Avui parlarem del nom xarbot i el verb xarbotar. Es diuen a l'àrea de Girona i, endinsant-se cap a la Catalunya central, almenys fins al Lluçanès. Veureu que us deixaran encisats. D'entrada apuntem que el seu origen és incert: el Diccionari català-valencià-balear indica que són onomatopeies (és a dir, paraules que imiten un so de la realitat). Tanmateix, Joan Coromines, en el seu Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, assenyala que xarbotar prové del llatí exorbitare 'sortir d'un camí traçat' (tot seguit, quan vegeu els significats que tenen aqueixos dos mots, entendreu el perquè d'aquesta hipòtesi).
No és un esquitx qualsevol
De manera general, el nom xarbot significa 'esquitx violent'. No és un esquitx qualsevol: és el que es produeix a causa d'un moviment fort o d'un cop donat a un recipient ple d'aigua. També pot significar 'patac d'aigua violent, ruixat, xàfec'; el Diccionari pràctic i complementari de la llengua catalana fins i tot assenyala que aquest terme és "l'aigua que cau en poca estona", ja sabeu què vull dir: aquells ruixats d'estiu que es generen de sobte i deixen anar un munt d'aigua, i al cap de poc ja s'ha acabat; però tot ha quedat ben moll. Salvador Espriu, al llibre Anys d'aprenentatge (1952), posa aquesta frase tan gràfica: La pluja [...] queia en xarbots damunt la pressa dels grills. Alhora, xarbotada també significa 'gran ploguda'. El nom xarbot significa, igualment, un 'cop de riera': al Maresme, quan plou fort, tots els carrers de les viles de la comarca baixen amb molta aigua; justament aquest diccionari porta com a exemple Ha baixat un xarbot d'aigua!
Quant al verb xarbotar, segons Robert Sabater i Costa, en el seu llibre D'abantes a xurrencai. El parlar de l'Empordà (2021), significa 'sacsar', però el Diccionari català-valencià-balear dona una definició més precisa: "Agitar-se la superfície d'un líquid sacsejat o en ebullició, deixant anar o alçar-se bambolles o esquitxos". Un exemple: El regalim de la fontanella, xarbotant en la còncava pica de pedra... (Eduart Girbal Jaume, Oratjol de la serra, 1919). Un altre exemple que reflecteix el llenguatge popular: Roseta [...]: Ela, que no m’ha atrapat! —Rafelet (corrent, amb la galleda, darrere d'ella): Perquè la galleda xarbotava i no podia córrer. (Josep Pous i Pagès, L'endemà de bodes, 1903). També ho trobem en alta poesia: [...] l’àmfora inclines, que no xarboti, com si voltessis per a la dansa. (Josep Carner, Les monjoies, 1912).
Els significats figurats, que no faltin
I no podien faltar els significats figurats, sent com són uns mots tan expressius. Sabater i Costa apunta que xarbot també significa 'escridassada'. A banda, a l'Empordà xarbot també s'usa en les expressions ou xarbot 'ou covat o nial, que no forma pollet' (també s'usa l'expressió sortir xarbot volen dir que una cosa ha sortit malament) i cap xarbot 'cap buit o marejat' (com si haguessin sacsat el cap d'algú).
Pel que fa al verb xarbotar, també s'usa metafòricament, com en Tenia vint-i-quatre anys: la salut li xarbotava pels quatre cantons (Miquel Llor, Història grisa, 1925). Què hi ha més engrescador que la salut xarboti en una persona jove?