Hi ha moltes novel·les generacionals, però només una ha aconseguit capturar l'essència de les botigues de discos com a temples de la cultura pop. Evidentment, em refereixo a Alta fidelitat de Nick Hornby, publicada el 1995 i adaptada al cinema amb un repartiment estel·lar encapçalat per John Cusack i Jack Black. El seu protagonista no era només un noi de trenta anys que vivia envoltat de vinils, sinó que recorria a ells per donar sentit a la seva vida, fent llistes obsessives i compartint descobriments amb els seus amics a la seva petita botiga de Londres. Però, més enllà del fetitxisme musical, aquesta obra ens recorda que aquests establiments són molt més que simples punts de venda: són llocs de trobada, escenaris on es forgen amistats, es viuen amors i desamors, es discuteixen teories musicals inversemblants i, amb una mica de sort, pots descobrir-hi aquell disc que et canvia la vida per sempre.
Les botigues de discos són llocs de trobada, escenaris on es forgen amistats, es viuen amors i desamors, es discuteixen teories musicals inversemblants i, amb una mica de sort, pots descobrir-hi aquell disc que et canvia la vida per sempre
En plena era digital, on els algoritmes s'entesten a decidir per nosaltres i la immediatesa de les xarxes socials ens ha fet oblidar el plaer de la recerca i el descobriment, les botigues de discos independents s'han convertit en l'última trinxera analògica en l'eterna batalla contra un món globalitzat que ho vol absolutament tot ràpid, fàcil i (si és possible) d’un sol ús. Però per demostrar que la resistència segueix més viva que mai, cada any se celebra el Record Store Day. Tal com comenta el saxofonista Dani Nel·lo, ambaixador de l'edició espanyola d'enguany: "Som molts els que els discos ens han canviat la vida. Per això crec que és tan important en aquests moments que continuem donant suport a les botigues de discos". El que va començar el 2008 com una petita iniciativa als Estats Units per donar una empenta a aquest tipus d'establiments davant l'auge del comerç en línia, s'ha convertit en un fenomen internacional que cada mes d'abril mobilitza melòmans de tot el món. Per entendre la magnitud d'aquesta proposta, només cal mirar el cartell de la primera edició nord-americana, on Metallica va fer una aparició especial a la botiga Rasputin Music de San Francisco i va llançar una edició exclusiva de The $5.98 EP – Garage Days Re-Revisited en vinil, disponible només a les botigues participants. Aquest petit gest va suposar un pas de gegant per a la comunitat musical perquè va ajudar a posicionar l'esdeveniment al mapa i va simbolitzar la importància del vinil com una forma de connexió única entre els artistes i els seus seguidors. Amb el pas dels anys, el Record Store Day s'ha consolidat com una jornada marcada en vermell als calendaris on no només es celebra el format físic de la música, sinó també el paper tan rellevant d'aquests establiments en la cultura. En un panorama on l'èxit es mesura a partir de les reproduccions en streaming i no en discos venuts, aquest esdeveniment és un recordatori que la música continua sent una cosa tangible, que es toca, que fa olor i (a vegades) es col·lecciona.
Objectes singulars, objectes únics
A Barcelona, el Record Store Day se celebra des del 2011 i ha adquirit una dimensió molt especial. A la capital catalana, les botigues de discos independents (a més de ser negocis que paguen impostos) funcionen com a espais de resistència cultural que han hagut de reinventar-se mil vegades per sobreviure a l'era digital, a l'auge de les grans superfícies i a la creixent gentrificació que afecta el preu dels lloguers. Llocs com Revólver Records, Ultra-Local Records, Discos Paradiso, Disco 100, Daily Records, BCore Disc, Surco... són petits temples musicals que s'han transformat en centres de peregrinació per als amants de la música. En un moment en què el mainstream el dicten les plataformes de streaming, aquests establiments continuen apostant per la diversitat musical, el descobriment i la recomanació personalitzada. A més, alguns d’ells estan vinculats a segells discogràfics i formen part d’un entramat musical fascinant.
