En temps d'incertesa i anul·lacions, el CCCB pot penjar-se la medalla d'haver aconseguit inaugurar un any més la World Press Photo 2020, l'exposició de les millors fotografies del 2019. Fins al 20 de desembre es podran veure a Barcelona els guanyadors del concurs de fotoperiodisme més prestigiós del món. De fet, Barcelona és una de les poques ciutats que tindran l'oportunitat de veure una mostra que tradicionalment es podia visitar en més d'un centenar de localitzacions. Tot gràcies a l'esforç de la fundació Photographic Social Vision, que organitza la mostra per setzè any consecutiu i que tenia clar que la ciutat no podria perdre's la cita anual amb el millor fotoperiodisme. Per tal que arribi a tothom, a més, s'amplia el programa en línia per acostar el World Press Photo a tothom, amb visites guiades disponibles a través de Filmin.
La Foto de l'Any pel World Press Photo capta un noi recitant un poema en una protesta al Sudan / Yasuyoshi Chiba, France-Presse
Les fotos que anticipaven les grans crisis
En un moment en què el monopoli informatiu i visual està en mans de la pandèmia, l'exposició World Press Photo ens permet veure com era el món abans que la Covid-19 ho trastoqués tot i com les imatges anticipaven algunes de les grans crisis que estem vivint. En aquest sentit, com explica Sílvia Omedes, directora de Photographic Social Vision, molts dels temes que il·lustren l'exposició són necessaris per entendre el present i el futur, i en molts casos estan íntimament relacionats amb les conseqüències més devastadores de la crisi del coronavirus. La protesta ciutadana a llocs com l'Iraq, Hong Kong o Xile, la crisi climàtica i mediambiental, la relació amb la fauna —i en aquest sentit destaca un treball sobre el pangolí—, les desigualtats de gènere o les diverses expressions d'odi, des de l'ascens de la ultradreta als conflictes bèl·lics i el drama dels refugiats. Per Omedes, el fotoperiodisme és una eina de conscienciació i transformació social més necessària que mai.
La convocatòria del World Press Photo ha comptat amb 44 guanyadors de 24 països diferents —només sis dones i 38 homes— d'un total de 4.282 fotògrafs —un 14% de fotògrafes, una xifra més baixa que l'edició anterior— que han presentat 73.996 imatges. Un jurat independent ha triat d'entre totes elles el Premi World Press Photo de l'any que ha guanyat el fotògraf japonès Yasuyoshi Chiba, de l'Agència France-Presse, amb una imatge titulada Straight voice. A la fotografia, presa durant les protestes contra el govern militar instaurat al Sudan després de la destitució del dictador Omar al-Bashir, un jove, il·luminat amb telèfons mòbils, recita poemes de protesta durant una apagada elèctrica a la capital, Khartum, provocada per les forces governamentals per sufocar les manifestacions. A més de la millor fotografia de l'any, s'ha concedit el Premi World Press Photo 2020 al Reportatge Gràfic de l'Any a Kho, the genesis of a revolt de Romain Laurendeau, un reportatge sobre el descontentament de la joventut algeriana. A més d'aquests guardons, com sempre, el concurs concedeix tres premis en 8 categories: Temes Contemporanis, Medi Ambient, Temes d'Actualitat, Projectes a Llarg Termini, Natura, Retrats, Esports i Notícies d'Actualitat.
Devastació del Dorian, 3r Premi World Press Photo en la categoria de Notícia d'Actualitat / Ramon Espinosa, Associated Press
Ricard García Vilanova: "El fotoperiodisme com l'enteníem s'ha acabat"
Entre els distingits del World Press Photo d'enguany hi ha dos barcelonins, Ricard García Vilanova i Ramon Espinosa, 3r premi en la categoria de Notícies d'Actualitat per una imatge sobre la devastació de l'huracà Dorian, i un sevillà, Antonio Pizarro, 3r premi en la categoria de Natura per una foto del linx ibèric al Parc Nacional de Doñana. García Vilanova ha guanyat el 3r premi en la categoria de Temes d'Actualitat, amb una foto presa durant les manifestacions populars de l'Iraq conegudes com a Tishreen Revolution, i ha estat present avui al CCCB, a la roda de premsa de la World Press Photo.
García Vilanova, amb més de 20 anys de carrera i especialitzat en zones de conflicte i crisis humanitàries, les seves imatges s'han publicat a mitjans d'arreu del món com The New York Times, The Washington Post, The Wall Street Journal, Le Monde, Libération, The Guardian, The Times, Die Welt o Der Spiegel, ha aprofitat la seva intervenció per posar sobre la taula les dificultats dels fotoperiodistes freelance com ell en un món que es concentra en les grans agències, que esdevenen les úniques amb capacitat de mantenir la logística "inassumible" que comporta treballs com els seus. Com ha explicat, la fotografia que l'ha fet merèixer el premi no s'ha publicat en cap mitjà i García Vilanova la va poder fer perquè era al país àrab com a càmera de France24. En aquest sentit, ha recordat que l'agenda mediàtica fa que sigui més important les eleccions dels Estats Units que els 5.000 morts de la guerra de l'Alt Karabakh, de la qual no hem vist pràcticament cap imatge. "El fotoperiodisme com l'enteníem s'ha acabat", ha afirmat rotund, i ha afegit que "hauríem de reivindicar un periodisme que no existeix i pagar per ell". En aquest sentit, Omedes ha destacat que certàmens com el World Press Photo també serveixen de termòmetre de la professió. Sobre la convocatòria de l'any vinent, la directora de Photographic Social Visions ha augurat que l'any vinent la pandèmia serà molt present entre els temes de la imatge de l'any, "però només els millors projectes" i tenint clar que "la Covid-19 és conseqüència de molts problemes pendents" que es poden veure a partir d'avui al CCCB.
Imatge principal: Manifestant en una protesta a Iraq el 2019, obra de Ricard García Vilanova