CaixaFòrum presenta la primera exposició mai feta a Barcelona sobre Diego Velázquez: Velázquez i el Segle d'Or. No era una exposició fàcil, perquè Velázquez no té molta obra, i perquè bona part és al Museu del Prado de Madrid, que és molt restrictiu amb els préstecs d'obres d'aquest pintor. Però gràcies a l'acord entre l'Obra Social la Caixa i el Museu del Prado, s'han pogut portar set obres de Velázquez a la capital catalana. Les han acompanyat 52 obres més del Prado, de grans artistes de la seva època, de Ticià fins a Rubens, passant per Murillo o Zurbarán, perquè la finalitat de l'exposició és analitzar l'obra del pintor amb altres artistes del seu període. El cuidat muntatge, com a d'altres exposicions realitzades a aquestes sales, permet donar la màxima visibilitat a les peces exposades. Aquesta mostra es podrà veure, només a Barcelona, fins el 3 de març.
Diego Velázquez, Mart, c. 1638. Madrid, Museo Nacional del Prado.
Les set peces emblemàtiques
Totes les peces de Velázquez que s'han portat a Barcelona són obres conegudes, que apareixen a bona part de la bibliografia sobre l'autor. En lloc destacat El príncep Baltasar Carlos, a cavall, un retrat típic de cort, com Felip IV (i, en tot un altre estil, però també vinculat a la cort, el Bufó amb llibres). També hi ha un espectacular quadre de temàtica religiosa: l'Adoració dels Reis Mags, amb un molt aconseguit joc de llums. Hi figuren dues obres de temàtica mitològica, l'espectacular Mart i Isop (en aquesta última Velázquez trenca motllos retratant-lo com un captaire de la seva època). I també inclou un retrat, al marge de la cort, el del també pintor Juan Martínez Montañés, perquè Velázquez va ser un gran retratista.
Diego Velázquez, Bufó amb llibres , c. 1640. Madrid, Museo Nacional del Prado.
De Zurbarán a Rubens
Tot i que bona part del públic pugui acudir al CaixaForum atret per les obres de Velázquez, cal destacar que algunes de les obres que les acompanyen mereixerien, també, presidir una exposició. En el primer àmbit, reservat a l'art, és de destacar el Sant Bernat i la Mare de Déu, d'Alonso Cano. En el segon apartat, dedicat al saber, contrasta el sobri Sant Jeroni de Pereda amb l'opulent El gust, l'oïda i el tacte de Jan Brueghel el Vell. Al tercer espai, consagrat a la mitologia, la Venus recreant-se amb l'Amor i la Música, de Ticià, es complementa amb Perseu alliberant Andròmeda de Rubens i Jacob Jordaens. En l'àmbit reservat a la cort, el Retrat de nan, de Juan van der Hamen y León contrasta frontalment amb el complex paisatge bèl·lic d'El socors de Gènova pel II Marquès de Santa Cruz. En l'espai dels paisatges, el petit Port amb castell de Paul Bril, es complementa amb el monumental Festes de l'Ommegang o del Papagai, a Brussel·les, processó de gremis, de Denijs van Alsloot. Entre les natures mortes, destaca per la seva originalitat La gallinaire, d'Alejandro de Loarte.; i en l'apartat de religió cal resaltar El Salvador beneint, de Francisco Zurbarán.
Rubens, Perseu alliberant Andròmeda , 1639-1641. Madrid, Museo Nacional del Prado.
L'home que no tenia "estil espanyol"
Javier Portús, comissari de l'exposició, ha comentat que per triar les obres, s'han buscat quadres de diferents períodes de la vida creativa de l'artista, de tal forma que el visitant pugui trobar-se amb els diferents estils del pintor. Portús afirma que també s'han volgut presentar diferents temàtiques, tenint en compte que Velázquez va ser excepcional per la seva varietat d'interessos: va fer retrats, però també quadres religiosos, mitològics... Però Pertús ha explicat que aquestes obres no es volen explicar per sí mateixes, sinó amb relació amb allò que es feia en el context europeu, perquè Pertús creu que Velázquez innova a partir d'estímuls internacionals (i lamenta que a vegades no s'hagi resaltat prou això). De fet, el comissari apunta que tot i que sovint a Velázquez se l'ha classificat dins "l'estil espanyol", en realitat Velázquez va aprendre molt de Rubens, qui, alhora, havia estat molt influït per Ticià. El que uniria aquests tres autors seria, bàsicament, el seu ús dels colors, el fet de considerar la pintura com una art bàsicament cromàtica. Els quadres s'han organitzat per àmbits temàtics, perquè això permet comparar Velázquez amb els seus contemporanis, que sovint van ser el seu referent, perquè la monarquia espanyola invertia molt en pintura, i perquè molts artistes van treballar a diversos països al llarg de la seva vida.
Pereda, El socors de Gènova pel II marquès de Santa Cruz 1634-1635. Madrid, Museo Nacional del Prado.
El gran moment del CaixaFòrum
Elisa Durán, directora general adjunta de la Fundació Bancària la Caixa, ha explicat que "avui és un dia excepcional", perquè per primera vegada es presenta una exposició sobre Velázquez a Barcelona, i perquè al CaixaFòrum es podran veure simultàniament les mostres dedicades a Velázquez i a Toulouse-Lautrec. Ho ha plantejat com "tot un referent per a la ciutat" i augura que hi haurà un altíssim nivell de visites. S'ha previst fins i tot, preveient moltes excursions escolars, ampliar l'horari d'accés a sales per a aquest col·lectiu mentre hi hagi les dues exposicions. El CaixaForum ha programat també, el 12 de desembre, una conferència del comissari de l'exposició. I en el marc de l'exposició sobre Velázquez s'ha inclós un espai amb una divertida activitat per a famílies, on es podrà fer una recreació dels quadres del pintor del Segle d'Or.
Diego Velázquez, Adoració dels Reis Mags , 1619. Madrid, Museo Nacional del Prado.
Els 200 anys del Prado
Durán ha aprofitat l'ocasió per celebrar la col·laboració entre el CaixaFòrum i el Museu del Prado, un centre que acompleix 200 anys i que darrerament pretén sortir del Passeig del Prado i mostrar les obres fora d'ell. Miguel Falomir, director del Museu del Prado, ha afirmat que han trobat "un soci privilegiat" en la Caixa, que ha garantit multiplicar l'accés del públic a les seves obres. Falomir ha explicat que l'obra de Velázquez, que havia estat oculta als palaus, com a patrimoni de les col·leccions reials, va arribar al públic gràcies a l'obertura del Prado, que va permetre que la influència de Velázquez arribés a molts pintors europeus, com els impressionistes francesos, grans admiradors seus. Falomir ha anunciat, també, que per celebrar el bicentenari, el Prado durà una obra de Rafael al Museu Dalí de Figueras, perquè s'exhibeixi al costat de l'obra del pintor català, gran admirador de l'italià.
Foto de portada: Diego Velázquez, El príncep Baltasar Carles, a cavall, 1634-1635. Madrid, Museo Nacional del Prado.