La primera temporada d’Upload va ser una de les grans sorpreses del 2020, amb l’original premissa d’un més enllà virtual on seguir vivint després de la mort, sempre i quan tinguis els diners per pagar-ho. La sàtira del capitalisme que se n’extreia era hilarant i la relació que sorgia entre un dels difunts clients i la seva assistent tècnica, encara viva, la convertien en una comèdia romàntica única. Però a aquesta segona temporada li ha costat més arrencar. D’una banda, perquè han passat dos anys, i hem de tornar a connectar amb la història i els personatges. I per l’altra, perquè la sèrie ha reduït la seva part satírica per potenciar la trama, una aposta que costa de pair, però que acaba donant els seus fruits.
Un xoc inicial
El principal xoc en començar la segona temporada d’Upload és no trobar-se amb els dos pilars que l’havien fet genial: l’humor àcid i la relació de la parella protagonista. Que quedi clar que reduir l’humor no significa que en aquests episodis no hi hagi comèdia; al cap i a la fi, al capdavant de la sèrie hi ha Greg Daniels, que ens ha portat la The Office nord-americana o, més recentment, Space Force, i, tot i no arribar al nivell còmic de la primera, està molt per sobre del de la segona.
La sèrie va ser una de les grans sorpreses del 2020. / Amazon Prime
Pel que fa a la relació entre Nathan (Robbie Amell) i Nora (Andy Allo), un mort i l’altra viva, els guionistes juguen a fer patir l’espectador col·locant-los en punts el màxim d’allunyats possibles. El Nathan es troba que la seva xicota, Ingrid (Allegra Edwards), ha arribat al més enllà virtual per fer-li companyia eternament, mentre que la Nora ha deixat enrere la tecnologia per viure un temps amb els ludites, que tenen l’objectiu d’acabar amb aquestes desigualtats de classe que s’estenen més enllà de la mort.
Per si no n’hi havia prou, un d’aquests ludites es convertirà en la nova parella de la Nora, el Matteo (Paulo Costanza), un personatge que exemplifica la part més negativa d’aquesta temporada, perquè no té gaire carisma ni elements còmics, senzillament funciona com una peça més de la trama. Ara bé, és a partir d’aquest context que la sèrie és capaç de crear un dilema moral fascinant per la Nora, perquè lluitar contra els rics amb el Matteo també significarà atacar la persona que havia estimat. I amb un conflicte tan potent, la temporada no pot fer més que créixer.
Explorant a fons el món
I és que després d’un parell d’episodis en els que la sèrie té el risc de prendre’s a ella mateixa massa seriosament, la segona temporada troba el seu punt dolç quan recupera algunes dinàmiques de la primera, amb el retrobament de Nathan i Nora, i es dedica a explorar més a fons el seu fascinant món, incorporant ciberatacs, nadons digitals que per només 99 centaus pots fer que facin la migdiada o la venda dels somnis dels clients del món virtual a Hollywood o, fins i tot, a pàgines pornogràfiques.
I és a través d’aquestes idees estrambòtiques que la sèrie torna a semblar una comèdia de Greg Daniels, creant trames tan hilarants com la de la Ingrid criant un fill que neix i mor en 24 hores per fer de contrapunt de les parts més serioses i cada vegada més complexes. D’aquesta manera, la segona temporada d’Upload acaba sent capaç d’oferir noves possibilitats en el seu món de ciència-ficció sense perdre de vista la sàtira i obre la porta a una tercera temporada que esperem que aquest cop no trigui tant a arribar a Amazon Prime.