Víctor Nubla: biografia breu d’un personatge il·lustre

“Víctor Nubla va ser ensinistrador de primats els primers anys de la seva vida fins que es va dedicar a incendiar cotxes en miniatura de la marca Norev. Va fundar els laboratoris químics d’oli, alcohol i mercuri...” .

(Víctor Nubla a Biografies il·lustres de personatges breus)

Un futur distòpic de tota la vida: l’any 2025, el món transcorre entre les runes d’una civilització devastada per guerres i catàstrofes planetàries. Han desaparegut les biblioteques, les bases de dades i dels llibres només en queden engrunes. Amb tan escasses peces, els historiadors supervivents s’esforcen a recompondre el trencaclosques del coneixement. El resultat és, no cal dir-ho, calamitós, delirant i divertidíssim. S’imaginen una enciclopèdia amb les vides de persones influents a la història de la humanitat escrita pels Monty Python? Doncs Biografies il·lustres de personatges breus ja circula per les llibreries, i l’autoria no és del grup d’humoristes britànics, sinó del músic, escriptor, gastrònom, maraquista cultural i gracienc über alles: Víctor Nubla (1956-2020).

🎨👻 Artista i mèdium: Josefa Tolrà, l'espiritista que va fascinar Joan Brossa

El passat 28 de juliol en Nubla hauria bufat 66 espelmes. Això de no haver tocat el dos d’aquest món just quan començava a materialitzar-se una de les pitjors distopies imaginables: el tancament dels bars de Gràcia (el Centre Místic de l'Univers) en el context d’una pandèmia global que, asseguren els científics, té l’origen en el tràfic de carn de pangolí al mercat municipal de Wuhan. Facècies de la vida, pam per pam el possible argument d’una novel·la seva. Tornant al llibre que publica Males Herbes (conxorxats amb Angle Editorial, que ha tret al mateix temps un altre llibre pòstum: Cartes a Maria. Instruccions patafísiques per a la vida, del qual en parlarem més endavant), aquest exercici d’especulació memorialística és gairebé tan absurd, esbiaixat i ple d’omissions com pot arribar a ser-ho la Història amb majúscules.

Víctor Nubla va ser un escriptor prolífic amb un estil personal i intransferible, a l’alçada literària del seu admirat Douglas Adams

Víctor Nubla va ser un escriptor prolífic amb un estil personal i intransferible, a l’alçada literària del seu admirat Douglas Adams, a més d’una figura clau de la música a escala global. Va formar Macromassa, junt amb Juan Crek, l’any 1976, un grup en una cruïlla del futurisme, el surrealisme, el punk, l’industrial o el free jazz, referents que pràcticament no havien impregnat el desert cultural espanyol de mitjans dels setanta. A més a més, l’any 1996 va cofundar l’associació Gràcia Territori Sonor (GTS) i el festival internacional de música experimental LEM, pega d’enganxar cultural del barri i des d’on va situar Barcelona al mapamaundi de la música experimental.

Amb tot, en Nubla no apareixerà mai a un llibre d’història. Almenys, en cap que el seu títol no vingui acompanyat dels atributs “underground” o “contracultural”. Cap problema: en una lúcida entremaliadura, ell mateix va ocupar-se de figurar en el seu nou llibre entre altres grans noms dels annals com Valentina Tereshkova o Richard Nixon (han llegit l’extracte de la seva quimèrica biografia a l’obertura d’aquest l’article). Va fer-ho a la manera d’una bonus track, al final de tot del recull. Malgrat això, emfatitzo, pel gran públic Víctor Nubla és més aviat una hidden track, una pista oculta en la història oficial de la música, la literatura i l’art. 

Víctor Nubla és més aviat una hidden track, una pista oculta en la història oficial de la música, la literatura i l’art

Però, com explicar la vida i miracles d’un creador tan inefable com Víctor Nubla? El gracienc té més d’una vintena de llibres a favor seu, i entre pitos y flautas (o entre clarinets elèctrics i sintetitzadors) va publicar la barbaritat de més de cent discs. Tot plegat, un trencaclosques tan complex d'ordenar com la col·lecció de peces de puzle trobades pel carrer que Nubla catalogava amb rigor des de 1984. Amb idèntica escrupolositat, també s’apuntava a la llibreta el resultat de la tirada de cartes del tarot que es feia, cada matí, a través d’un algoritme web.

Nihilista de mena, en Víctor era el més allunyat a la idea que hom pugui tenir d’una persona ‘new age’; i alhora fou un entusiasta de l’ocultisme, l’hermetisme, la màgia, la ufologia, el tarot i tot el que tingués a veure amb l’atzar i el misteri. Si John Cage o Philip K. Dick componien o escrivien guiats per l’I Ching, ell es deixava assessorar pels naips en el moment d’improvisar els directes d’Aixònoéspànic, una de les seves moltes formacions musicals.

