Les Ninyas del Corro (LNDC) és un dels noms més emergents de l'escena urbana catalana actualment. Laüra Bonsai (Sant Adrià del Besòs, 1996) i Felinna Vallejo (Bon Pastor, 1999) van iniciar la seva aventura el 2015, prenent el seu nom de les rotllanes que es formen al MACBA, rimaders on els i les MCs barcelonines posen a prova els seus dots amb el freestyle (l'art de crear versos de forma improvisada). Vaig ser allà on es van conèixer i van decidir emprendre una aventura conjunta, prenent com a referència les formes més combatives del rap de la vella escola, el dels anys 90. Des d'aleshores, la seva carrera sempre ha anat en ascens, amb capítols tan rellevants com el més d'un milió de reproduccions que ja té el seu senzill Salsa a Youtube o la recent aparició del seu nou elapé, Bitches in Business, disc que sí o sí haurà d'aparèixer a la llista del millor de l'any si parlem de rap.
Víctimes de la repressió
Justament, les catalanes haurien de participar en la nova edició de l'Urban Festival, festival que se celebra entre avui i demà en la població madrilenya de Torrejón de Ardoz, presentant les seves noves cançons. Un concert, la seva actuació està programada dins del cartell de la segona jornada, la de demà, que el partit d'ultradreta Vox ha demanat que sigui cancel·lat, argumentant que les lletres de Laüra Bonsai i Felinna Vallejo "inciten a l'odi". Així ho han expressat en un comunicat publicat en la seva pàgina web, on han explicitat que "l'esmentada contractació ens costa a tots 15.972 euros i l'import total és de 171.941 euros". La coordinadora de Vox, Tatiana Álvarez, ha demanat que "no es financin amb els nostres impostos grups que aplaudeixen atemptats terroristes, atracaments, segrestos i que a més insulten la nostra policia".
El de Las Ninyas del Corro no és el primer cas de persecució a artistes de rap per les seves idees i per les seves lletres per part de partits i organitzacions d'extrema dreta. Fustigació que ha portat noms com Pablo Hasel, Valtònyc o Elgio no només a ser perseguits, sinó fins i tot a ser condemnats i patir penes de presó o a haver d'exiliar-se. Un atac a la llibertat d'expressió que es relata perfectament a No callarem, documental que aborda els casos d'aquests artistes a través d'una perspectiva personal i artística, mostrant les experiències que els han portat a ser víctimes polítiques de represàlies així com les conseqüències d'aquesta repressió que ha afectat les seves vides.