El 2008 va ser un any important per Catalunya: Pep Guardiola va assumir el repte d’entrenar el primer equip del Barça, Manel va presentar el seu primer àlbum d’estudi i l’economia del país, com la de tot el globus, va començar a col·lapsar després de l’esclat de la bombolla immobiliària. Cap d’aquests fets, però, va ser tan transcendent com el que va tenir lloc clandestinament a una fúnebre habitació de Flix, on es va produir el naixement de Jo Només Follo a Pèl, un bloc de textos inclassificables i fotomuntatges sòrdids que centenars de joves catalans van visitar assíduament entre el 2008 i el 2014, l’any en què Valero Sanmartí –el pseudònim de qui escrivia els posts– el va abandonar indefinidament. Hi ha qui n’és plenament conscient i hi ha qui segurament ho ignora, però aquell web que regalava dosis de follia nostrada amb comptagotes és, en essència, el pare de l’humor català modern.
Si Valero va desatendre el bloc, però, no va ser per desídia. El 2013, aquest personatge desconegut per al gran públic, però venerat en fòrums com Racó Català o Patatabrava, “l’únic messies de la història amb la cara de Tom Selleck i una polla bífida”, va publicar el seu primer llibre, Jo només il·lumino la catalana terra (Males Herbes), un recull d’escrits centrats en la idiosincràsia dels catalans en què parlava, entre d’altres, sobre els castellers, els quillos, els bascos i també, esclar, sobre la independència. Un assaig que carregava contra l’stablishment condescendent del país. Una manera de fer irreverent de la que encara beuen espais com La Sotana, El Soterrani i altres podcasts i publicacions digitals.
Més tard, el 2016, arribaria Los del sud us matarem a tots (Males Herbes), una novel·la d’estructura tipus tria la teva aventura ambientada a l'any 2032, amb una Catalunya sotmesa als andorrans, una Girona en ruïnes on només hi viuen vells, una Barcelona convertida en parc d'atraccions per a turistes i unes terres del sud plenes de mutants endogàmics. El llibre, encara més incendiari que el primer, va consolidar la figura misteriosa d’en Valero, qui, poc després, en el zenit de la seva fama, desapareixeria de les xarxes i, per tant, del món.
Però no estava mort, només el teníem esnifant cocaïna “postrat al llit de la seva habitació, acompanyat només per la seva poderosa imaginació i per dos bessons tailandesos de quinze anys a qui anomenava carinyosament ‘els meus putos esclaus xinos’”. Aquest dilluns, 8 anys després del debut, l’Editorial Males Herbes va anunciar que reeditarà Jo només il·lumino la catalana terra, en una versió que tornarà a comptar amb dibuixos d'un altre bastard, Roger Pelàez, i que arribarà el 17 de març.