Les dones estem travessades per milers de violències. Algunes es veuen a simple vista; d'altres superen el pas del temps, adaptant-se a cada moment i lloc, però sempre perjudicant les mateixes. Una de les raons de ser del festival Dona'm Cine és precisament reflectir aquesta dolorosa realitat per poder afrontar-la, perquè només el que s'anomena pot combatre's col·lectivament. És un festival internacional de curts que se celebra bianualment en format online i que aquest any celebra la seva sisena edició per continuar incidint en el cinema feminista i la presència de dones en el sector cinematogràfic, un món que encara està massa masculinitzat. Aquest dimecres celebra la seva cerimònia de lliurament de premis als cinemes Zumzeig de Barcelona, amb un total de vuit obres reconegudes en diferents categories i arribades de diferents llocs del món.
I és que Dona'm Cine no és una iniciativa nova. Fa 14 anys que està en funcionament i va néixer també amb la voluntat de visibilitzar i facilitar la construcció de genealogies feministes des del cinema, presentant en pantalla temàtiques diverses i assumint que en l'experiència viscuda de les dones conflueixen el gènere, la classe social, la identitat, el sexe, l'orientació sexual, la raça, la diversitat funcional i/o intel·lectual, l'origen, l'ètnia, l'edat, la religió, la territorialitat i els contextos polítics. I ha tingut un impacte considerable: des de 2010, el certamen ha rebut més de 600 curtmetratges.
"Conscients de la interconnexió que existeix entre la violència de gènere, la militarització i els conflictes, volem posar el focus en perspectives feministes pacifistes i antimilitaristes. Ens mou el desig de promoure des dels llenguatges audiovisuals una visió més inclusiva i justa de la pau i la seguretat global, que ens ajudi a abordar de manera integral els conflictes armats i els seus impactes en les dones i en tota la societat", expliquen des de la seva pàgina web. Amb un gran compromís per la lluita per la igualtat, el festival és un dels enclavaments segurs per a moltes històries dels marges que no troben cabuda en els circuits tradicionals o mediàtics, i que ofereixen un espai de sororitat en el qual moltes dones diferents amb realitats diverses poden compartir-se.
"Aquests espais, a més d'enriquir l'espai cultural, funcionen com a plataformes de resistència i empoderament per a aquelles identitats que troben en el cinema una manera d'expressió i denuncia", argumenta Mar Civetta, membre de l'equip del documental Red Pueblo Alberdi: Todas nuestras voces, premiat amb el premi Xarxes i Comunitats, sobre la importància de projectes com Dona'm Cine. "Que hi hagi espais com aquests donen lloc a la perspectiva de gèneres, i exhibint i premiant, estan aportant alguna cosa a aquest canvi de subjectivitat pel qual lluitem, a aquesta nova mirada menys sexista i més diversa", recalca Monica Simoncini, que al costat de Maria Torrellas, són les directores de De dónde tanta rebeldía, cinta argentina guanyadora del premi Berta Cáceres —guardó dedicat a la feminista hondurenya assassinada el 2 de març del 2016—, que explica la lluita de la guatemalenca Lolita Chávez contra les empreses multinacionals que soscaven el territori. "És una porta oberta a la possibilitat de mostrar històries, testimonis, somnis o denúncies que els grans festivals solen ometre deliberadament", puntualitza Torrellas.
És una porta oberta a la possibilitat de mostrar històries que els grans festivals solen ometre deliberadament
Les guanyadores del Berta Cáceres coincideixen a assenyalar que viure del cinema és complicat, sobretot a l'Argentina, on el govern del president Javier Milei ha desenvolupat polítiques d'ajustament que han paralitzat l'activitat cultural. Això, per exemple, ha causat que Simoncini hagi hagut de buscar feina en un altre àmbit aliè al cinematogràfic. Per la seva part, Torrellas afirma que les documentalistes independents estan obligades a treballar en diferents activitats. "No podem viure del nostre cinema; en el meu cas, les pel·lícules que he realitzat parteixen d'una concepció militant per donar a conèixer allò que el sistema vol ocultar". Tot això, a més, emparat per una disparitat evident que, malgrat que s'han fet passes cap endavant i s'han adoptat mesures de reversió, continua premiant els homes.
"La paritat de gènere al sector cinematogràfic a l'Argentina encara enfronta grans desafiaments. Segons dades oficials de l'últim informe del Sindicat de la Indústria Cinematogràfica (SICA), el 62% dels llocs de treball al sector estan ocupats per homes, mentre que només el 38% correspon a dones. Aquesta diferència és cridanera, tenint en compte que les dones representen la majoria de les que ingressen en carreres audiovisuals al país", denúncia Civetta. "Tanmateix, el problema no només radica en l'accés als llocs de treball, sinó també en la falta d'equitat en rols de lideratge i direcció; la realitat mostra que són poques les dones que aconsegueixen ocupar aquests rols de caps d'àrees o direcció en la cinematografia argentina, i ni parlar d'altres identitats".
A més, aquestes tres cineastes reivindiquen el cinema com a motor de canvi i transformació social, també com una eina d'acompanyament cap a altres dones o persones dissidents. En el cas del documental Red Poble Alberdi: Todas nuestras voces, per exemple, Mar Civetta reconeix que el projecte ha tingut un impacte significatiu en visibilitzar les activitats que realitzen aquestes dones i diversitats als seus barris i en explicar les seves històries de lluita, tot això amb una identitat local: dones, territoris, tonades i formes de vida que reflecteixen el propi i quotidià d'aquestes comunitats. Per a Torrellas i Simoncini, que expliquen la lluita de l'activista Lolita Chávez, el cinema manifesta la lluita pel sentit. "Històricament, el cinema ha acompanyat processos revolucionaris, i nosaltres reivindiquem les experiències que ens van precedir a Llatinoamèrica", diuen.
Més de 14 anys apostant pel cinema feminista
El festival està organitzat per Entrepobles, una associació internacionalista, independent i feminista que coopera amb les comunitats i organitzacions de drets humans, ecologistes, indígenes i feministes d'Amèrica Llatina. No és estrany, llavors, que la majoria dels projectes arribin d'aquesta zona, malgrat que poden presentar-se curts de tot el món i en qualsevol idioma, encara que sempre subtitulats al català o al castellà. En l'edició d'aquest any, s'han presentat un total de 81 cineastes de 13 països diferents: Cuba, Costa Rica, Argentina, Xile, Mèxic, EUA, França, Nicaragua, Colòmbia, Mali, Veneçuela, Equador i Espanya. Més d'una dècada combatent contra la desigualtat i la discriminació, resistint a qualsevol embat.
La paritat de gènere al sector cinematogràfic a l'Argentina encara enfronta grans desafiaments
Hi ha històries que denuncien la persecució de dones i activistes. Altres que posen el focus en figures invisibilitzades en sectors ultra masculinitzats, com Dolors (Espanya, menció especial de l'organització), que rescata la figura Dolors Vives Rodon, una de les dones pioneres a pilotar una aeronau al nostre país. O que reivindiquen l'antiracisme o els espais transformadors per desafiar les normes patriarcals establertes, per dir-ne només alguns. Els curts guanyadors —i els seleccionats, una quarantena— d'aquesta sisena edició poden veure's en la pàgina web del festival. Aquesta és la millor part del Dona'm Cine: que democratitza totes les realitats i les apropa a la ciutadania, sempre que siguin les dones les protagonistes fora i dins de la pantalla.