Durant els anys 80 va regnar la música disco i la mescalina, unes càpsules vermelles i verdes que circulaven per València i els seus pobles limítrofs i feien vibrar als joves que sortien d'un període gris, una dictadura nacionalcatòlica constreta, austera. Calia treure i calia volar, cadascú ho va fer a la seva manera. A Fiesta, publicat per Libros del KO, sota la firma d'Asier Ávila, guionista de la sèrie documental Megamix brutal (RTVE i 3Cat), ens trobem un repàs de la història de la festa a Espanya des dels anys 80 fins a l'actualitat. Àvila repassa els estils de música que més han triomfat en les pistes de ball, els escenaris més mítics i les drogues que acompanyaven aquests vols nocturns (de vegades diürns).
🪩'Megamix brutal': la discoteca de Tor
Tothom vol un tros de la pastilleta
El repàs geogràfic de les pistes de ball són càpsules informatives de territoris nodrides de personatges com Abel Matutes, figura clau d'Eivissa, empresari condecorat al mèrit turístic per Manuel Fraga, o José Antonio Santamaría, empresari assassinat per ETA el 1993 per suposadament tenir relacions amb el contraban i narcotràfic. Aquest és només un dels molts personatges de l'escena musical, productors, artistes, inversors o camells que componen la simfonia musical d'un territori exhaust de tant àcid. Ku, la mítica discoteca eivissenca on coincidien polítics i aristocràcia, o Ars Studio, a Barcelona, on van ser artistes tan icònics com Keith Haring, són els escenaris on passaven les coses... on l'èxtasi va començar a triomfar i on comencem a veure la llavor incipient de la música mákina. A finals dels 80 i principis dels 90, Nando Dixkontrol es convertiria en el guru de la festa espanyola. Àvila resumeix amb enginy parts de la historiografia musical de la mákina i apunta alguns programes musicals populars que van democratitzar l'accés a la música electrònica.
A Fiesta, publicat per Libros del KO, sota la firma d'Asier Ávila, guionista de la sèrie documental Megamix brutal, ens trobem un repàs de la història de la festa a Espanya des dels anys 80 fins a l'actualitat
El viaje, capítol que explorem la ruta Destroy, resumeix hàbilment i amb rigor l'escena musical dels 90 i l'auge del MDMA. Com sabem totes les persones que no creiem en la meritocràcia, perquè hi hagi auge algú ha d'empènyer i allà ens trobem amb Antonio Escohotado. Crec que una de les moltes virtuts d'aquest llibre és que quan apunta algun personatge ho fa amb mestria i el situa on ha de ser: com a responsables de la introducció i l'expansió d'algunes drogues a Espanya amb la connivència, sense cap dubte, de moltes institucions de l'Estat. També apunta a fenòmens socials en el consum de drogues: la normalització del consum de sulfat d'amfetamines o speed en entorns abertzales -fins i tot es va popularitzar el terme pitxu (speed)-, que arriba fins als nostres dies.
El precursor de la mákina, Fernando Gallego, més conegut com Nando Dixkontrol, va sortir el 2020 amb un carretó de la compra en el qual portava 827.000 pastilles de MDMA, ara es troba al centre penitenciari de Brians
Com a colofó, descobrirem passatges de la història molt recents, el precursor de la mákina, Fernando Gallego, més conegut com Nando Dixkontrol, va sortir el 2020 amb un carretó de comprar en el qual portava 827.000 pastilles de MDMA, ara es troba al centre penitenciari de Brians. Una informació desconeguda per a mi, malgrat haver visionat al festival Inedit el documental MaQKina: Història d'una Subcultura d'Óscar Sueiro i Àlex Salgado, una peça també única. Sense cap mena de dubte, Àvila ha fet una segona part de la sèrie Megamix i una crònica de la gresca rigorosa per entendre com ha funcionat la festa a Espanya, una escena on tothom ha volgut un tros de la pastilleta. Coincideix que el passat 2024 es van complir 40 anys de la introducció de la primera dosi d'èxtasi a Eivissa.