El Museo del Jade y de la Cultura Precolombina, amb 7.000 peces exposades, és un dels grans museus de Costa Rica, i un dels més rics de cultura precolombina d'Amèrica Central. I, a través d'un intercanvi amb el Museu d'Arqueologia de Catalunya, han portat a Barcelona l'exposició més gran que mai ha sortit del seu fons, integrada per 188 peces excepcionals d'objectes precolombins, entre les quals algunes extraordinàries peces de jade. "Estem mostrant els objectes més rellevants de la nostra col·lecció", explica Laura Rodríguez, directora del Museu, que ha vingut a Barcelona per a la presentació de la mostra en companyia de la comissària, Virginia Novoa. Aquesta exposició, que ha estat declarada d'interés nacional a Costa Rica, tan sols es veurà a Barcelona, i estarà oberta al Museu d'Arqueologia fins l'1 de juliol (paral·lelament al Museo del Jade hi haurà . Els que vagin a veure-la, podran aprofitar per visitar la mostra Arquitectura talaiòtica a la prehistòria de Menorca, que intenta donar a conèixer els monuments talaiòtics de les Pitïuses per tal d'aconseguir que esdevinguin Patrimoni Mundial de la UNESCO.
La fascinació del jade
El jade és un producte que ha despertat la fascinació de l'home al llarg de la història: per la seva textura, per la diversitat de tons, per la seva duresa... Les peces de jade presents a l'exposició eren peces vinculades al poder (algunes amb funcions rituals, associades a l'aigua i a la fertilitat) i són del període comprès entre el 500 aC i el 800 dC (més tard serien desplaçades per objectes metàl·lics). El Museo del Jade té la major col·lecció de jade precolombí del món (a més a més d'una de les dues més grans de ceràmica precolombina). Els objectes de jade solien tenir una funció sacra, perquè es tractava d'un mineral molt estrany. No n'hi ha a Costa Rica, i s'havia de portar de Guatemala, de la vall del riu Motagua, a més de 1.000 quilòmetres de distància. Arribava mitjançant una complexa xarxa de comerciants i intermediaris. En algunes peces hi ha influències clares d'altres cultures, especialment dels olmeques, que van ser els primers en treballar aquest material a Amèrica. Les peces de ceràmica, d'una gran qualitat tècnica malgrat ser fetes sense torn, abracen un període més llarg, fins al contacte amb els europeus, i entre elles hi destaquen obres d'una gran originalitat, amb una decoració plena de llum i de color. En algunes d'elles hi ha influències maies, perquè algunes comunitats d'aquest grup lingüístic van refugiar-se a Costa Rica, tot fugint dels actuals Mèxic i Guatemala, i van aportar a Costa Rica elements culturals propis.
El zopilot bicèfal
Entre les peces exposades s'ha portat a Barcelona la petita figura de jade que és l'emblema del Museo, un zopilot bicèfal de jade que tenia, originalment, un sentit ritual. De fet, en la tradició centreamericana, el zopilot era l'animal que duia les ànimes al més enllà, i el fet que el de la peça fos un animal bicèfal reflecteix la ideologia de la dualitat, molt present en les cultures precolombines.
Entre xamans i cacics
Virginia Novoa ha explicat que les primeres societats que van treballar el jade eren societats agrícoles, molt igualitàries. Afirma que per entendre les peces cal comprendre com era les societats locals, perquè moltes d'elles tenien xamans, que tenien una forta influència perquè eren els mediadors entre el món dels homes i el de la natura. I alguns objectes de ceràmica i de jade eren essencials per a les religions animistes. Més tard, a la zona s'hi van establir societats dirigides per cacics, més jeràrquiques, tot i que mai no va arribar a haver-hi Estats com a tals. I a l'exposició s'hi mostren objectes que eren usats com a emblema de poder per aquests influents "grans homes".
Objectes sense context
Els objectes agrupats en l'exposició representen un llarg període de temps en tres zones arqueològiques diferents. A més a més, pertanyen a cultures molt distants als referents que tenen la majoria dels catalans. Per tant, calen referents previs per treure el màxim partit de les peces exposades. En aquest cas s'agrairia documentació addicional sobre les peces exposades i, sobretot, una major informació sobre les societats que es descriuen (tal i com es fa a l'exposició amb el tema del jade, magníficament tractat).
Reivindicació del mestissatge
Amb aquesta exposició, i especialment en la seva part final, Costa Rica vol reivindicar el seu llegat indígena i, alhora, la seva essència mestissa i multicultural. Es vol que el món reconegui aquest territori com un país multiètnic, caracteritzat per la tolerància i el poder. Per a Laura Rodríguez, aquesta exposició és, també, una possibilitat per aproximar al poble català Costa Rica ("un país poc conegut a aquesta part del món"). Esperen que aquesta mostra serveixi per fomentar l'intercanvi cultural i també el turisme. La directora del Museo del Jade desitjaria que alguns dels visitants de l'exposició s'animessin i anessin algun dia Costa Rica i visitessin el mateix museu. 7.000 objectes excepcionals els esperen.