Expliquen els tabloides de l'època que l’Enriqueta Martí, la infame “Vampira del Raval”, portava una doble vida: de dia anava mendicant vestida amb parracs mentre de nit freqüentava el Gran Teatre del Liceu, el Casino de la Rabassada i altres localitzacions de la Barcelona belle époque lluint robes luxoses, barrets i perruques, on oferia als senyorets els seus suposats serveis com a proxeneta i venedora d'ungüents, pomades, filtres, cataplasmes i pocions 100% naturals a base de nen segrestat per a tota classe de pell. Doncs bé. Citant a Goethe, gran fan de Paracels, “totes les formes són anàlogues, i cap s'assembla a l'altra”, i així alguns adverteixen que el present que ens ha tocat sofrir (utraviolència financera i immobiliària, agents del caos segellant tractes amb el diable mitjançant l'algorisme de X, fonamentalisme, feixisme cuqui, intel·ligència artificial forta, pensament unidimensional, indústries de la desinformació, etc.) ve a ser un revival postmodern de l'obscurantisme medieval.
I a mi se m'antulla presentar-los a en Víctor Dvnkel, autor de Proyecto secreto – EXOSQUELETO #1 (Autsaider Cómics, 2024), com una sort d'actualització del mite de la fantasmagòrica criminal barcelonina: un paio que durant el dia viu amagat en la foscor d'una cofurna del barri Xino (qui sap si la mateixa on va viure l’Enriqueta), on, en pijama de franel·la com a uniforme laboral, dibuixa pàgines i pàgines d'estranys còmics sota la llum d'un flexo (amén de practicar la nigromància, la música sorollosa i vagi-se'n vostè a saber quines altres atrocitats), per a després, en caure el sol, passejar fins al Poble-sec vestit com el protagonista d'Entrevista amb el vampir —cabell llarg, ulleres de sol (recordin: de nit), roba estrictament negra de dandi victorià…— fins a l’Associació Cultural Meteoro, on ens serveix beuratges als insomnes de la ciutat en forma de licor cafè, Micheladas o Moscow Mule.
Avui dia sabem amb seguretat que el seu cos jeu inert al Raval de la ciutat de Barcino-Nova, encara que certament el seu esperit es trobi en parador desconegut
Demolició psíquica a través del nervi òptic
Atenció a la biografia de l’interfecte facilitada en l'última pàgina del còmic: “Víctor Dvunkel va ser un mag i un poeta en el sentit arcaic del terme. Nascut a Al-Mariya en les albors de l'era Orwell, va fonamentar una doctrina radical a través de múltiples disciplines de la imatge, el so i la paraula; sempre traçant el límit, quan no traspassant-lo. […] Avui dia sabem amb seguretat que el seu cos jeu inert al Raval de la ciutat de Barcnino-Nova, encara que certament el seu esperit es trobi en parador desconegut.” Els iniciats vam descobrir-lo farà cosa de dos o tres quinquennis com un dels fundadors del segell discogràfic i fanzinero Petit Comitë del Terror (el primer contacte amb ell que recordi un servidor va ser a la primera edició del Gutter Fest, quan la meva ressacossa companya d'editorial, des de l'estand veí, li va implorar que abaixés la música que sortia a tota castanya del seu radiocasset). Sota aquest paraigua col·lectiu va autoeditar “aberracions de la bande dessinée” com Magical Mistery Trash, Psichonomicon o Inferno Chromaric Overdose, entre moltes altres. El gran públic —LOL—, no obstant això, va haver d'esperar que l'editorial francesa Le Dernier Cri li publiqués Extreme Massive Mindfvck Dvnkel War, la catalana Extinció Edicions fes el propi amb L’Oracle o la mallorquina Autsaider Cómics el fitxés definitivament amb Phantastykon Satanàs (2021), una compilació de treballs que havien vist la llum aïlladament en diferents revistes sense escrúpols d'Espanya, Alemanya França i Anglaterra, en una edició limitada i numerada de —atenció— 666 exemplars.
Ah, es tracta d'un relat costumista que reflecteix el dia a dia dels veïns i les veïnes del Raval, opinaran vostès
Entesos, però i Exosqueleto #1, el seu nou còmic?, desitjaran saber. Es tracta del primer lliurament d'una sèrie col·leccionable, com aquells còmics pulposos d'abans, i amenaça amb la seva continuació. Comença així: “El cor de la ciutat en la nit és un lloc salvatge, allunyat de la tranquil·litat dels suburbis de la part alta, a esquena dels moderns gratacels del districte financer… al cor de la ciutat no se t'ha perdut res… Absolutament res… Entre llums de neó i foscos passatges s'entremesclen pandillers, buscavides, yonkis i criatures de la nit… I els temuts i subterranis clans… Que regeixen i dominen el cor de la ciutat quan el sol es pon per la badia.” Ah, es tracta d'un relat costumista que reflecteix el dia a dia dels veïns i veïnes del Raval, opinaran vostès. Doncs no ho especifica, però potser el personatge d’Emotikiller, un psicòpata aficionat a matar ninges marcant-los a ganivet amb formes d'emoticona, el detectiu gegant amb cap de bebè que investiga el cas o U.S.B Negromancer, el tecno-mag que, per encàrrec del Tribunal Suprem, alimenta una criatura del submon a través de Hi-Tech Mística i despulles humanes, siguin un transsumpte emfebrit de les pors populars (folk devils and moral panics, en diu la sociologia anglesa) que antany van projectar-se en la figura d’Enriqueta Martí, la Vampira del Raval, i avui ho fan contra altres amenaces del barri més imaginàries que reals (l'únic perill fotut, fotut de veritat que aguaita al Raval, ja se sap, és l'especulació). O no. Qui sap. Només m'ho he fet venir bé, perquè la veritat és que aquest còmic pot gaudir-se sense cap mena de missatge, sense dobles lectures, sense buscar-li cinc peus al gat. Pur entreteniment i acció. O com diu Ata Laselle, l'editor, “el còmic pel còmic = còmic al quadrat.” Les primeres comandes venen amb un àlbum de cromos (i amb cromos), i va avançar Dvnkel a la presentació a Barcelona que va tenir lloc fa unes setmanes a la llibreria Fatbottom —situada en cor del barri Xino— que preparen una sèrie de ninots dels protagonistes. Tot material regalable per fer que el 2025 el món sigui un lloc millor.