Mentre el ministre de Cultura espanyol, José Guirao, proposava convertir el Valle de los Caídos en un espai de memòria democràtica, com es va fer amb Auschwitz, des de Ciudadanos s'ha apostat perquè la tomba de Franco esdevingués "l'Arlington espanyol". En aquest sentit s'hi han pronunciat Inés Arrimadas, Albert Rivera, Begoña Villacís... Rivera ha afirmat que la seva voluntat és convertir el Valle de los Caídos en un "cementiri nacional" per tal de no "dividir Espanya en dos bàndols artificialment". Però, és possible convertir un monument franquista en un símbol de la unió? Quines diferències hi ha entre el Valle de los Caídos i Arlington?

Foto: Cementiri Nacional d'Arlington.

Arlington, cementiri de vencedors

Donald Trump va definir Arlington com el "terra sagrat" on descansen els qui "van protegir la nació". I, de fet, aquest cementiri s'ha convertit en una mena d'emblema nacional del patriotisme. Arlington i el Valle de los Caídos són cementiris militars creats després d'una guerra civil. La diferència clau és que Arlington és el memorial de la guerra creat pels demòcrates, al que més tard es van incorporar els antidemòcrates. En canvi el Valle de los Caídos és un homenatge al feixisme al que Ciudadanos vol encabir tota la resta dels espanyols. El cementiri militar d'Arlington està situat en el que havia estat una finca del general Lee. El 1864, durant la guerra de Secessió, s'hi van començar a fer enterraments de militars. La primera gran aportació de cadàvers, amb 2.111 cossos inidentificables, barrejava combatents confederats i unionistes. Però la gran majoria dels morts eren soldats de la Unió. En acabar la guerra, en principi, es va preservar el caràcter unionista del cementiri i es va impedir que les famílies dels confederats visitessin el cementiri o que es decoressin les tombes dels vençuts. Va ser el president McKinley, el 1899, en plena onada patriòtica després de la guerra hispano-americana, qui va autoritzar l'homenatge als morts confederats en un memorial com a "emblema d'un poble reunificat". Per a McKinley, incorporar la memòria dels confederats a Arlington era una forma d'impedir que hi hagués memorials dels soldats confederats al Sud i que això tornés a fomentar el secessionisme. En canvi, el Valle de los Caídos està presidit per les tombes de Franco i José Antonio, amb una simbologia nacional-catòlica que no compartirien bona part dels vençuts que van ser enterrats allà, i que no poden ser compartits per un Estat democràtic. De fet, tot i que és mantingut amb fons públics (forma part del Patrimonio Nacional) és contínuament usat com a espai d'homenatge al feixisme i a la dictadura, vulnerant contínuament la Llei de Memòria Històrica. Quatre dècades després de la mort de Franco, continua essent un monument feixista.

Acte feixista al Valle de los Caídos. Foto: EFE.

Enterrats on volien les famílies

El 1899, 34 anys després de la fi de la guerra de Secessió, es va autoritzar a les famílies dels confederats a treure els cossos dels seus parents d'Arlington, si no volien que restessin allà, i a endur-se'ls on volguessin. I perquè els militars morts poguessin descansar entre els seus, també es va permetre en alguns casos l'enterrament de dones i fills al costat dels militars. En canvi, el Valle de los Caídos es ple de cadàvers segrestats a les famílies i incorporats a un memorial que els seus rebutjaven. Fins ara l'abadia benedictina posa obstacles a retirar cadàvers, tot i que les famílies d'alguns morts no volen que estiguin en un marc caracteritzat per l'enaltiment del feixisme.

Un enterrament a Arlington. Foto: Cementiri Nacional d'Arlington.

Cementiri de l'imperialisme

I no és que Arlington no tingui aspectes controvertits. De fet, allà s'hi homenatgen, com "herois de la pàtria", aquells militars que van participar en operacions militars terriblement tèrboles, vinculades a l'imperialisme. Hi ha els americans que van lluitar a la guerra dels bòxers i que van reprimir durament la població xinesa que s'oposava a les ingerències occidentals. També hi ha tombes de nombrosos militars que van participar en operacions imperialistes contra governs democràtics a Amèrica Llatina: Nicaragua, República Dominicana, Haití... Hi ha enterrats els militars que van bombardejar des de l'aire Corea i Vietnam, provocant destruccions massives. I també s'hi soterren els soldats que combaten a Afganistan i a Iraq, en missions que a vegades han despertat moltes controvèrsies des del punt de vista del dret humanitari. Alguns dels aquí enterrats es podrien considerar criminals de guerra. L'homenatge a tots aquests morts, en un cementiri, difícilment pot canalitzar valors democràtics. En canvi, a Arlington no hi són, per exemple, els nord-americans que van combatre a la Brigada Lincoln, en defensa de la República espanyola. Tampoc hi són els guerrers indis morts en les "guerres índies" de la segona meitat del segle XIX; en canvi sí que hi són els militars que van lluitar contra ells. Hi és el general Crook, però no hi és Gerónimo. És obvi que Arlington tampoc és patrimoni de tots.

