Avui veurem el sufix -et/it per a crear noms a partir de verbs que indiquen sorolls. Entre Osona i Girona tradicionalment s'ha usat el sufix -et. Així, per Girona sentireu dir ronquet o ronxet (a partir de roncar, per exemple No m'has deixat dormir en tota la nit, amb els teus ronquets), i no pas ronc. No es tracta pas del sufix diminutiu -et, sinó del sufix de sorolls -et/it.
Altres exemples són xisclet (també pot ser xiscle: 'crit agut emès per una persona', a partir de xisclar), bufet 'acte de bufar', guisquet 'acte de guiscar, és a dir, xisclar o renillar', refilet 'cant d'un moixó' (a partir de refilar, verb que indica això mateix), renillet 'renill', aïnet 'renill' (d'aïnar 'renillar', forma tradicional entre Osona i Girona), ruflet 'soroll d'aire expel·lit pel nas' (de ruflar 'respirar pel nas') o somiquet 'fet de somicar'. També piulet 'cant d'un poll', miulet o nyiulet 'miol' i xiulet o siulet 'so molt agut', combinats amb el sufix -ol que també crea noms de sorolls.
Estabilització en -it
Aquest sufix també ha adoptat la forma -it, segurament perquè ja existeix un altre sufix -et amb valor diminutiu molt usat (per exemple, tauleta a partir de taula) i tota llengua tendeix a donar la màxima eficiència als seus elements. Amb aquest canvi fonètic, en pallarès, tortosí i valencià el sufix -et/it s'ha estabilitzat totalment i ha passat a ser enormement productiu.
Com a exemples corrents en tortosí i valencià tenim xiulit 'xiulet' (el so, no pas l'estri, a partir de xiular), bramit 'bram' (de bramar), bufit 'acte de bufar', ronquit 'ronc' (de roncar), lladrit 'lladruc' (de lladrar), clapit o glapit 'lladruc' (de clapir o glapir), xillit 'xill, crit estrident' (de xillar 'cridar'), relinxit 'renill' (de relinxar 'renillar') i xuplit (de xuplar, híbrid entre xuclar i el castellanisme xupar). Al Pallars destaca nyaupit 'lladruc', ja que diuen nyaupir 'lladrar'. Igualment, combinats amb el sufix -ol (com hem vist adés), tenim piulit 'fet de piular' i maulit, miulit o nyaulit 'miol' (de maular, miolar o nyaular).
Fora del pallarès, tortosí i valencià també es troben alguns noms de soroll en -it, com brogit 'fressa' (de brogir), brunzit 'so continuat' (de brunzir), cruixit (de cruixir o crúixer, per exemple De nit se senten cruixits a la golfa), grunyit (de grunyir), esclafit (d'esclafir; per exemple, llegim al Tirant lo blanc, del segle XV, Manà que fessen molt gran sclafit de trompetes e anafils e de botzines), rugit (de rugir), mugit (de mugir) i abornit 'lladruc' (d'abornar 'lladrar').
Esmentem també el mot tranquit, que es diu als Ports i al Maestrat. Designa un batec fort del cor per efecte d'una impressió intensa (definició del Diccionari català-valencià-balear, que porta aquest exemple: M'ha pegat un tranquit lo cor). Aquest mot no designa ben bé un so, però expressivament evoca una cosa sobtada. Potser perquè -it s'usa molt en aquesta zona per a indicar sons, pot haver-se generat el mot tranquit.