Les vambes Vans són tot un clàssic. Més que unes sabatilles d'esport, un objecte de disseny que ha transcendit la seva utilitat primera per acabar esdevenint tot una icona de la cultura popular contemporània. Són les 'zapes' que no passen mai de moda.
Els orígens
Als anys 50 el mercat de les vambes als Estats Units estava dominat per Converse i Keds. I rere aquestes, Randy, l'empresa en què treballaven els germans Paul i Jim Van Doren.
Paul i Jim van ser els primers que a adonar-se que les sabatilles esportives eren molt més que un objecte pràctic en la nostra vida quotidiana per començar a esdevenir, especialment entre els adolescents practicants d'esports com l'skate i els amants de la música, tot un símbol de culte de la seva cultura i opció vital. Ets el que portes als peus.
No és estrany doncs, que Randy fos la primera companyia a dissenyar i vendre un model destinat als patinadors sobre taula. Eren les Randy 720, durant la primera meitat dels anys 60 les vambes oficials dels Campionats Nacionals d'Skate dels Estats Units.
Sense estoc ni canvi
Va ser un dia de març de 1966, els Van Doren havien abandonat els seus llocs de treball a Randy i amb tota la seva experiència i les moltes ganes d'innovar en el món del calçat esportiu, van crear la seva pròpia companyia. Els acompanyaven en l'aventura Gordon Lee i Serge Delia. L'empresa es deia Van Doren Rubber Company i les seves vambes, Van Doren's. Amb el temps, però, tothom les anomenaria Vans.
Els Van Doren van obrir la seva primera botiga a Anaheim, a California, no gaire lluny de Disneyland. Aquella jornada inaugural van posar a la venda només els models que hi havia a l'aparador. Les caixes de les prestatgeries estaven buides.
Les Vans #44 van ser el primer model elaborat per la companyia californiana. Actualment se les coneix com 'The Authetinc'
Van morir d'èxit. Als 12 clients que van entrar al local, els van haver de demanar el color en què volien les seves sabatilles i que passessin a recollir-les a la tarda (durant els seus primers anys el seu era un model artesanal basat en la fabricació sota demanda). Així ho van fer. Va sorgir un altre problema.
El parell costava 2,49 dòlars. Experts en la gestió de companyies, inexperts en el dia a dia d'una botiga, no tenien canvi. Van fer una nova petició a la seva clientela: es podien portar les vambes, però que sisplau tornessin l'endemà amb l'import exacte. Tots 12 ho van fer. Tots 12 es van emportar els primeríssims exemplars de les Vans #44, un model avui dia conegut com 'The Authentic'.
Sortint-se de la norma
El gran encert de Vans ha estat identificar-se des de sempre amb els principals consumidors de vambes: la gent jove. Les Vans són des del primer moment la marca de referència dels surfistes i, molt especialment, els skaters.
Dos mites de la taula com Tony Alva i Stacy Peralta van ser els responsables de dissenyar un altre dels seus models més emblemàtics, les Vans #95, també conegudes com 'The Era'. Alva i Peralta també van ser els creadors del ja icònic eslògan de la marca, aquell 'Off the Wall' que ells feien servir practicant skate quan un truc se sortia de la norma i el que era habitual.
Skate i Vans es van tornar a retrobar l'any 1978 amb la creació de les Sk8Hi, el primer model de bota alta produït per la companyia californiana, el segon en portar al seu costat la sidestripe. La banda lateral també coneguda com a jazz stripe va ser dissenyada pel mateix Paul Van Doren per diferenciar les seves sabatilles de les de la competència. Les #36 'Old Skool' van ser les primeres en lluir-la. Amb el temps han esdevingut un dels models favorits per als seguidors de la marca.
Música i cinema
La música, especialment el punk, el metal i en els darrers anys també el hip hop, han estat altres dels còmplices en la implantació de Vans com un fet cultural que transcendeix les modes temporals per esdevenir un símbol perenne.
Un binomi Vans-música que al llarg dels anys s'ha traduít en models especials costumitzats per bandes com Bad Religion, Iron Maiden, Descendents, Motörhead, Suicidal Tendencies, Slayer, Tyle, the Creator o Foo Fighters.
Vans ha dissenyat models exclusius per algunes de les bandes de rock més populars del moment, com Foo Fighters
El gran moment d'eclosió mediàtica de Vans, però, va arribar de la mà del cinema i de l'actor Sean Penn. L'any 1982 s'estrenava Fast Times at Ridgemont High, una de les primeres comèdies teen que anys després viurien la seva era d'or amb sagues com American Pie, en què Penn interpretava a Jeff Spicoli, un surfista... dispers.
Durant gran part de la pel·lícula Penn usa unes Slip-On a quadres blancs i negres. El model, inspirat en el calçat que feien servir els mariners a coberta, es va convertir instantàniament en un altre clàssic del seu catàleg. Explica Penn que va ser ell qui va anar expressament a comprar-les a la botiga Vans de Santa Barbara.
Caure per tornar-se a aixecar
Consolidada ja com una de les companyies més rellevants del sector del calçat esportiu, a mitjans de la dècada dels vuitanta, Vans va intentar fer-se un forat més enllà de l'skate i el surf, i aproximant-se al bàsquet o l'atletisme. L'aventura gairebé acaba amb la companyia. Els models eren extraordinaris, però la proposta no va quallar. Vans va entrar en fallida i es va veure abocada al precipici. No va caure.
House of Vans: la primera botiga que la marca californiana va obrir a Anaheim l'any 1966
Els Van Doren van decidir tornar a l'essència original de la companyia i de mica en mica van començar a recuperar-se. Arribats a les dues primeres dècades del segle 21, Vans torna a ser la marca que tothom vol calçar per saltar-se les normes.