Terranova (costa atlàntica de Nord-Amèrica); als voltants de l’any 1000. Leif Erikson, fill d’Erik Raude (més conegut com Erik el Roig), creava una colònia vikinga a l’extrem nord de l’illa actualment anomenada Newfoundland. Leif Erikson és considerat el primer europeu que va posar els peus a Amèrica, tot i que aquells vikings no van saber mai que trepitjaven un nou continent. Aquella extraordinària empresa -la navegació per mars ignots a la recerca de terres desconegudes- tindria el protagonisme destacat d’una dona que ha estat deliberadament ocultada per la historiografia: Freydis Eiriksdóttir, filla d’Erik el Roig, germanastra de Leif Erikson, i capitana d’una de les dues primeres naus vikingues que van trepitjar Vinland, el nom que aquells pioners escandinaus li van donar al que, segles més tard, seria Amèrica.
Qui era Erik el Roig?
Erik Raude, o el Erik el Roig, és una de les grans icones de la història dels pobles escandinaus. És el gran navegant de la història vikinga, tot i que els seus viatges van ser, en moltes ocasions, més fruit de les seves circumstàncies que dels seus projectes. Les fonts documentals revelen que Erik era nascut a Noruega cap a l’any 960, però que -quan era petit- el seu pare va ser acusat d’un assassinat i tota la família va ser desterrada a Islàndia (970), en aquell moment una illa quasi desconeguda. Les mateixes fonts revelen que la historia es va repetir el 982, quan -també- a causa d’un assassinat, el jove Erik va ser desterrat lluny de l’illa dels volcans. Aquell viatge el conduiria fins la, llavors, desconeguda Groenlàndia; i es convertiria en el primer europeu que trepitjava aquella gegantina illa glaçada, situada a mig camí entre el vell i el nou continent.
Representació moderna del vaixell d'Erik el Roig, similar al de Freyda Eirikson. Font: Museu Marítim de Barcelona
Qui era Freydis?
Les escasses fonts documentals de l’època relaten que Freydis era filla d’una relació extramatrimonial d’Erik el Roig. A diferència de Leif Erikson, el fill primogènit d’Erik el Roig, no hi ha cap document que esmenti, si més no d’una forma concloent, el nom de la seva mare. I no obstant això, Freydis assoliria un lloc destacat en el cosmos familiar del seu pare. Les poques fonts que l’esmenten (posteriors a la seva existència) la descriuen com una dona enèrgica, de “caràcter masculí”, i molt familiaritzada amb aquell món de la navegació. Aquelles mateixes fonts relaten que Freydis va ser capitana d’una nau vikinga -tripulada majoritàriament per homes- en diversos viatges exploratoris a Vinlàndia (l’actual Amèrica); i que va tenir un paper molt destacat en la fundació del primer establiment europeu al Nou Continent.
L'antic territori de Vinland en un mapa posterior del segle XVII. Font: Bibliothèque Nationale de France
Què va “descobrir” Freydis?
Segons La Saga d’Erik, un relat dels viatges d’Erik, de Leif i de Freydis; redactat dos segles llargs després de l’existència d’aquests personatges (segle XIII); la capitana vikinga va solcar les costes de les actuals Terranova, Nova Escòcia i Nova Anglaterra; i va contribuir decisivament a la creació de la colònia vikinga de Vinland, que ha estat localitzada en un jaciment arqueològic anomenat L’Aise-aux-Meadows. Precisament, el nom de Vinland és el que ha causat més controvèrsia. En la llengua noruega medieval, significaria “Terra de Vi”; però els primers ceps de la història americana no serien plantats fins cinc segles després (1541) pel català Joan Jofré a La Cañada de Santiago (actualment Xile). La investigació historiografia ha resolt aquest enigma, i ha atribuït el vi dels vikings americans a un beuratge procedent de les baies.
Saga d'Erik el Roig (segle XIII), primer document que relata els viatges europeus al Nou Continent. Font: Wikimedia Commons
El paper de la dona en la societat vikinga
El protagonisme de Freydis ens sorprèn per la idea preconcebuda que tenim del paper de la dona en les societats medievals. Però, en aquest punt, cal aclarir que, mentre que als països mediterranis -fills de la cultura patriarcal romana- la dona havia estat reclosa a un segon terme; en les societats escandinaves que no havien rebut aquesta herència, el paisatge era molt diferent. Els investigadors expliquen que la dona escandinava tenia un paper central en aquelles societats. Els aixovars mortuoris localitzats als jaciments arqueològics revelen que la dona escandinava medieval exercia activitats professionals en peu d’igualtat amb els homes: eren propietàries agràries, comerciants, armadores, constructores, i, fins i tot, guerreres, que amb els homes de la seva comunitat, tripulaven els Drakers (la nau característica dels vikings).
Representació moderna del vaixell de Leif Erikson, obra de Cristian Koghn (1893). Font: Galeria Nacional d'Oslo
Per què es va ocultar la història de Freydis?
La cultura escandinava va iniciar un procés de profunda transformació a partir de l'evangelització d’aquelles societats. Erik, Leif i Freydis, que van viure a cavall de l’any 1000, encara formarien part d’una cultura dominada per la mitologia nòrdica. Però les generacions immediatament posteriors serien cristianitzades i, reveladorament, les societats sorgides d’aquell procés construirien un nou paisatge que implicaria la progressiva marginació de la dona. Això explicaria el cantell misogin del redactor de La Saga d’Erik (segle XIII). Però, en canvi, la investigació moderna ha revelat que la filla d’Erik el Roig va ser no tan sols la primera europea que va trepitjar el continent americà, sinó que, molt probablement va ser la primera persona d’origen europeu que va posar els peus sobre aquelles noves terres.