Jo és que estava molt a gust ballant techno a l'escenari Pull & Bear. Però clar, no havia vist mai Blur, grup insígnia del britpop que, vuit anys després de la seva anterior referència, aquest 21 de juliol té previst publicar un nou disc, The Ballad of Darren (avui han tocat dos dels seus temes: St. Charles Square i The Narcissist). A Oasis sí que els havia vist. De fet, els he vist totes les vegades que han vingut a Barcelona. També els germans Gallagher en solitari. I Gorillaz, l'altre grup del cantant Damon Albarn, també els he vist, l'any passat dues vegades, al mateix Primavera Sound. Però Blur, mai. I tenia aquesta sensació que si no els veia ara, que s'han tornat a reunir, ja no els podria veure mai més. Però jo estava molt a gust ballant techno a l'escenari Pull & Bear. I encara que Blur m'agraden molt, moltíssim, i no els havia vist mai, potser el millor hauria estat quedar-me ballant techno.
Ells lleganyosos i nosaltres esgotats
És que era molt tard. Les 2 de la matinada. I la cosa per a tothom ja anava de davallada. I Blur, quartet: Damon Albarn (veu), Graham Coxon (guitarra), Alex James (baixista) i Dave Rowntree (bateria) essencial en aquell esclat pop britànic sorgit a mitjan dècada dels noranta, han sortit com ensopits, apàtics i cansats a l'escenari. Me'ls imagino a les 12 de la nit, a la seva habitació. Tirats al llit. En pijama. Parlant-se pel seu grup de Whatsapp. "¿Què feu, gent? És l'hora ja d'anar cap al Fòrum?". Me n'esperava molt. I esperar molt sempre és dolent. Perquè després passen coses com les d'aquesta nit al Primavera Sound, que Blur havien d'oferir el gran concert de la vetllada i ha quedat com una cosa mig deslluïda. O deslluïda del tot. I no serà per cançons.
Blur havien d'oferir el gran concert de la vetllada i ha quedat com una cosa mig deslluïda
OK. Cert, la cosa ha anat de menys a més. Ells lleganyosos i el públic esgotat després d'una jornada amb concerts notables com els d'Alex G., Turnstile, Pusha T, New Order o Loyle Carner. There's no other way ha sonat apagada. Tracy Jacks desinflada. Beetlebum apàtica. Coffee & TV anèmica. I aleshores ha arribat Country House i la cosa s'ha animat una mica. Però ja era massa tard per recuperar les constants vitals encara que a la recambra quedessin temes com Girls & Boys, Song 2 o Tender. El final apoteòsic amb The Universal ha estat només una il·lusió. Per sort, encara hi havia acció a l'escenari Pull & Bear. I és que jo volia veure Blur, però he acabat ballant techno.