Durant anys el Bulevard Rosa va ser un dels punts neuràlgics de Barcelona. Al llarg del segle XX, la capital catalana va amagar diverses galeries comercials, però cap de l'impacte i l'arrelament entre la ciutadania com les ubicades al número 55 de Passeig de Gràcia. Inaugurat el 30 de novembre de 1932 amb el nom de Salón Rosa, en aquells primers anys va ser el punt de trobada predilecte de la burgesia barcelonesa. Així va ser fins al 1974, quan l'edifici que albergava aquell saló va ser enderrocat per construir-hi un immoble d'oficines que en els seus baixos va acollir un nou saló rosa, ara reanomenat Bulevard Rosa, obrint oficialment les seves portes el Nadal de 1978.
Durant anys, no eres autènticament barceloní si no havies passejat pel seu entramat de passadissos que tenien punt de trobada a la plaça central amb la seva font amb peixos. Així va ser fins al 31 de juliol de 2018, en què, víctima de l'especulació immobiliària i de la cada vegada més a l'alça venda per internet, va obligar els seus impulsors, la família Vives, a tancar la paradeta. Ara el Bulevard Rosa reneix com a White Rabbit, un 'off museum' per explicar a turistes les tradicions catalanes com els capgrossos, els castellers o el caganer dels pessebres.
No tot art ha de ser contemplatiu
L'itinerari del White Rabbit, museu que ha viscut aquest matí la seva inauguració, pensat perquè els visitants es facin autofotos, porta el públic per una successió de deu instal·lacions d'artistes tan diversos com La Fura dels Baus, Carles Piera, Mina Hamada, TV Boy o Enric Planas. Els responsables del nou equipament cultural proclamen que "White Rabbit és una forma divertida i interactiva d'explorar la cultura de Barcelona més enllà dels límits dels 40 museus tradicionals, un espai on l'art cobra vida i convida a interactuar amb ell de maneres no convencionals".
White Rabbit és una forma divertida i interactiva d'explorar la cultura de Barcelona més enllà dels límits dels 40 museus tradicionals
La idea del White Rabbit és que l'espectador "es diverteixi coneixent un altre costat de la cultura catalana, descobrint com reinterpreten les tradicions artistes de Barcelona, hagin nascut aquí o no". Amb aquest ànim interactiu i buscant una actitud activa del públic, el centre convida el visitant a ficar el seu cap en un capgròs, tocar un caganer gegant daurat o ballar com si fos a la sala Razzmatazz, "perquè no tot art ha de ser contemplatiu".