un concurs sobre el Quitxot, pensat per als alumnes, i un recital poètic. L'exposició Universo Cervantes, dividida entre la Biblioteca de Reserva i la Biblioteca de Lletres, és força discreta. Compta amb unes quantes banderoles, amb fragments del Quixot, repartides per les sales de la biblioteca, i amb cinc vitrines. A dins hi ha algunes de les edicions emblemàtiques del Quixot conservades a la Universitat de Barcelona. Una de les més curioses és la primera edició pirata del Quixot, editada a Lió per Horace Boissat, imitant la publicació de Brussel·les, de Pedro de la Calle del 1671. També es mostra una selecció dels gravats de Josep Joaquim Fabregats inclosos a l'edició promoguda per la Real Academia Española el 1780. A l'entrada de la Biblioteca s'ofereix una àmplia mostra de les obres de Cervantes localitzables a la Universitat, que tot i no tenir un gran valor bibliogràfic, són d'interés per als estudiants i per al públic en general.

Cervantes Saavedra, Miguel de. Vida y hechos del ingenioso cavallero Don Qvixote de la Mancha. En Bruselas [i.e. Lyon] : a costa de Pedro de la Calle [i.e. Horace Boissat], 1671. U.B.

Barcelona, regalo y delicia de sus moradores, amparo de los extranjeros, escuela de la caballería, ejemplo de lealtad

L'exposició virtual

Paral·lelament a l'exposició presencial, el CRAI, l'organisme de la UB responsable dels actes, ha organitzat dues exposicions virtuals. La primera, a la Biblioteca de Reserva, es limita a reproduir els principals materials incorporats a l'exposició. La segona exposició virtual, Universo Cervantes 1616-2016 : 400 anys de la mort de Miguel de Cervantes, no té cap coincidència amb l'exposició presencial. Compta amb textos de la professora Rosa Navarro que, de forma ben amena, introdueixen a la personalitat de l'autor del Quixot. Té un apartat prou interessant sobre la relació de Cervantes amb Barcelona, en el què recorda que no només hi fa referència al Quixot, sinó que també l'elogia a Las dos doncellas, una de les seves Novelas ejemplares: "flor de las bellas ciudades del mundo, honra de España, temor y espanto de los circunvecinos y apartados enemigos, regalo y delicia de sus moradores, amparo de los extranjeros, escuela de la caballería, ejemplo de lealtad y satisfacción de todo aquello que de una grande, famosa, rica y bien fundada ciudad puede pedir un discreto y curioso lector".

Fabregat, Josep Joaquim. Lucha de Don Quijote montado a caballo con gente armada con palos; Sancho se cae del burro [Madrid : Joaquín Ibarra, 1780]. UB.

Un fons impressionant

La Biblioteca de la Universitat de Barcelona és una de les grans biblioteques d'aquest país. És molt antiga, però va perdre tot el seu fons bibliogràfic amb el tancament del centre acadèmic després de la Guerra de Successió. Al segle XIX va aconseguir recomposar el seu dipòsit amb les desamortització: els fons de molts convents i monestirs dessacralitzats van acabar per anar a parar a la Universitat de Barcelona, que durant molts anys va tenir l'única biblioteca pública de Barcelona. Així va acumular un patrimoni bibliogràfic impressionant. Però no especialment ric en temàtica cervantina. Sembla ser que les monges i els frares no apreciaven gaire la literatura, i no col·lecionaven les obres de Cervantes. La majoria dels fons exposats no procedeixen d'esglésies i de convents, sinó que venen d'altres llocs.