D’històries (reals) sobre grans aspiracions que acaben en trencadissa, n’hi ha a cabassos. A les sèries en particular, les cròniques d’ascensos i caigudes són llamineres, perquè acostumen a portar a l’ADN una estructura en episodis, els necessaris girs narratius i uns personatges que conviden a continuar mirant. Hi ha alguna cosa d’hipnòtic en saber que aquell primer acte de somnis i possibilismes acabarà en un desastre sense pal·liatius en què uns éssers erràtics que no acabes d’encaixar en el teu imaginari (a vegades et cauen bé, a vegades els mataries) prenen decisions d’estirar-se els cabells. WeCrashed, la nova sèrie a veure a Apple TV+, recrea, a partir d'una història real, una d'aquestes sonades estavellades.
Pujant
Hi ha dues maneres de fer aquest tipus de sèries: en una, la importància dels esdeveniments i l’imperatiu d’enganxar-te a la trama s’imposa a qualsevol consideració o matís sobre alguns personatges (un cas recent i d’èxit: el de ¿Quién es Anna?, sèrie que ratlla la paròdia sense pretendre-ho); a l’altra, és justament en l’exploració de la psicologia dels protagonistes on hi ha el diagnòstic de per què passa el que passa. WeCrashed pertany a aquesta darrera categoria. Res del que explica és especialment innovador, però el que l’acaba dotant d’interès és que no es limita a il·lustrar un cas real sobre somiatruites que topen amb la realitat, sinó que aprofita l’avinentesa per radiografiar la seva intimitat i provar de desxifrar els senyals que advertien de la desfeta.
Res del que explica WeCrashed és especialment innovador, però el que l’acaba dotant d’interès és que no es limita a il·lustrar un cas real sobre somiatruites que topen amb la realitat, sinó que aprofita l’avinentesa per radiografiar la seva intimitat
És per tot això que WeCrashed, estrenada a Apple, funciona millor del que es podia esperar en una sèrie d’aquestes característiques. És la història de WeWork, companyia de coworking fundada per Adam Neumann i que va passar de ser un deliri de grandesa (l’home en va tenir uns quants, a més) a convertir-se en un negoci valorat en 47 milions de dòlars. El problema, més que sabut, és que la gestió dels seus responsables directes, Neumann i la seva dona Rebekah, va conduir l’invent a una de les caigudes més meteòriques del món empresarial modern.
Caient
Tot això té un evident interès en tant que metàfora d’uns temps en què el venedor de fum és capaç d’adquirir un estatus social servint-se més dels enunciats que de les concrecions. WeWork, al final, és la perfecta estampa de les derives d’unes societats que entronitzen amb la mateixa rapidesa que devaluen. Però el que resulta realment suggestiu de la sèrie són les molèsties que es pren perquè vegis els personatges principals des de diferents perspectives i amb prou marge de maniobra com perquè l’espectador tregui les seves pròpies conclusions.
La perfecta estampa de les derives d’unes societats que entronitzen amb la mateixa rapidesa que devaluen
El mèrit és d’un guió que sap sostenir la tensió de la història i fer-la dialogar amb l’actualitat (hi ha també una mirada prou corrosiva a l’esnobisme empresarial, a la toxicitat masculina i a la superficialitat de l’era virtual) però sobretot de la seva parella protagonista. Ella, Anne Hathaway, torna a oferir tot un recital de recursos, mentre que ell, Jared Leto, converteix Neumann en una efectiva paròdia d’ell mateix.