A Barcelona les botigues de discos independents (a més de ser negocis que paguen impostos) funcionen com a espais de resistència cultural que han hagut de reinventar-se mil vegades per sobreviure a l'era digital, a l'auge de les grans superfícies i a la creixent gentrificació que afecta el preu dels lloguers
Jaume Sisa cantava: "Oh, benvinguts, passeu, passeu, de les tristors en farem fum, que casa meva és casa vostra si és que hi ha cases d'algú". Aquesta lletra tan emblemàtica representa perfectament els canvis que s'han viscut en aquests establiments en els darrers anys, perquè les crisis, en lloc d'acabar amb aquests negocis, han impulsat una nova dinàmica en l'escena musical, portant-la més enllà del centre de les ciutats i obrint les seves portes de bat a bat a tothom qui vulgui sumar-se al canvi. En els darrers anys, han proliferat sales de concerts i botigues de discos en barris menys cèntrics, com és el cas d’Ultra-Local Records a Poblenou, permetent que la música arribi a noves zones i revitalitzant la vida cultural d’alguns racons de la ciutat que estan deixant enrere el seu passat industrial per alçar-se com emblemes del canvi. Aquestes botigues de la perifèria s'han consolidat com a llocs de trobada, on els veïns i veïnes poden descobrir nous sons, assistir a esdeveniments i formar part d'una comunitat real, allunyada de la fredor dels números i les fórmules automatitzades per ordinadors. La descentralització cultural que presenciem actualment no només ha donat oxigen a aquest tipus de comerços, sinó que també ha diversificat l'accés a la música i ha convertit els barris que no tenen monuments de Gaudí ni restaurants amb estrella Michelin en escenaris on la cultura es comparteix cara a cara, sense pantalles pel mig. Tal com explica Dani Nel·lo: "Gran part de la meva cultura musical l'he fet en botigues de discos, buscant, rebuscant, trobant. Perquè un disc o un àlbum és un objecte singular. És un objecte únic".
Gran part de la meva cultura musical l'he fet en botigues de discos, buscant, rebuscant, trobant. Perquè un disc o un àlbum és un objecte singular. És un objecte únic
Per aquest motiu, el Record Store Day es viu amb la passió d’una festivitat. Més enllà de la febre per aconseguir edicions limitades, s’ha convertit en una jornada per reivindicar la cultura del vinil, celebrar la litúrgia d’entrar en una botiga sense presses, remenar entre els prestatges i deixar-se sorprendre per una portada que et crida l’atenció. També és una oportunitat perquè els més joves, nascuts en l’era digital, descobreixin el valor de la música en el seu format físic i experimentin l’emoció de sostenir un disc entre les mans. I, amb una mica de sort, coincidir amb algun artista, presenciar una sessió d’un disc-jockey o, fins i tot, gaudir d’una barbacoa (com proposa la botiga Egara Rocks de Terrassa). No és cap secret que el gran atractiu del Record Store Day són els seus llançaments exclusius. Des de boxsets de clàssics fins a vinils de colors, passant per singles inèdits i directes mai publicats. En aquesta edició, la selecció de novetats internacionals és impressionant, amb artistes de la talla de 13th Floor Elevators, Blur, Carla Thomas, The Cure, Cypress Hill, David Bowie, De La Soul, Elvis Presley, Etta James, Marcus King, Muddy Waters, Ramones, Rolling Stones o Ry Cooder. Entre les propostes nacionals hi destaquen obres de Dani Nel·lo, Los Flechazos, Él Mató a un Policía Motorizado, Jaume Sisa i Tulsa. A totes aquestes novetats efervescents s’hi afegeixen productes promocionals, marxandatge especial, presentacions de llibres i la (cada cop més remota) possibilitat de trobar-se amb músics que signen discos i comparteixen anècdotes amb els assistents. A més, moltes d’aquestes edicions es converteixen en autèntiques peces de col·leccionista, amb dissenys exclusius i tiratges limitats que incrementen el seu valor amb el pas del temps. L’emoció d’aconseguir un àlbum especial en aquesta jornada és una experiència que cap llista de reproducció pot igualar. En paraules d’en Dani Nel·lo: “Perquè un disc, a part de ser un objecte físic, és com una càpsula d’emocions. Un compendi d’instantànies auditives de gent que s’hi deixa l’ànima en cada cançó.”
En aquest nou mercat del vinil, la nostàlgia es barreja amb l’especulació i cada còpia pot convertir-se en una joia molt apreciada
Tanmateix, el vessant romàntic d’aquesta jornada també ha de fer front a la dura realitat d’un sector industrial que depèn de la llei de l’oferta i la demanda. Segons un informe recent de la plataforma Discogs, el preu mitjà dels discos de vinil ha augmentat un 24% en els darrers cinc anys a causa de l’increment de la demanda, la inflació global i una capacitat de producció limitada. Però no tots els gèneres cotitzen igual. L’electrònica i el hip-hop lideren aquesta escalada, impulsats per disc-jockeys i col·leccionistes que busquen edicions limitades, rareses i tresors difícils de trobar. En aquest nou mercat del vinil, la nostàlgia es barreja amb l’especulació i cada còpia pot convertir-se en una joia molt apreciada. Més enllà dels preus, peregrinar a una botiga de discos en el Record Store Day segueix sent un acte de militància cultural. Significa reivindicar el plaer de la recerca, l’emoció de trobar un disc inesperat o la conversa apassionada amb el dependent que et recomana un artista que no sabies que t’enamoraria a la primera cançó. És desafiar la dictadura del streaming i recordar que la música és molt més que un simple arxiu digital. Perquè cada vinil amaga una història i cada botiga de discos independent és un refugi on aquestes històries es mantenen vives malgrat les tempestes. A Barcelona, a Catalunya i arreu del món, el Record Store Day continua demostrant que hi ha batalles que val la pena lluitar perquè la recompensa pot ser la millor banda sonora de la nostra vida.