La vida després de Manel: Guillem Gisbert publica les seves dues primeres cançons en solitari

"Hooooola. Avui a les 00:00 estreno les primeres cançons del meu flamant solo project . Es diuen Les dues torres i Waltzing Matilda. A veure què tal! Muà", aquesta és la piulada amb què Guillem Gisbert, fins fa uns mesos cantant de Manel, ha certificat allò que feia dies que s'anava intuint. Aquesta mitjanit, just en el canvi de dia entre el 22 de novembre i el 23, farà públiques les dues primeres cançons del seu primer disc en solitari. Una obra que està prevista que vegi la llum en els pròxim mesos i que presentarà en directe a partir del 3 de maig quan protagonitzi el seu primer concert en solitari sense la complicitat dels seus antics companys de grup a la sala Apolo de Barcelona. Després vindran actuacions a festivals com l'Strenes de Girona, el Vida o el Primavera Sound. 

Canvi de paradigma

Què passa amb Manel? Ens vam preguntar el passat mes de febrer. Ho sabíem, però no ho podíem dir. Només ho podíem deixar intuir. Els barcelonins se separaven després de 15 anys de trajectòria. Deixaven enrere una de les carreres més brillants de la música pop al nostre país. Formats el 2007, ja aquell mateix any van quedar segons en el concurs Sona 9 de joves talents organitzat per la revista Enderrock. I de la mateixa manera que els lletjos són els guapos, els segons sempre acaben sent els primers. Els millors professors europeus. Justament el títol del seu primer disc, obra que dies enrere celebrava el 15 aniversari de la seva publicació. Un treball referencial que recollia el millor del llegat de la part més marginal de la Nova Cançó, és a dir la de Pau Riba i Jaume Sisa, per portar-lo als nostres dies. Brillants melodies de textura acústica, teló de fons perfecte per a unes lletres que brollaven genialitat en la seva translació del costumisme d'inicis del segle XXI, pocs discos a casa nostra han sigut tan influents com el debut de Manel. 

Lluny d'estancar-se en una fórmula d'èxit garantida; Guillem Gisbert (veu, guitarra, ukelele), Roger Padilla (guitarra), Martí Maymo (baix) i Arnau Vallvé, van anar expandint el seu territori sonor amb cadascun dels seus discos posteriors. 10 milles per veure una bona armadura (2011), molt probablement el seu millor disc, va ser un treball de delicada orfebreria pop; amb Atletes, baixin de l'escenari (2013) es van apropar a les sonoritats elèctriques i amb Jo competeixo (2016) van iniciar la senda de l'experimentació. Via ferrata cap a estimulants paratges polifònics que van seguir explorant amb els posteriors i molt notables Per la bona gent (2019) i l'EP L'amant malalta (2021). Però que passava amb Manel. Passava que se separaven i segurament ho feien en el millor moment en què ho podien fer. Quan van intuir que el que quedava per davant ja no podia millorar el que havien deixat enrere. Assimilada la ruptura, tots vam tenir clar que el primer a moure fitxa seria Gisbert. Només calia saber si donaria sortira a la seva pulsió creativa a través de la literatura o seguint a la música en solitari. D'una manera o altra, el que era segur és que es produiria un canvi de paradigma. Aquesta mitjanit publica les seves dues primeres cançons per lliure: Les dues torres i Waltzing Matilda. Frisem i comptem les hores fins a poder escoltar-les.