Víctor Amela ha guanyat, amb La filla del capità Groc, la 36a edició del Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull, un dels guardons més antics i més reconeguts de les lletres catalanes, atorgat conjuntament per l'editorial Planeta i la Fundació Ramon Llull. Aquest periodista, que fins ara escrivia habitualment en castellà, ha obtingut aquest guardó amb una novel·la feta en català. D'aquesta forma, Amela se suma a la llista de premiats, que inclou autors tan reconeguts com Carme Riera, Terenci Moix o Pere Gimferrer. En aquesta convocatòria, 48 autors han enviat els seus originals a aquest premi, dotat amb 60.000 euros per a l'obra guanyadora. Al jurat hi figuraven Pere Gimferrer, Carles Casajuana, Emili Rosales, Anne-Laure Aymeric i Gemma Lienas. Aquesta última ha destacat que aquesta obra té molt de ritme i que aconsegueix "fer-te viure els personatges".

Una història de bandolers?

L'obra, que Amela havia presentat amb el pseudònim Leonor Torres Rahden, se situa al Forcall, als Ports de Morella, cap el 1840, entre la primera i la segona guerra carlina. El protagonista de l'obra és Tomàs Penarrocha, el Groc, un personatge real, que va aixecar-se amb una partida contra el govern liberal. Durant tres anys, sense suport d'altres guerrillers, va ser capaç de desafiar les tropes d'Isabel II, dirigides pel general Juan de Villalonga, el més competent dels militars espanyols de l'època. De fet, la intenció d'Amela és convertir el Groc, un heroi local del Maestrat, en un heroi universal, com Robin Hood o Braveheart. Però la guerra no se situa en el centre d'aquesta obra. Amela defineix La filla del capità Groc com una barreja de novel·la romàntica i novel·la històrica. En realitat, l'amor té un paper cabdal en l'obra: l'amor conjugal, l'amor paterno-filial i l'amor eròtic. Però l'amor haurà d'enfrontar-se a d'altres passions: la gelosia, la traïció, la lleialtat a la tradició...

Un homenatge al Maestrat

Amela, en aquesta obra, vol retre un homenatge al Forcall, la petita localitat dels Ports de Morella on estiuejava quan era nen, el poble de la seva família paterna. Fa deu anys, el periodista ja havia publicat un llibre sobre la zona: Retratos y recuerdos de la vida forcallana, un assaig en què mostrava la seva fascinació per aquesta terra. La forma de ser dels personatges de La filla del capità Groc s'inspira, en bona part, en les gents que havia conegut l'autor al poble durant les seves vacances. L'autor assegura que va començar l'obra en castellà, però que quan va arribar "al segon capítol, quan els personatges van començar a parlar entre ells, em van obligar a canviar de llengua". De fet, l'obra està plena de dialectalismes, ja que Amela considera que el català d'aquella zona és "el més pur que hi ha".

De la història oral al best-seller

La primera notícia de l'existència del Groc, la va tenir Amela quan era nen i jugava pels carrers del Forcall. Pels habitants actuals d'aquest poble, el ros Groc era un home just, que robava als rics per ajudar als pobres. Més tard, amb el temps, el periodista va anar recopilant més informacions sobre aquest personatge, i va trobar-se amb documents que contradeien la visió idíl·lica de Tomàs Penarrocha que donaven els forcallans. En La filla del capità Groc es farà ressò de totes aquestes informacions. Per escriure aquesta obra, el periodista ha remenat els arxius parroquials, però també els militars i ha trobat una ajuda clau en les memòries del gendre del Groc, també empresonat per carlí. Però Amela s'ha pres moltes llicències literàries per escriure aquesta obra: "Em permeto enriquir la vida d'aquest personatge amb la imaginació", comenta. I ha confessat que en aquesta obra és palesa la influència de dos autors que també van escriure novel·les ambientades en el Maestrat de les carlinades: Pío Baroja i Benito Pérez Galdós.

Difusió massiva

La intenció de l'editorial Planeta és fer una ràpida difusió de l'obra, que apareixerà el 8 de març en català, i que més tard serà publicada en castellà, a la mateixa Planeta, i en francès a l'editorial Belfond.