Barcelona és una de les primeres ciutats en què es podran veure les fotografies premiades al certamen de fotoperiodisme World Press Photo (WPP), el de més prestigi del món en aquest camp. A aquest concurs s'hi han presentat 80.000 fotografies de més de 5.000 fotògrafs. D’entre totes, se n’han premiat 143, que són les que a partir de dissabte, i fins el 5 de juny, es podran veure al CCCB. Sílvia Omedes, de la Fundació Photographic Social Vision, promotora d'aquesta mostra, ha mostrat la seva satisfacció per l'evolució d'aquesta exposició, que ja arriba a la 13ª edició i s'ha convertit en una cita obligada per als amants de la fotografia de Catalunya. Cada any creix el número de públic respecte a les edicions anteriors en un 15 %, i Omedes dubta que s'hagi tocat sostre, per això s'ha ampliat una setmana més la durada de l'exposició, ja que en els darrers anys hi havia molta acumulació de visitants al llarg dels caps de setmana.
Massa guerra
© Santi Palacios. Títol: Abandonados.
Tot i que les estadístiques diguin que cada cop hi ha menys guerres i menys violència política, el cert és que encara hi ha conflictes de gran intensitat. I moltes de les fotografies exposades corresponen a conflictes bèl·lics que estan assolant algunes parts de la Terra. Amb elles els fotoperiodistes volen recordar el dolor que pateixen els afectats per aquestes guerres. El conflicte d'Orient Mitjà ocupa un espai central a l'exposició, des de la foto guanyadora del World Press Photo de l'Any, que reflecteix l'assassinat de l'ambaixador rus a Turquia per un policia islamista, fins al Primer Premi en la categoria de Fotografies Individuals per a Magnus Weenman, per les imatges de l'impacte d'Estat Islàmic sobre les poblacions iraquianes. I la crisi dels refugiats també ocupa un espai central en les fotografies guanyadores, com Abandonados, de Santi Palacios, un fotògraf madrileny instal·lat a Barcelona, que ha guanyat el segon premi en la categoria Temes d'Actualitat. I al WPP també es presenten diversos reportatges i fotografies sobre d'altres conflictes: a Ucraïna, a l'Afganistan...
Una altra mirada sobre la vida quotidiana
© Jonathan Bachman, Thomson Reuters. Títol: Prenent partit a Baton Rouge.
A més de les fotografies sobre conflictes armats, destaquen les fotografies sobre injustícies més quotidianes: el maltractament policial als negres als Estats Units (amb el primer premi de Fotografies Individuals a Jonathan Bachman), el problema de la gent que pateix malalties mentals als països on no hi ha institucions psiquiàtriques... Però no tot és guerra i injustícia. Fins i tot hi ha unes magnífiques imatges d'Antonio Gibotta sobre la festiva "Guerra de la farina" d'Ibi. Com és habitual, entre les premiades també hi ha magnífiques fotografies de natura, i també algunes molt impactants d'esports.
Una sensibilitat especial?
Sílvia Omedes ha assegurat, en la presentació de l'exposició que “Barcelona té una sensibilitat especial per a la fotografia”. I ha apuntat que el World Press Photo vol estimular aquesta sensibilitat organitzant moltes activitats paral·leles. Argumenta que en un món dominat per la imatge, cal saber valorar-la i interpretar-la. I per això, paral·lelament al WPP, s'han organitzat activitats escolars, visites guiades a empreses, tallers i conferències, en un intent de divulgar el valor de la fotografia periodística. Omedes ha volgut agrair el suport del Banc de Sabadell a aquesta iniciativa.
La primavera fotogràfica barcelonesa
Presentació del WPP. D'esquerra a dreta, Vicenç Villatoro, Sílvia Omedes i Paul Ruseler. Foto: Sergi Alcàzar.
Vicenç Villatoro, director del CCCB, en la presentació a la premsa de l'exposició, s'ha felicitat perquè es consolida el vincle entre el WPP y el CCCB, tot al·legant que el WPP té una relació molt directa amb el que és el CCCB i amb el que vol ser. Villatoro ha assegurat que “Veure i entendre”, el lema del WPP, podria ser el del CCCB, perquè a ambdós els interessa tant el “com” com el “què”. Volen parlar de temes punyents, i fer-ho amb un llenguatge atractiu. El CCCB habitualment acollia el WPP a finals d’any, però en aquest cas l'exposició del WPP es farà al maig, i gràcies a això coincidirà amb l’exposició Fenomen fotollibre i també amb d'altres activitats important en l'àmbit fotogràfics que tindran lloc a Barcelona, com l'exposició FotoPres. Això permetrà consolidar una primavera fotogràfica a la ciutat, en què coincidiran activitats relatives a la fotografia, amb formats i objectius molt diversos.
Els fotògrafs i els fotografiats
Les fotografies de Burhan Ozbilici (d'Associated Press) de l'assassinat de l'ambaixador rus a Turquia, el desembre de 2016. Foto: Sergi Alcàzar.
El WPP, amb la seva vocació mundial, posa de manifest que les desigualtats globals també afecten a la fotografia. Tot i que entre les fotografies premiades hi ha fotos de molts llocs del planeta, la gran majoria dels premiats són fotògrafs dels països rics. El món continua dividit entre els qui fotografien i els que són fotografiats. És un nord-americà d'origen coreà qui fotografia els descendents de coreans de Cuba i de Mèxic, de la mateixa forma que és una alemanya qui retrata la vida dels pobres al Brasil. Paul Ruseler, del WPP, ha assegurat que l'organització és conscient d'aquest problema, i que entre les activitats vinculades a aquest projecte hi ha un programa de formació en fotoperiodisme a Accra i a Nairobi, perquè a l'Àfrica aquest camp encara està en bolquers. Però encara hi ha molt de trajecte per recórrer.
Veure el món
Tot contemplant les fotografies de Valery Melnikov, de Rossiya Segodnya, sobre la guerra a Ucraïna. Foto: Sergi Alcàzar.
L'exposició del CCCB aconsegueix mostrar fotografies d'una qualitat òptima, però sense desvincular-les del seu context, gràcies a uns text breus, però molt clarificadors. Passar pel WPP és submergir-se en el món actual i als seus problemes: els que estan més d'actualitats als diaris, però també alguns dels que són menys coneguts (com el conflicte libi). Tan sols sobta una mica la poca presència que tenen alguns problemes occidentals en la premsa: ni la vellesa, ni l'atur, ni la pobresa figuren entre els temes premiats, potser perquè els mitjans i els fotògrafs ja han assumit plenament la seva presència com una cosa normal. Malgrat tot, el World Press Photo no deixarà ningú indiferent: ningú hi sortirà igual que hi ha entrat. Si el seu objectiu era "veure i entendre", sens dubte acompleix el seu objectiu.
Foto de portada: Una parella contempla Lo que el Estado Islámico deja a su paso, de Magnus Wennman, d'Aftonbladet. Foto: Sergi Alcàzar.