Aquest diumenge ha tingut lloc la XIII edició els Premis Gaudí de l'Acadèmia del Cinema Català a l'Auditori del Fòrum – CCIB, una cerimònia que ha servit per coronar La vampira de Barcelona, de Lluís Danés, com a millor pel·lícula. El debut de Danés com a realitzador cinematogràfic ha estat reconegut per l'Acadèmia del Cinema Català amb el premi més important i s'ha imposat a les també candidates L'ofrena, Les dues nits d'ahir i La dona il·legal. La vampira de Barcelona és la primera versió cinematogràfica de la famosa història de la vampira del Raval, que va commocionar el país a principis del segle XX. Produïda per Brutal Media i Filmax, amb participació de Televisió de Catalunya, la cinta està protagonitzada per Nora Navas en el paper d'Enriqueta Martí i Roger Casamajor, el del periodista que investiga el cas.
Finalment, cinc guardons per La vampira, quatre per Las niñas i tres per My Mexican Bretzel, les grans triomfadores de la nit.
La gala s'ha hagut de celebrar en horari de tarda i seguint les mesures de seguretat recomanades pel coronavirus, però tot i així ha comptat amb un aforament de 700 persones, el 30% de la capacitat. La catifa vermella, això sí, de mínims: hi han desfilat una setantena de persones, entre elles diversos nominats, les principals autoritats del país i també alguns dels responsables i participants de la gala d'aquest 2021.
Passola: clatellades, crit d'alerta i valentia política
Després de vuit anys al càrrec, Isona Passola ha pronunciat el seu últim discurs com a directora de l'Acadèmia. I ho ha fet sense pèls a la llengua, amb ganes de reivindicar el cinema català i de demanar ajuda als polítics per revertir una situació que ha qualificat de "misèria". "Les nostres pel·lícules no són competitives en l’àmbit pressupostari", ha assegurat. Passola ha recalcat que només sis de les pel·lícules nominades als Gaudí eren en llengua catalana, motiu pel qual ha demanat que s'aposti amb diners pel cinema del país perquè "qui vulgui rodar en català pugui fer-ho".
Isona Passola, als Gaudí / EFE
“Tota aquesta misèria passa quan l’entorn sí que roda, tot es vehicula a través de l'audiovisual i nosaltres ens hem quedat enrere", ha afegit la directora, qui també ha picat el crostó a una TV3 "que s'ha fet vella" i que "ha de donar partides perquè el català sigui respectat". Abans d'acabar, Passola, a més, ha demanat la llibertat dels presos i ha defensat, en el seu últim clam abans de marxar, la llibertat d'expressió.
Tot, davant del vicepresident del Govern en funcions, Pere Aragonès, la presidenta del Parlament, Laura Borràs, la consellera de Cultura, Àngels Ponsa, i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, entre altres.
Els noms propis de la gala
La gala, d'altra banda, ha comptat les interpretacions de les artistes catalanes Rigoberta Bandini, qui ha interpretat brillantment una versió adaptada de Qualsevol nit pot sortir el sol, de Jaume Sisa, i Maria Arnal i Marcel Bagés, magistrals. Les cantants han estat un dels punts forts de la gala.
Rigoberta Bandini, com Maria Arnal, ha estat brillant / EFE
Però si parlem de noms propis, cal començar per Josep Maria Mainat. El de la Trinca, qui no ha viscut l’any més plàcid de la seva vida, precisament, ha donat el tret de sortida a la gala amb una mena de gag que serveix de metàfora del que hauria pogut passar si Angela Dobrowolski hagués estat encertada: Mainat s’ha desplomat just després de pujar a l’escenari –formava part del xou, esclar– i no se l’ha vist més.
Altres grans moments de la tarda: el discurs poètic i solemne de la sempre solemne Carme Elias, premiada amb el Gaudí d’Honor i primera i única artista que s’ha atrevit a defensar els presos polítics a la cerimònia; el necessari –i significatiu– “no passaran” de Marc Roma, productor de La mort d’en Guillem, i els agraïments que el premiat Niño de Elche, natural de Granada, ha volgut verbalitzar en català.
Buenafuente, Gaudí / EFE
Que el guió de la gala anés a càrrec de Dani Amor, Charlie Pee i Oriol Pérez feia pensar que l’humor tindria un pes cabdal en el desenvolupament en l’acte. I així ha estat: gags, de menys a més, de l’actor Enric Auquer, d’Elisenda Carod, Elisenda Pineda i la mateixa Charlie Pee (L’apocalispi de Catallunya Ràdio), de les actrius Elisenda Casanovas i Bruna Cusí, i finalment, d’Andreu Buenafuente, qui ha recordat la desapareguda Rosa Maria Sardà –com als Goya, va demanar no ser homenatjada–, ha disparat amb ironia contra Vox i ha homenatjat l’inoblidable Pepe Rubianes.
La llista de premiats:
Millor pel·lícula: La vampira de Barcelona
Millor direcció: Pilar Palomero (Las niñas)
Millor pel·lícula en llengua no catalana: Las niñas
Millor guió: Núria Giménez Lorang (My Mexican Bretzel)
Millor protagonista femenina: Candela Peña (La boda de Rosa)
Millor protagonista masculí: Mario Casas (No matarás)
Millor so: Las niñas
Millor direcció de producció: Luis Fernández i Ana Parra (Adú)
Millor curtmetratge: Ni oblit ni perdó
Premi Gaudí d'Honor Miquel Porter: Carme Elias
Millor pel·lícula europea de l'any: Sorry We Missed You
Millor música original: El Niño de Elche (Niños somos todos)
Millors efectes visuals: La vampira de Barcelona
Millor pel·lícula per a televisió: La mort de Guillem
Premi especial del públic: Les dues nits d'ahir
Millor actor secundari: Alberto San Juan (Sentimental)
Millor muntatge: Cristóbal Fernández i Núria Giménez Lorang (My Mexican Bretzel)
Millor vestuari: Mercè Paloma (La vampira de Barcelona)
Millor maquillatge i perruqueria: Laura Pérez i Xavi Valverde (La vampira de Barcelona)
Millor pel·lícula documental: My Mexican Bretzel
Millor fotografia: Daniela Cajías (Las niñas)
Millor direcció artística: Lluís Danés (La vampira de Barcelona)
Millor actriu secundària: Véronica Echegui (L'ofrena)