València, 9 d’octubre de 1238. Els comtes-reis Jaume I i Violant entraven a Balansiya, que a partir d’aquell moment passaria a ser València; i culminaven l’operació militar més destacada de l’empresa de conquesta del País Valencià. La incorporació del regne islàmic de Balansiya significaria una ampliació del 33% dels dominis territorials del Casal de Barcelona, en tan sols set anys fins a València cap-i-casal (1231-1238); quatre més fins al port de Biar (1238-1242); i un estiu en la darrera empenta fins a la vall del Segura (1296). En el desenvolupament de les dues primeres fases (fins al cap-i-casal i fins al port de Biar) hi va tenir una importància cabdal un personatge femení: Violant d’Hongria, segona esposa del comte-rei Jaume I, que seria l’autèntica arquitecta política i diplomàtica d’aquella empresa.
Qui era Violant d’Hongria?
Violant, nascuda a Esztergom (regne d’Hongria) el 1216, va ser l’única filla del rei Andreu II d’Hongria i de Croàcia i de la seva segona esposa Violant, originària del comtat de Courtenay (a la vall del Loira, regne de França) i germana de Balduí I i d’Enric I, emperadors titella de Bizanci imposats pel Pontificat i per Venècia. El matrimoni d’Andreu i Violant —la mare— es va negociar i formalitzar en el context polític de l’època. A principis del segle XIII la monarquia hongaresa havia rellevat l’Imperi bizantí en la categoria de primera potència militar, econòmica de l’Europa oriental. I la seva nissaga nacional, els Arpad, havia ascendit a la primera divisió de les cases reials europees i negociava en peu d’igualtat amb la resta de potències del continent.
Com arriba Violant a Barcelona?
Precisament aquest reeixit paper que jugaven els Arpad en aquell context internacional, seria el que portaria Violant a Barcelona. El 1229, Jaume I (Montpeller, 1208) s’havia divorciat de la seva primera esposa, Elionor de Castella (Burgos, 1202), després d’una turmentosa relació de vuit anys (1221-1229) marcada per unes profundes diferències (la castellana no va entendre mai que, per la condició que havia adquirit amb el casament, es devia als interessos de la cancelleria de Barcelona). El pontífex Gregori IX (Ugolino di Conti) va cedir a les pressions de la cancelleria barcelonina i va acceptar la nul·litat matrimonial de Jaume i d’Elionor, però a canvi, va exigir que la castellana fos rellevada “ipso facto” per una hongaresa jove i enèrgica; que havia estat oportunament elegida per la cancelleria vaticana.
Per què una reina hongaresa al tron de Barcelona?
L’Europa diversa i salvatge de l’any 1000 estava dividida en dos blocs irreconciliables: els aliats del Pontificat (els del Papa) i els del Sacre Imperi Romanogermànic (els de l’Emperador). El Casal de Barcelona, des de la primera independència (985-987), havia estat un tradicional aliat del Pontificat. De fet, les barres vermelles sobre fons groc —que als comtats catalans formarien la senyera quadribarrada— eren el senyal que el Pontificat atorgava als petits dominis independents de la Mediterrània occidental que s’havien posat sota la seva protecció. Més o menys el que dos segles més tard passaria amb Hongria. L’emergent monarquia magiar havia cercat el suport de la Roma pontifícia per a repel·lir la pressió dels veïns germànics i per a consolidar un espai propi. La resta, és fàcil d’imaginar: un matrimoni polític entre aliats.
Què va fer Violant a Barcelona?
Les fonts documentals de l’època descriuen Violant com una dona dotada d’una extraordinària intel·ligència política. I la investigació historiogràfica afirma que va ser alguna cosa més que una consellera del rei: la negociació amb Ibn Mardaix, rei musulmà de Balasinya, per a la capitulació de la ciutat i repartiment de les seves cases (1238); o amb Ferran III, rei castellanolleonès, que delimitaria la posterior expansió peninsular de les corones catalanoaragonesa i castellanolleonesa (1244); van ser obra seva. Violant, a diferència de la seva antecessora Elionor, sempre va tenir molt clar a quina cancelleria es devia; i la va defensar a totes hores. Fins i tot va fer recular el poderosíssim Jiménez de Rada, arquebisbe de Toledo, quan la mitra toledana pretenia parasitar la nova església valenciana amb un evident propòsit polític.
Què va fer Violant a València?
Jaume i Violant serien els arquitectes d’aquell nou Estat, integrant de la Corona, que seria anomenat regne de València. En la creació de les institucions (els Consells municipals, les Corts) i de les constitucions (els Furs); hi van tenir tanta participació l’un com l’altre. Violant sempre es va sentir forta i segura; i va maniobrar per a enemistar Jaume amb el primogènit del seu primer matrimoni, Alfons (Barcelona, 1222), que es va haver de refugiar a Aragó. Violant va morir als trenta-cinc anys (Osca, 1251), a causa d’unes febres que l’hi havia encomanat el seu fill petit Ferran. No sobreviuria ni al seu espòs Jaume (Alzira, 1276) ni al seu fillastre Alfons (Calataiud, 1260); però el seu cop de geni, es posaria de manifest més enllà de la seva mort: el successor al tron seria el seu primogènit Pere, el comte-rei que va donar l'impuls definitiu a l'expansió marítima catalana, amb la incorporació de Sicília al Casal de Barcelona.