El 12 d’octubre torna a ser festiu, però cada cop hi ha més gent, a Amèrica, i a l’Estat espanyol, que qüestionen aquesta celebració i que creuen que, en aquesta data, “no hi ha res a celebrar”. Mentre uns brinden pel que consideren un descobriment, d'altres ploren pel que veuen com un genocidi.

Una ideologia colonial

La Hispanidad és una ideologia que fa bandera de la colonització espanyola d’Amèrica. Presenta la conquesta d’Amèrica com una mostra de l’esplendor d’Espanya. I defensa la colonització del continent per una suposada superioritat religiosa i cultural dels espanyols sobre els indígenes. La va difondre un escriptor ultra, col·laborador de la dictadura de Primo de Rivera, anomenat Ramiro de Maeztu, i li va donar suport un cardenal reaccionari, Isidre Gomà, que seria el màxim defensor de Franco davant el Vaticà.

Racisme i Hispanidad

En algunes ocasions s’ha argumentat que la Hispanidad és una doctrina no racista perquè defensa el mestissatge. Però en realitat la Hispanidad té una relació estreta amb la idea de “raça”. De fet, justifica plenament la colonització d’Amèrica apel·lant a la presumpta superioritat dels espanyols (econòmica, religiosa o cultural). Les elits blanques de l’Amèrica Llatina han usat la Hispanitat per reivindicar l’herència blanca dels seus països i per menystenir-ne l’herència negra, índia i mestissa. De fet, durant el franquisme, el dia de la Hispanidad també tenia s’anomenava “Día de la Raza”.

Franquisme i Hispanidad

Franco era un militar colonial, que va participar en la brutal conquesta del Marroc espanyol. Sempre va considerar que la grandesa d’Espanya anava vinculada a la possessió de colònies; per això el lema del franquisme era “Por el Imperio hacia Dios”. Durant la Segona Guerra Mundial, Franco va creure que la seva aliança amb Hitler acabaria oferint a Espanya un nou imperi colonial africà. Quan va veure que això no era possible, va retornar a la idea de l’exaltació de l’imperi espanyol a Amèrica, però ja amb un caràcter simbòlic.

La Hispanidad a l’Amèrica Llatina

Hi ha hagut grans defensors de la Hispanidad al continent americà. Un dels principals va ser el dictador Leónidas Trujillo, de la República Dominicana. En un país molt mestissat, Trujillo es va presentar com el defensor de la herència hispànica i del blanquejament de la població. Va organitzar la matança de 20.000 haitians, el 1937, en l’anomenada Masacre de Perejil. L’exèrcit, les forces armades i la població es van llançar a matar els immigrants procedents d’Haití. Molts van ser massacrats quan tractaven de fugir del país creuant el riu Masacre, que baixava vermell de sang.

La Hispanidad en qüestió a Amèrica

Cada cop es qüestiona més la Hispanidad a Amèrica. Això es reflecteix, per exemple, en les crítiques cada cop més serioses als monuments a Colom. El de Buenos Aires es va retirar fa algun temps i es va ubicar en un lloc menys visible. A Los Angeles es va substituir el Dia de Colom pel “Dia dels Pobles Indígenes” i es va retirar el monument al navegant. Els historiadors i els especialistes en estudis culturals cada cop són més crítics amb una celebració que es veu associada amb el pensament més supremacista i racista. Hi ha llocs on el 12-O se celebra el “Dia de la Resistència Indígena”.

Resurrecció de la Hispanidad

En canvi, a l’Estat espanyol la Hispanidad ha tingut un ressorgir important en els darrers anys, associat al creixement del nacionalisme espanyol en paral·lel a l’ascens del sobiranisme català. La colonització espanyola d'Amèrica ha estat aplaudida per molts polítics, com el mateix ministre Borrell. El 12 d’octubre és festa nacional, encara, i a les reivindicacions de la Hispanitat s’hi sumen Vox, el PP i Cs (i sovint el PSOE). Mentre que Austràlia ha demanat perdó pel tracte als seus aborígens, Espanya encara presumeix de la conquesta d’Amèrica.