També tenia, al seu quarter general de GTS, al costat del telèfon, la carta del Sol, el dinovè arcà major en les baralles de tarot. Com apuntava al començament del paràgraf, el sotasignat no compta amb la capacitat ni l’espai suficient a ‘Criatures ocultes’, la seva modesta secció setmanal, per abastar en una columna el geni i figura (fins a la sepultura) de Víctor Nubla. De manera que ha aprofitat que es troba passant les vacances amb una tarotista amateur: la poeta i artista sonora Mar Phonoll, per, entre banys a la piscina municipal, migdiades i vermuts, formular la següent pregunta a l’oracle: Com puc explicar qui va ser en Víctor Nubla? 

1. El lúcid penjat

Al reproductor posem un disc de Macromassa del 1987, Macromissa. Preparem unes torradetes d’anxova amb mantega i altres de paté de gall del Penedès —que, creiem, haurien fet les delícies del nostre gormand amic— mentre obrim un vi d’aperitiu anomenat ‘Paisatge Còsmic’. Un cop creada l’ambientació propícia, la Mar disposa vuit cartes boca avall sobre la taula, en tres fileres, i la primera a la qual dona la volta desvela que l’arquetip que defineix a en Nubla és ni més ni menys que el dotzè arcà major, altrament dit ‘El penjat’. Al tarot de Rider-Waite-Smith, el Penjat es representa com la figura d’un home jove penjat d’un arbre, de cap per vall, a través d’un nus al peu. La seva expressió, malgrat la incòmoda postura, és distesa; i té el cap il·luminat com un fanal. “És una carta de contemplació i observació del món” —diu la tarotista. En una de les Cartes a Maria, en Víctor va escriure: “L’ésser humà és de naturalesa contemplativa, o sigui que no estaria gens malament que els robots en retiressin a tots, oi?” Molt adient. “La carta ens pot fer pensar que est tracta d’un outsider, una persona molt extravagant, però es tracta d’un exercici místic: és algú que es penja voluntàriament de l’inrevés per canviar de perspectiva i així observar millor la realitat: si el món està en doina, ¿que millor que posar-se cap per avall per entendre’l i després poder-li-ho explicar als altres?” Efectivament, en Nubla era un penjat ben lúcid.

2. El regal de Gliese

La següent carta és la que ens ha de parlar del seu llegat. En girar-la, apareix el VI de copes, un dels arcans menors. La il·lustració representa a dos nens en un paisatge urbà, i el gran li entrega, amb certa solemnitat, una gran copa a la nena petita. “La carta és prou eloqüent...” —diu la Mar. Truco per telèfon a la Maria Vadell, actual directora de GTS i hereva espiritual de Víctor Nubla. Cartes a Maria. Instruccions patafísiques per a la vida és el recull de cartes dirigides a ella que en Nubla va començar a redactar a partir de què la Rosa Rey, editora d’Angle, li formulés la següent pregunta en el transcurs d’una presentació a la llibreria Taifa: “Víctor, què els escriuries als teus fills?” A l’altre costat del fil, la Maria ens explica: “Vam trobar l’arxiu de Cartes a Maria per casualitat, mentre buscàvem al seu ordinador les Biografies il·lustres de personatges breus. L’última modificació del document era del 24 de març. L’endemà van ingressar al Nubla a l’hospital i el 26 era el meu aniversari, el dia que tenia previst enviar-me el text per correu electrònic com a regal. Pots imaginar-te la meva cara quan ho vaig veure...”. Els lectors trobaran en aquest llibre —editat i prologat per l’Aleix Salvans— un aplec de lliçons vitals, d’alertes sobre el funcionament del món, de despertes reflexions carregades de sentit de l’humor, i de revelacions profundes, tendres i imprescindibles per anar per la vida que en Nubla va atresorar al llarg dels anys. Tots aquests aprenentatges, els hi va regalar a la Maria abans de deixar-nos, i ara la resta de mortals tenim l’oportunitat de rebre’ls a través d’aquest gran llibre.

