Per, suposadament, carrinclones i hipernostrades, tot sovint se les ha menystingut i infamat. Ben contràriament, les tietes haurien de ser declarades patrimoni material i immaterial català amb una foto de la més icònica de totes elles, Núria Feliu, il·lustrant la seva entrada a la Viquipèdia. Dona emancipada i empoderada en uns anys en què tota veu dissident era silenciada, pionera en infinitat d'aspectes; ahir al vespre el món de la cultura va retre homenatge a la primera dona que va enregistrar el primer disc de jazz vocal, no només a Catalunya sinó a tot l'Estat. Nota a peu de pàgina: era l'any 1965 i el disc, que duia per títol Anirem tots cap al cel, estava cantat en català.
Les tietes haurien de ser declarades patrimoni material i immaterial català amb una foto de la més icònica de totes elles, Núria Feliu, il·lustrant la seva entrada a la Viquipèdia
La Feliu és eterna
Tot ha començat amb la big band Els Deixebles de la Feliu entonant Ja us he reconegut, al ritme del qual han entrat en escena els presentadors de la vetllada: la periodista Helena García Melero, ferma candidata a heretar el càrrec de primera ministra tietil de Catalunya, i Òscar Dalmau, comissari de l'exposició que rememora la cantactriu de Sants al Palau Robert (afanyeu-vos perquè tanca les seves portes aquest diumenge 19 de maig) i màxim defensor i reivindicador de la figura de la Feliu. Era l'inici de l'acte amb què el món cultural català ha homenatjat LA TIETA DE CATALUNYA, així, amb majúscules ben orgulloses, la nit d'aquest dimecres al Palau de la Música Catalana.
Era l'inici de l'acte amb què el món cultural català ha homenatjat LA TIETA DE CATALUNYA, així, amb majúscules ben orgulloses
En els primers compassos de la nit, Laura Simó ha evocat per primera vegada la veu de Feliu a Què n'ha quedat del nostre amor?, a la qual ha seguit Cris Juanico amb T'he trucat per dir t'estimo, una versió amb aires de mambo de la mítica I Just Call to Say I Love You de Stevie Wonder. Entre els moments més emotius de la nit, l'instant en què Marina Rossell, amiga íntima de Feliu i el pianista Antoni Ros Marbà, que va animar la intèrpret a fer la seva primera prova, han entonat, després d'una sonora ovació, un emocionant El clar país, versió de Le plat pays de Jacques Brel.
La joia ha arribat a la seva màxima expressió quan sobre l'escenari del Palau de la Música ha aparegut Joan Manuel Serrat. Juntament amb el reconegut pianista Ricard Miralles, Serrat ha tornat del seu retir per reviure Sota un cirerer florit, actuació que ha culminat amb una de les ovacions més llargues de la nit, reconeixement que el Noi del Poble Sec ha rebut amb llàgrimes als ulls. Una nit única per a una figura irrepetible que ens va deixar 22 de juliol de 2022, però que, com ahir es va evidenciar una vegada més, és eterna.