La relació Coldplay-Barcelona sempre ha sigut especial: confirmat que l'himne més icònic de Coldplay va néixer a Barcelona. La banda britànica formada per Chris Martin, Jonny Buckland, Guy Berryman i Will Champion és a Barcelona, un dels destins de la gira mundial Music of the Spheres i amb una entrevista a TV3, el bateria Will Champion ha denotat com el vincle que hi ha entre la ciutat i ells "és molt especial".
Des dels seus inicis, Barcelona va ser un destí primordial de Coldplay, més concretament, fa 15 anys va ser on va néixer la cançó Viva la Vida, els coros es van gravar aquí, però no només va néixer aquí, sinó que la ciutat també l’ha convertit en un himne. "La primera vegada que la vaig sentir va ser en una església de Barcelona", ha dit el bateria, recordant el viatge que van fer a la ciutat catalana per gravar el disc Viva la Vida (2008). Durant aquell viatge van recórrer diferents esglésies buscant el so que ofereixen els temples, acompanyats només d'una guitarra acústica, un parell de micròfons, un ordinador portàtil i alguns cascos. És veritat que la pell de gallina és immediata per a qualsevol culer només amb els primers acords de la melodia de Viva la Vida, el record del Barça de Guardiola encara és present i Coldplay en són conscients. Champion, just després del primer concert ha parlat de com, tot i saber la intensa relació entre Barcelona i Viva la Vida, no ha sigut fins al primer concert a l’Estadi Olímpic Lluís Companys que ha pogut comprovar-ho.
Tot i saber la intensa relació entre Barcelona i Viva la Vida, no ha sigut fins el primer concert a l’Estadi Olímpic Lluís Companys que ha pogut comprovar-ho
Així doncs, la relació Coldplay-Barcelona és especial i exponencial, només cal veure els números d'audiència; la primera vegada que la banda britànica va actuar a Barcelona van fer un concert a la Sala Apol·lo amb 700 assistents i actualment han omplert quatre estadis olímpics de Lluís Companys amb una congregació total d'unes 200.000 persones, les quals seran testimonis privilegiats del directe de la banda britànic i, per què no, de la reafirmació que quatre acords ens poden transportar a tota una època.