3. Resposta a la Pregunta Definitiva sobre la Vida, l'Univers i Tot Plegat

La següent renglera de cartes és la dedicada a la vida del nostre protagonista. La cartomàntica les fa girar i desvetlla la carta del Món, seguida de prop per dos arcans menors: el VII i el VI d’ors. “El Món és l’última carta de la baralla i representa la 'Unió del Tot': de l’intel·lecte, les pulsions hedonistes i la celebració. No és només la suma d’aquests aspectes, sinó la multiplicació: és el pensament holístic, l’habilitat quàntica per estar al món o en diversos mons alhora.” En Nubla, com ja hem dit, era un entusiasta de l’obra de Douglas Adams, un dels primers escriptors a incardinar ciència-ficció i sentit de l’humor a través de l’arxiconeguda sèrie de novel·les Guia galàctica per a autoestopistes. Aquests llibres especulen amb la idea que la resposta Pregunta Definitiva sobre la Vida, l'Univers i Tot Plegat és “42”, i la resposta du els protagonistes a reformular la pregunta. En Víctor, juntament amb l’Ignacio Lois, va idear el ‘Joc del 42’. D’altra banda, Dirk Gently és un investigador creat també per Adams, i es refereix a si mateix com un «detectiu holístic» que fa ús de la «interconnexió fonamental de totes les coses» per a resoldre tot crim i trobar a qualsevol persona. Aquest personatge va inspirar, en part, alguns dels més graciosos investigadors de les novel·les d’en Nubla, com ara el detectiu privat aficionat d’El regal de Gliese (el seu alter ego), o el cap Lucius Pendergast a Les investigacions del cap Pendergast, una de les més altes fites de la comèdia noir en català.

Les interconnexions de l’univers nublesc amb la carta del Món queden clares, però, i els dos arcans menors del mateix joc? L’any passat, un després de la seva mort, van concedir-li la Medalla d'honor de Barcelona, però, en vida, o almenys al nostre país, no va gaudir de tot el reconeixement que es mereixia. Sorprèn veure tant d’or a la vida d’una persona que sovint va passar-la magra... “No cal llegir aquestes cartes des de l’abundància de diners —aclareix Phonoll—. També pot llegir-se des de la capacitat de materialitzar des del més absolut underground, de fer possible l’impossible des de la generositat i amb pressupostos miserables.” Això sí que m’encaixa. Cal dir que, tot i els reconeixements institucionals pòstums, la Maria Vadell abans m’ha explicat que “aquest serà el tercer festival LEM sense ell. Ens hi hem posat fort. Hem apostat per nous projectes i per tenir més dones al cartell. Però ens han retallat les ajudes. Perquè et facis una idea, el festival és a l’octubre i encara no tenim un pressupost tancat perquè no hem cobrat les subvencions. És molt difícil treballar així.” Cal dir res més?

4. Obra i miracles de Sant Víctor Nubla, patró dels artistes subterranis

Arribem a l’última processió de cartes oraculars, la dedicada a l’obra d’aquest demiürg de Gràcia que tan generosament va impulsar i compartir el seu univers personal. Els naips segueixen el següent ordre: primer el IX de copes, després el Cavall d’oros i conclou amb l'Ermità (VIIII). “És curiós que els dos únics jocs que apareixen a la tirada són els oros (la creació, la materialització)... i les copes” —observa Phonoll, i els dos esclafem a riure. En efecte, una de les imatges que els dos conservem a la memòria com una relíquia és l’estampa del Nubla a alguna barra de Gràcia —o al Mingu, el bar del mercat de l’Abaceria— amb una copa de cervesa o cava a una mà, mentre amb l’altre escriu anotacions a la seva llibreta. “La primera carta pot representar la satisfacció d’haver aconseguit fer tot el que va fer, d’haver sadollat la seva set creativa omplint tantes copes com va poder. Com bé va dir el seu admirat Stanislaw Lem: ‘Vaig fer el que vaig poder. Que altres millors facin més.’ Impressionant. Continua, per favor. “El cavall és el missatger, l’acció, el motor, el viatge; i els ors em parlen de l’aterrament, del cos, la matèria: això pot apuntar al paper important que la multidisciplinarietat —o millor, la ‘indisciplinarietat’— va tenir en la seva multifacètica obra. Potser va tenir pressa per arribar a les copes, que simbolitzen la mística. Finalment, tenim a l’Ermità, que cal relacionar amb la màxima expressió de la saviesa humana.” L’escriptor Javier Calvo, de fet, com subscriu Salvans al pròleg de Cartes a Maria, va escriure que Nubla era “l’únic geni veritable” que havia conegut a la vida. “Es tracta d’algú —segueix la Mar— que sap que ha d’abandonar el món per apropar-se a un estadi superior. És la carta de l’ocultisme, del que és de “culte”. Dialoga perfectament amb el Penjat, la primera carta que ha sortit: si aquest representava un canvi en la visió del món, l’Ermità ha hagut de marxar d’aquí per retornar-nos un missatge superior.” I les ensenyances del mestre, amic i mentor de tots els subterranis de Gràcia, les trobaran en els dos llibres que acaben d’aterrar, com un parell de naus intergalàctiques, a les millors les llibreries.