Joan Dausà ha presentat aquest dijous el seu nou disc, Ho tenim tot, a Barcelona. Una vetllada del tot especial al Palau de la Música que va tenir el seu moment més emotiu quan el cantautor de Sant Feliu de Llobregat va estrenar 'Xana', una cançó (fins ahir inèdita, ja que no ha estat inclosa a l'àlbum) que Dausà ha escrit en homenatge a la filla de l’entrenador de futbol Luis Enrique que va morir l’agost del 2019, quan només tenia 9 anys. 

Reivindicació i celebració

Ho tenim tot (Promo Arts Music, 2021), és el nou disc de Joan Dausà. Una colla de cançons creades durant la pandèmia. Només la peça que dona nom a l'àlbum és prèvia al coronavirus, però aquesta crisi no ha fet si no subratllar-ne el sentit: "És un bany de realisme, hem d'entendre que tenim el que necessitem per seguir creixent; acceptem-ho i juguem-ho a favor", proclama el músic des de l'estudi barceloní Blind Records on ha enregistrat tots els seus discos. Aquesta idea, així com la "d'aprofitar la vida" i no viure-la amb "superficialitat", poblen les noves cançons. Dausà ha volgut fer un disc "intens", amb una producció més èpica per potenciar l'emoció ja sigui de la tristesa o la lluminositat de les lletres.

Com el mateix Dausà havia avançat a l'estiu, Ho tenim tot no és el disc "festiu" que volia fer inicialment, abans de la pandèmia. El to de les cançons ha virat més cap a la "èpica", la "reivindicació" i la "celebració" de l'ara i l'aquí. Fins i tot 'Ho tenim tot', el senzill que va compondre abans de l'esclat de la crisi sanitària, ha pres sentit després de tot. "La pandèmia ens ha obligat a decidir quin és el teu primer cercle, quin el segon, quan havíem de triar a qui vèiem. La cançó, és una invitació a mirar al nostre voltant, donar valor al que tenim i a entendre que és això al que ens hem d'agafar", diu l'artista, convençut que aquesta és la recepta per "trobar un lloc de calma i proper a la felicitat". D'altra banda, a 'La vida és més que això', Dausà lamenta els que viuen "aplaudint misèries, esquivant l'amor, ignorant la mort". La cançó, explica, és "un desig que la vida vagi més enllà de la superficialitat amb que ens la plantegem. Tinc la sensació que ens passem la vida entretenint-nos aplaudint misèries que no ens fan créixer".

El de Sant Feliu de Llobregat ha inclòs també una última peça que és un homenatge a la gent que no es va poder acomiadar dels seus durant la pandèmia. 'No me'n vaig sense vosaltres', es diu la cançó sobre, "potser, la conseqüència més trista" de la crisi.


Joan Dausà en una imatge promocional del seu nou disc, Ho tenim tot. Foto: Pol Fuentes

Intensitat musical

En consonància amb "el moment", la producció musical del disc també ha tirat cap a l’"èpica". "Ens n'hem anat cap a aquesta cosa intensa, lluminosa a moments, trista en d'altres, però sempre buscant l'emoció", detalla sobre el procés de gravació i de postproducció a l'estudi dels seus col·legues Santos, Fluren i Dídac, Blind Records. I així és com vol que sonin les cançons també en directe (com, ho van fer ahir al Palau de la Música). Per això la banda ha mutat una mica, aquest cop sense la violoncel·lista Núria Maynou, i amb el "punch" que aporten les guitarres, els teclats i veus de Juliane Heinemann i les guitarres del mateix Fluren a la base de baix i bateria.

A l'estiu 8.000 persones van gaudir d'un tastet del disc durant els sis concerts exclusius que Dausà va organitzar al recinte de les antigues ruïnes d'Empúries, presentant en primícia les cançons de l'àlbum. "Va ser una manera de tornar-nos a trobar, des de la impaciència d'ensenyar-les; com qui celebra una festa d'aniversari amb gent que fa molt de temps que no veu". Ara és diferent, entén Dausà, esperant que d'aquí a l'estrena oficial la gent tingui temps de "fer seves" les cançons i donar una altra dimensió a la presentació.

Fent balanç del camí recorregut, Joan Dausà analitza la seva discografia com una evolució molt natural. On seràs demà (2014) "no era un disc tan reflexiu", valora, però a partir d'allà "sempre es planteja un sentit de la vida, en moltes cançons. L'artista es refereix així als àlbums posteriors La festa final (2016) i Ara som gegants. "Jo soc el mateix, el que ha variat és com ho plantejo a nivell de producció i què vull provocar en els concerts, quin recorregut emocional vull fer, això sí que ho vas modelant amb l'experiència".