La Vall Fosca rep el seu nom perquè és molt estreta i la rodegen grans muntanyes, de tal manera que a la llum li costa de penetrar. Al centre de la vall, el riu Flamisell venç amb força un gran desnivell. La nosatra ruta comença a l'inici de la vall, a 800 metres d'alçada, i podem superar els 2000 metres. De fet, aquesta zona és una de les portes d'entrada al Parc Nacional d'Aigüestortes i Sant Maurici. La ruta d'avui ens du en cotxe per aquestes terres, però contempla algunes passejades per la zona. Si no tenim cotxe, podem pujar en autocar fins a la Central de Capdella, des de La Pobla de Segur.

La Vall Fosca des de Montseny de Pallars. Fotografia: Miquel Parramon. Diputació de Lleida.

El camí

Per arribar a la Vall Fosca cal que agafem la N-260, que uneix la Pobla de Segur amb el Pont de Suert, i desviar-nos a l'alçada de Senterada cap a la Torre de Capdella per la L-503. És recomanable quedar-se a alguna de les cases rurals de la zona, on podrem gaudir de la natura i de l'ambient rural. Una de molt recomanable és la Casa de Pagès Ca la Teresina, a mig camí entre Senterada i la Torre de Capdella. Si abans d'arribar ens entra la gana, podem aturar-nos a dinar a la Fonda l'Arturo de la Pobleta de Bellveí, on també tenen habitacions. A la mateixa Pobleta hi trobem el Forn Felip, on hi venen pa de debò, una fantàstica coca de recapte i les "flamiselles": galetes de pasta d'ametlla, típiques de les ribes del Flamisell.

La Torre de Capdella

La Torre de Capdella és la localitat central de la vall. No espereu una gran ciutat: es tracta d'un petit llogarret de muntanya que fins i tot conserva una bonica ermita romànica, la de Sant Martí. Més amunt de Capdella hi trobem la Central de Capdella, el lloc on es va establir, a principis del segle XX, la central hidroelèctrica. La localitat va crear-se, només, per contenir les instal·lacions de l'empresa i els allotjaments dels treballadors, però ja s'ha convertit en un poble més de la vall. Aquí hi trobem el Museu Hidroelèctric, que depèn del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Està situat en unes dependències de la central, que encara conserven bona part de la maquinària; allà també se'ns mostren vestuari dels treballadors, fotografies antigues... Amb aquests materials ens presenten els secrets tècnics d'aquesta gran obra d'enginyeria, però també el fort impacte que va tenir sobre les societats rurals de la zona.

La central hidroelèctrica de Catalunya

La central de Capdella va ser la primera central hidroelèctrica que es va construir a Catalunya. Aprofitava el fort desnivell de la vall: duia l'aigua per un canal de 5 km que cobria un desnivell de 836 metres. Però la tasca de creació d'aquesta central va ser un prodigi d'enginyeria: es va haver de construir un carrilet paral·lel al canal i un funicular. En aquella època no hi havia gaire maquinària, i hi havia problemes per pujar-la fins a aquelles alçades. Bona part de la feina es va fer a mà. Els 4.000 treballadors van haver de fer grans esforços per bastir aquesta infraestructura en un lloc on el fred, a l'hivern, era extrem. Aquí s'han registrat les temperatures més fredes assolides mai a Catalunya: el 1956 a l'Estany Gento es va arribar a 32º sota zero.

Central hidroelèctrica de Capdella. Fotografia: Turisme de la Vall Fosca.

Cap a Sallent

A partir de la Central continuarem el camí que s'enfila cap a Sallent. Passarem per zones cada cop més altes de muntanya, amb un grans paisatges. Arribarem al poble més alt de la vall, Capdella. És un poble espectacular, amb unes grans vistes sobre les muntanyes veïnes. Té una església romànica, Sant Vicenç, d'estil llombard, i és el punt de sortida de moltes rutes senderistes cap a la zona d'alta muntanya. A partir d'aquí, la carretera encara puja 7 km més, fins l'estany de Sallent, on trobem el funicular que ens permet pujar fins l'Estany Gento.

En ruta cap a l'Estany Gento. Fotografia: Turisme de la Vall Fosca.

Una central reversible

La de l'Estany Gento és una central que centralitza les aigües de molts dels llacs que es troben en aquella part del Pirineu i que es van interconnectar. En bona part l'aigua hi arriba mitjançant canals subterranis, que es van construir superant moltes dificultats tècniques. L'aigua concentrada a l'Estany Gento surt d'aquest per un canal cobert de 5 km, sense quasi desnivell, per després llançar-se al canal que la duu a la Central de Cabdella, amb un salt de 836 metres. El 1985 la central d'Estany Gento es va articular amb la de Sallent, convertint-la en la primera central reversible de Catalunya. Durant els horaris de menor consum elèctric, s'aprofita l'energia per bombejar l'aigua des de Sallent fins a Estany Gento, i així es maximitza l'estalvi.

Telefèric de l'Estany Gento. Fotografia cedida pel Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida.

Pujada a l'Estany Gento

Hi ha tres possibilitats de pujar a l'Estany Gento, a 2.200 metres d'alçada. A l'estiu funciona el telefèric. Val la pena provar-lo, com a mínim una vegada. En 14 minuts cobreix un desnivell de 450 metres. Hi ha viatges cada hora i disposa d'un bar-restaurant, tant a l'estació d'arribada com a la de sortida. Aquest és un funicular molt especial, amb una gran capacitat: hi pugen fins a 60 persones, en una sola vagoneta. És dels més potents d'Europa. Aquest funicular, durant la construcció de la presa, havia arribat a transportar una formigonera sencera, carregada. Els que prefereixin anar a peu tenen la possibilitat d'agafar la via verda que, des d'Espui, s'enfila cap a la Central d'Aigües de Capdella, on s'acumulen les aigües abans de llançar-se pel canal subterrani fins a la central hidroelèctrica. Des d'allà queda només un passeig, sense desnivell, fins a l'Estany Gento. Aquesta ruta passa pel trajecte de l'antic carrilet i a alguns trams encara hi trobem trams de vies. Això dificultarà una mica la ruta a aquells que vulguin anar en bicicleta.

Pujada a l'Estany Gento. Fotografia: Oriol Clavera. Diputació de Lleida.

La porta d'Aigüestortes

L'Estany Gento és un punt fantàstic per començar excursions d'alta muntanya pel Parc Nacional d'Aigüestortes i l'Estany de Sant Maurici. Hi ha diversos senders senyalitzats des del telefèric. Els que optin per dedicar-se al muntanyisme, poden allotjar-se i prendre com a punt de partida el refugi Colomina, situat a 45 minuts de l'estació superior del telefèric. Des d'aquest refugi hi ha la possibilitat de visitar una gran quantitat de llacs, però també de fer escalada, pujar a cims com els Carros de Foc, observar la natura d'alta muntanya...