Virginia Woolf segueix despertant interès. Vuit dècades després de la seva mort, han arribat a les llibreries dues edicions diferents dels seus diaris personals. I en català. Publicades per Club Editor i Viena Edicions, els dos reculls permeten endinsar-se en la intimitat i la vida quotidiana de l’escriptora britànica, una de les veus literàries més importants de tot el segle XX. La seva relació amb l’escriptura, els seus cercles socials, la vida interior del seu particular matrimoni i les seves famoses crisis psicològiques desfilen per unes pàgines plenes d’intel·ligència i de valor literari.

Vuit dècades després de la seva mort, han arribat a les llibreries dues edicions diferents en català dels diaris personals de Virginia Woolf

La publicació dels diaris en català se suma a altres edicions de les seves obres, que han estat reeditades i tornades a traduir durant aquest any. El tret de sortida és que des del març s’han alliberat els drets de traducció de la seva obra. Però les circumstàncies materials favorables també coincideixen amb un repunt d’interès per l’autora londinenca per part de les noves generacions. Woolf, convertida en icona feminista gràcies a Una cambra pròpia, segueix conquerint la vigència literària a cop de geni creatiu, voluntat d’experimentar als seus llibres i el desig de buscar sempre una identitat pròpia.

Una infància traumàtica

Nascuda com a Virginia Stephen el 1882 a Londres, l’escriptora va créixer en una família d’eminents victorians de classe mitjana acomodada. De petita va rebre l’herència intel·lectual de la classe aristocràtica britànica de finals del s. XIX i de seguida descobriria el gust per la lectura i l’escriptura a la biblioteca familiar. Però malgrat l’aparença de confort, Virginia va tenir una infància traumàtica entorn de la qual girarien les freqüents crisis anímiques que la van afectar com a adulta. La mort de la seva mare quan ella tenia tretze anys la va conduir a un primer intent de suïcidi. Replicaria la temptativa el 1941, llançant-se al riu Ouse per posar, llavors sí, fi a la seva vida.

De petita va rebre l’herència intel·lectual de la classe aristocràtica britànica de finals del s. XIX i de seguida descobriria el gust per la lectura i l’escriptura a la biblioteca familiar

Avui també sabem per la tasca dels seus biògrafs que Woolf molt probablement va patir durant anys abusos per part dels seus germanastres i que van ser decisius a l’hora de construir la seva particular relació tant amb els homes com amb el sexe. Tot i que es va casar amb l’economista i historiador Leonard Woolf – “un jueu sense ni cinc”, segons les seves paraules– la seva relació va tenir rarament un component físic. I Virginia, que manifestava obertament la seva desconfiança cap als homes, va viure relacions amoroses amb dones. La més important, amb la també escriptora Vita Sackville-West, que va inspirar Orlando, una de les millors novel·les de Woolf, i una figura que desfila precisament per les pàgines dels diaris.

Els Diaris de Virgina Woolf publicats per Club Editor

Els diaris, una finestra quotidiana

Malgrat els períodes depressius, Woolf va mantenir la seva productivitat literària amb poques interrupcions fins a la seva mort. En formen part les seves grans novel·les, com Al far o La senyora Dalloway, les crítiques literàries i també els diaris, que va començar a escriure l’any 1915, quan ja era una dona adulta i casada. Els inspiraven sobretot tres objectius: acumular material per a una futura autobiografia, disciplinar-se com a escriptora i recollir les seves inquietuds artístiques i les relacions amb l’entorn del cercle de Bloomsbury. Els ompliria amb una freqüència regular, vessant-hi des de reflexions literàries a anotacions sobre temes menys transcendents.

Els seus diaris inspiraven sobretot tres objectius: acumular material per a una futura autobiografia, disciplinar-se com a escriptora i recollir les seves inquietuds artístiques i les relacions amb l’entorn del cercle de Bloomsbury

Les prop de tres dècades d’escriptura dels diaris permeten recórrer amb minuciositat la quotidianitat de l’autora, que explica amb detall les seves trobades socials, els passeigs i el seu ritme de treball. Il·lustren també el procés a través del qual l’escriptora incipient, que feia crítiques mal pagades a The Times, es convertiria en una de les figures centrals de la literatura anglesa del s. XX.

