Margaret Thatcher va definir els miners com l’enemic intern del Regne Unit. I el tauler de joc d’aquest enfrontament va ser la vaga de 1984. Es va convertir en la croada més important que Thatcher va dur a terme en els seus onze anys en el poder i va canviar el paisatge industrial d’Anglaterra fins al dia d'avui. En contraposició a l’episodi de les Malvines, Thatcher considerava que els miners eren un enemic molt més difícil de combatre i molt més perillós per a la llibertat que l’ocupació militar argentina de l’arxipèlag dos anys abans. Aviat farà quaranta anys de la fi de la vaga que va mobilitzar el sector miner arreu del país, va durar gairebé un any i es va xifrar amb onze morts i més de deu mil detinguts i va esdevenir una derrota sense pal·liatius dels sindicalistes.
Thatcher considerava que els miners eren un enemic molt més difícil de combatre i molt més perillós per a la llibertat que l’ocupació militar argentina de l’arxipèlag dos anys abans
La vaga va suposar un abans i un després al país i dècades més tard les ferides continuen sense cicatritzar. L’enfrontament es va donar en tres àmbits: entre els miners i la policia, dins les mateixes famílies i en el si de les comunitats. La decisió d’unir-se a la vaga o de no secundar-la va tenir un impacte profund en les dinàmiques familiars i socials. No es pot entendre la sèrie de Sherwood (Filmin) sense copsar la magnitud dels efectes que va tenir la vaga dels anys vuitanta. El creador britànic James Graham tenia només dos anys quan aquests fets van ocórrer, però va créixer a Nottinghamshire, una comunitat on els dos bàndols s’han mantingut al llarg dels anys, han condicionat les relacions entre veïns i que es converteix en l’epicentre de la ficció.
L'escàndol dels policies infiltrats
La sèrie parteix d’un fet real, l’assassinat d’un líder sindicalista vint anys després de la històrica vaga, seguit d’una segona mort violenta. Aquest succés va generar una gran alarma social i va requerir el desplegament de fins a 450 agents de policia. La ficció creada per Graham afegeix un element més a la tensió: la sospita que un agent policial s’havia infiltrat dins dels miners als anys vuitanta i que encara formava part de la comunitat. Aquesta trama es basa en el cas que va sortir a la llum al diari The Guardian l’any 2010 anomenat Spycops Scandal que denunciava que la policia britànica es va infiltrar als moviments socials des de l’any 1968.
La trama de Sherwood es basa en el cas que va sortir a la llum al diari The Guardian l’any 2010 anomenat Spycops Scandal que denunciava que la policia britànica es va infiltrar als moviments socials des de l’any 1968
El pòdcast de Revers d'ElNacional.cat sobre sèries basades en fets reals dirigit per la Clàudia Maluenda fa una anàlisi exhaustiva d’aquests fets amb la participació del Dr. John Etherington, professor de Ciència Política de la UAB, i de l’advocada en dret penal, Mireia Salazar. També aprofundeixen en el paral·lelisme amb el cas dels infiltrats a Catalunya, que Salazar coneix amb detall, ja que en porta l’acusació des de Irídia, el centre per la defensa dels drets humans.