Va arribar el vent a la ciutat, i com que ningú no li havia preparat una festa sorpresa o una rebuda com cal, majestuosa, va decidir arrencar els plataners i va tombar les motocicletes. Venia amb l'ego ferit, amb el pap ple, i amb la rancúnia de l'home que ara no comprèn per on bufa el vent.

Com que ningú no li havia preparat una festa sorpresa o una rebuda com cal, majestuosa, va decidir arrencar els plataners i va tombar les motocicletes

El vent no escolta a ningú

Així que després d'escombrar els carrers, va agitar una estona les capçades dels arbres, va ballar amb la roba estesa com un penjat que celebra la derrota i va llepar sense permís les calbes dels senyors que es tapaven, ridículs.

Quasi s'enduu per endavant un vell que volia creuar el pas de zebra i comprar un parell de croissants per a la dona, quasi se l'enduu lluny, molt lluny, fins a la seva joventut, amb les cames fortes i les mans fines, i el vell quasi confon volar amb què et volin, pobret. Amb la bufanda que l'escanyava de mala manera, va intentar enraonar amb el vent, però el vent fa temps que ja no escolta a ningú, es filtra per sota de les portes, aixeca les faldilles d'algunes adolescents i xiula a prop de les finestres com un animal que avisa abans d'atacar.

Els nens reien, a l'escola, l'observaven amb els ulls esbatanats enllà dels vidres, i discutien si la valentia del vent aconseguiria arrencar l'ajuntament de soca-rel o no.

Una mestra va proposar: ¿Per què no fem una taula de diàleg amb el vent? I el convencem perquè s'acabi convertint en una brisa, en un cop d'aire, o en aquella marinada que ve a l'estiu a refrescar-nos...

Però el vent no vol perdre el temps amb burocràcies.

D'amagat, va aconseguir, que un home amb paraigües aparegués a casa d'una companya de feina, al seu llit més concretament, mentre el marit s'enlairava gràcies a la força del vent cap a una ciutat remota.

També va fer neteja, va fer fugir uns quants usuaris d'una xarxa social comprada per un milionari i tots ells es van refugiar, confiats en la bellesa, en una altra xarxa social comprada per un altre milionari.

I va fer plorar una alumna universitària, el vent, no perquè una brossa li embrutés la pupil·la, tot i que ella va fer servir aquesta excusa, sinó perquè va veure com una ràfega alçava la seva pretendent i l'allunyava taules enllà del bar, carrers enllà de casa, habitacions enllà del cos fins que ja no li responia els missatges.

Però abans d'enllestir-ho tot i de marxar de la ciutat, el vent va descobrir que hi havia tres casetes de tres porquets, precioses, una al costat de l'altre. I no va necessitar cap llop, va ensorrar la primera caseta i van desnonar a una família, es va esplaiar amb la segona caseta, però estava buida perquè era d'un banc i la tercera caseta, que com diuen els cànons literaris no va la tombar, només va servir per a despentinar una mica una parella d'Expats encantadors que no sabien que aquí a més de sangría, toros i paella també ens atrevim amb les forces de la naturalesa.