Dels sis volums de 400 pàgines originals, les noves edicions les han reduït en una selecció feta amb criteris diferents. Club Editor publica un recull fet per l’escriptor Gonzalo Torné i traduït per Carlota Gurt, sota el títol Diaris. Aquest inclou el material més íntim i quotidià que el marit de Virginia, Leonard Woolf, va excloure en la selecció dels diaris publicada als anys seixanta del segle passat. Torné qualifica els textos sobre la quotidianitat de l’escriptora com a “valuosíssims” i assenyala que permeten il·luminar dos aspectes decisius: “les vacil·lacions de Virgínia i la seva relació amb col·legues i crítics”.

Dels sis volums de 400 pàgines originals, les noves edicions les han reduït en una selecció feta amb criteris diferents

L’objectiu, explica Torné, és buscar “aquells passatges més sucosos i evitar els menys treballats”. La selecció, presentada amb ordre cronològic, arriba als lectors amb la intenció que es pugui llegir com una novel·la. “Ella és una crítica magnífica i en els seus diaris aconsegueix cotes d’intel·ligència i sensibilitat gairebé intimidants”, destaca.

La selecció, presentada amb ordre cronològic, arriba als lectors amb la intenció que es pugui llegir com una novel·la

Precisament és la selecció del seu marit Leonard, que se centra sobretot en els comentaris i observacions literàries de Virginia, la que va publicar el juny passat l’editorial Viena sota el títol Diari d’una escriptora i amb traducció de Dolors Udina. S’hi apleguen els fragments en què Virginia parla de les lectures que feia, de la relació amb els seus escriptors contemporanis i les seves opinions sobre l’escriptura.

Diari d'una escriptora, la versió de Viena Edicions dels dietaris de Virginia Woolf

El cercle de Bloomsbury

Qui també desfila per les pàgines dels textos són diverses personalitats de l’època amb qui Woolf mantenia amistat, com ara l’economista John Maynard Keynes, James Joyce o l’escriptor també britànic E.M. Forster, als quals l’autora sovint esmenta amb una inicial. Molts d’ells són components del cèlebre Bloomsbury Club, el cercle artístic i literari del qual el matrimoni Woolf va formar part. Crescut a través de les tertúlies que feien els dijous a la nit a Gordon Square, a Londres, es va convertir en un punt de reunió d’intel·lectuals liberals on les dones podien entrar, l’homosexualitat estava normalitzada i s’acontentaven de subvertir els estrictes cànons victorians de l’època.

El Bloomsbury Club es va convertir en un punt de reunió d’intel·lectuals liberals on les dones podien entrar, l’homosexualitat estava normalitzada i s’acontentaven de subvertir els estrictes cànons victorians de l’època

Els compromisos socials ocupaven una part important tant del temps de Woolf com dels seus maldecaps i no s’estalvia els comentaris esmolats en relació a algunes de les persones que freqüenta, com les seves crítiques a l’Ulisses de Joyce. Dels diaris també en traspuen les preocupacions econòmiques que la van acompanyar durant anys, malgrat l’herència econòmica familiar que havia rebut en vida, i que van afectar fins i tot Hogarth Press, l’editorial que havia engegat amb el seu marit el 1917 i que va estar a punt de fer fallida.

Virginia Woolf ja parla català

Coincidint amb l’alliberament dels drets de traducció de la seva obra, diverses editorials catalanes s’han llançat a reeditar diverses de les seves novel·les. N’és un exemple La Casa dels Clàssics, que recentment ha publicat Cap al far, amb una nova traducció de Xavier Pàmies i pròleg de Maria Callís Cabrera. La que Woolf considerava la seva millor novel·la, és un exemple impressionant i sofisticat de polifonia narrativa. S’afegeixen a l’aposta per l’autora d’altres segells, com La Magrana, que va reeditar el febrer passat La senyora Dalloway amb traducció també de Dolors Udina. O Cal Carré, que el març passat va publicar Entre els actes, l’última novel·la de l’autora, acabada poc abans de la seva mort, amb una nova traducció de Marta Pera Cucurell.

Coincidint amb l’alliberament dels drets de traducció de la seva obra, diverses editorials catalanes s’han llançat a reeditar diverses de les seves novel·les

Vuitanta-un anys després que Woolf es llancés al riu Ouse i posés fi a la seva vida, els seus llibres segueixen fascinant tant a lectors de generacions joves com a d’altres que la volen recuperar. Les reedicions publicades enguany són una oportunitat immillorable de descobrir una escriptora vitalista, que malgrat la seva fragilitat emocional i les seves inseguretats literàries i vitals, malda per a aconseguir la felicitat. I que viu i respira més enllà del mite tràgic. “Torno a la meva sensació de sempre: la nuesa com a columna vertebral de la meva existència”, escriuria als diaris.