Monument als morts del Maine. Foto: Wknight94.

Cementiri en contra dels temps

Les crítiques al cementiri d'Arlington, com a símbol d'unitat de tots els americans, en els darrers temps han proliferat. En els darrers temps des de col·lectius antiracistes i de grups esquerrans s'ha criticat, a tot el territori dels Estats Units, la presència de monuments als confederats i la "normalització" del pensament racista confiderat. I la polèmica també ha arribat a Arlington, per l'existència d'un Memorial Confederat. Els crítics amb el model del cementiri argumenten que en un estat democràtic no pot permetre's en un espai públic l'apologia d'uns confederats que es van caracteritzar pel seu racisme. De fet, fins i tot els descendents del sergent confederat Moses Jacob Ezekiel, l'esculptor del Memorial Confederat, han demanat la seva retirada. Consideren que és una relíquia racista i que s'ha de treure d'un cementiri com Arlington (on Ezekiel és enterrat, als peus del seu monument). Han demanat que l'estàtua es col·loqui en un museu i que es contextualitzi, per explicar les seves connotacions racistes.

Monument als Confederats. Foto: Tim 1965.

Ultres a Arlington

La zona confederada del cementiri d'Arlington s'ha convertit en lloc de peregrinació dels grups favorables als confederats, com els Veterans Fills dels Confederats, una organització ultra que defensa el llegat dels confederats, aposta per usar símbols confederats a llocs públics i a matrícules i de la que se sospiten relacions amb grups racistes. Sovint planten les seves banderes confederades a Arlington. Les associacions d'afroamericans s'hi oposen, perquè consideren que la bandera confederada "és un símbol d'opressió, genocidi i racisme". I apel·len a que actes com aquests fomenten el "racisme institucional".

Confederate Day a Arlington. Foto: Tim Evanson.

A petar

De fet, no hi ha dubte que Arlington és un model d'èxit de públic, com a mínim als Estats Units (és visitat per milions de persones cada any). Tothom vol ser-hi enterrat: cada dia hi ha una vintena d'enterraments. El cerimonial d'honors militars es repeteix una i altra vegada. El problema és que Arlington morirà d'èxit. Ja hi ha enterrades 420.000 persones. Alguns són militars caiguts en combat, però també veterans de guerra, civils que van servir en alts càrrecs del govern i fins i tot parents de soldats, fills i cònjuges, principalment. Cada any s'hi enterren 7.000 persones i l'exèrcit nord-americà creu que a aquest ritme en 25 anys s'acabarà l'espai disponible. Per això, l'exèrcit està decidit a restringir els que tenen dret a reposar a Arlington i a admetre només als caiguts en combat i als qui tenen importants condecoracions per fets de guerra. Això deixaria sense dret a enterrament a Arlington a més d'un milió de veterans de les darreres guerres dels Estats Units. El "model Arlington" està exhaurint-se.

Valle de los Caídos. Foto: Efe.

"Monument nacional"?

Arlington és, sens dubte, ara per ara, un monument tremendament nacionalista, en què es lloa la glòria dels Estats Units per sobre de tot (fins i tot sense qüestionar els aspectes més tèrbols de la seva història recent, com l'imperialisme). El patriotisme, aquí, passa pel damunt dels valors democràtics. Per altra banda, aquest monument identifica la defensa del país amb l'exèrcit, focalitzant el patriotisme en els militars. Aquest fet, és especialment perillóssi es mimetitza en un Estat com l'espanyol, on els militars amb freqüència s'han oposat violentament a la voluntat majoritària de la societat, i on darrerament han demostrat la debilitat de les seves conviccions democràtiques). El Valle de los Caídos, a més a més, té un problema pel que fa a la resignificació de l'espai. Es tracta d'un monument amb una clara estètica feixista, i amb uns elements nacional-catòlics (com la immensa creu) que no poden generar consens en una societat democràtica. No n'hi ha prou amb eliminar un parell d'inscripcions, perquè Cuelgamuros es va construir, bàsicament, com un homenatge al franquisme i al dictador. En darrer lloc, la proposta de Ciudadanos obvia, directament, a les víctimes del franquisme. El Valle de los Caídos va ser construït per presos de guerra, que van treballar forçats en un homenatge personal al dictador. Els cossos de molts republicans van ser confiscats per a aquesta obra de glorificació feixista. El monument es va construir per decissió personal del dictador, tot ignorant la voluntat popular... Voler convertir Cuelgamuros en un símbol d'unitat "nacional" tot tapant els crims del franquisme sembla pur cinisme. Perquè el Valle de los Caídos, pel seu origen, òbviament, està molt més a prop d'Auschwitz que d'Arlington.

 

Foto de portada: Sgt. Kent Flora.