L'editorial Norma presenta el segon volum de Victus, el còmic inspirat en la novel·la d'Albert Sánchez Piñol, que evoca la situació de Catalunya el 1714. Victus 2. Vidi és una obra realitzada per Carles Santamaría, que s'ha encarregat del guió, Cesc F. Dalmases, que s'ha responsabilitzat del dibuix, i Xavi Casals, que ha colorejat les imatges. En aquest segon episodi de la novel·la (que es plasmarà en tres còmics), l'aventurer Martí de Zubiria s'establirà a Barcelona i crearà una família ben peculiar. Però a la fi acabarà embolicat de nou en les aventures més roents. Avui s'ha presentat aquesta obra, a la llibreria Catalonia i des d'ara ja es podrà trobar a les llibreries.

Pau en la guerra

L'element central d'aquest segon episodi de Victus és el fet que Martí de Zubiria troba parella i intenta establir-se per viure una vida reposada. Constituirà una família ben peculiar, i a la fi els problemes el vindran a trobar. La guerra tornarà a arrossegar-lo i no es lliurarà dels combats que ell sempre ha intentat esquivar. Durant aquest període de la seva vida, Zubiria establirà amistat amb el general Antonio de Villarroel, pel que desenvoluparà una admiració i una fidelitat només equiparable a les que havia sentit per Vauban i que apareixen a la primera part de l'obra. Aquest còmic es clou amb la retirada de les forces aliades de Barcelona i la decisió del poble de Catalunya de resistir l'exèrcit borbònic. Queda a punt, doncs, l'episodi més èpic, amb el que es resol la trama i que tan destacat va ser per a la història de Catalunya. 

Sánchez Piñol sobre la caverna mediàtica: "No es pot tractar així, ni als catalans, ni als espanyols"

Emblema d'un temps

L'actualitat política s'ha fet present a la presentació d'un còmic que pel seu contingut històric té la màxima vigència avui. Vicent Sanchis, que a més a més de director de TV3 és expert en el món del còmic, ha destacat que "tenim un present tan apassionant com podria ser-ho el passat". I Albert Sánchez Piñol ha explicat que, a la fi, els autors sempre parlen sobre el present, però que en aquest cas hi ha concomitàncies evidents entre la guerra de Successió i el referèndum. S'ha referit, sobretot, als missatges catalanòfobs que apareixien a la propaganda borbònica, molt similars als d'avui (i ha posat com a exemple les notícies que figuraven ahir a la portada d'El Mundo). I ha afirmat que allò que quedarà del procés, acabi com acabi, és "l'enviliment de certs mitjans", que "ha fabricat mentides", i ha conclòs: "No es pot tractar així, ni als catalans, ni als espanyols". Respecte al còmic, Sanchis ha volgut destacar la tasca de documentació, tant de Sánchez Piñol per fer la novel·la com dels adaptadors al còmic per il·lustrar de forma tan realista la realitat de l'època. A la presentació del volum Manuel Lucas, que s'ha presentat com a "un boig per la història", s'ha felicitat pel "matrimoni entre còmic i història" que està completament de moda i ha afegit que el fet que la història es combini amb ficció enriqueix encara més l'atractiu d'aquests àlbums. Sánchez Piñol ha afirmat que sent una gran admiració i compassió pels que han hagut d'adaptar el text, amb uns terminis molt limitats i amb una gran fidelitat, però que han assolit els seus objectius amb molt d'èxit.

D'esquerra a dreta: Carles Santamaría, Cesc F. Dalmases, Vicent Sanchis, Albert Sánchez Piñol i Manuel Lucas.

Amor i cruesa

Carles Santamaría ha destacat que en aquest episodi hi ha una contraposició entre un Zubiria que intenta crear una família i un univers de guerra a l'exterior. Ha reconegut que ha retallat el capítol, adaptant la novel·la, per deixar el setge de Barcelona, sencer, per al tercer volum. Cesc F. Dalmases ha exposat les dificultats de l'adaptació, per fer la història entenedora i fàcil de llegir. I ha definit el que intenta fer com "un ball" en què s'ha d'interpretar els personatges: en Zubiria, el nan, Villarroel... Ha afirmat que a l'obra vol traslladar el procés de creixement del protagonista, Zubiria, que creix físicament, però també moralment durant tot el procés, al llarg dels tres volums. Un treball que ha considerat immens, però molt enriquidor.