"Fa molt soroll, però és tot un artista", em diu el Joan, el pare de la meva parella. Dissabte Xarim Aresté actuava a la Plaça de l'Església de Flix. Estava plena. Era una vetllada especial. En Xarim presentava el seu darrer disc, Un idioma nou (RGB Suports, 2024), a casa seva, al seu poble, allà on pronuncien el seu nom Jarim i no Sharim. Perquè a la Ribera de l'Ebre, amb els seus moixons i aubergis, el seu fato i les seves massanes, tenen un dels catalans més bonics de tot el país. Ell no l'amaga a les seves cançons, i això fa que la seva música sigui encara més especial, personal i emotiva.
L'última vegada que me'l vaig trobar, al Xarim, va ser al Remei, la festassa que la gent de Flix munta per Setmana Santa a l'ermita. És espectacular. No hi aneu. Ha de continuar sent un secret. Aleshores ja feia un temps que havia deixat el pis que compartia amb el Gerard Quintana prop de la Plaça Urquinaona i havia tornat a Flix. Acabava de publicar Ses entranyes, un disc espectacular amb què va començar a gaudir del reconeixement que la seva música sempre hauria d'haver tingut. Ho diu en Joan, el Xarim és un artista. I d'artistes de veritat a casa nostra en tenim pocs.
Dos anys després en Xarim ha deixat Flix, però, amb el rock i el blues com a coordenades sonores en un nord en què també apareixen pinzellades de jazz, flamenc i fins i tot jota, continua publicant discos meravellosos. Com el que va decodificar dissabte fent molt de soroll davant de la gent que l'ha vist créixer. "He tornat a Barna, que feia uns quants anys que havia pirat d'allà. I la veritat és que estic la mar de bé. Però tant de bo pogués seguir fent-ho tot des de Flix. Si no m'hi he quedat definitivament és perquè està molt lluny i cada cop fa més pal moure's. Jo viatjo en tren...".
El 'tren de Caspe' pot fer-se etern fins a arribar a Barcelona.
Fa anys que l'agafo, i cada dia és pitjor.
Els viatges en tren no són inspiradors?
Sí, ja n'he fet de feina, ja, viatjant en tren. Passa que últimament noto que hi ha molta tensió en la gent. Els últims mesos he viscut situacions surrealistes viatjant en tren. No sé, ens ho hauríem de fer mirar.
De fet, aquest darrer disc, Un idioma nou, ja parla d'aquesta necessitat de retrobament amb l'ànima i el factor humà.
Cert. Em vaig adonar que les màquines ho fan tot millor que naltros (riures).
Paradoxalment, les màquines les fem nosaltres.
Ara ja, potser, són les màquines les que fan les màquines. Ja no ho sé. Ja m'he perdut.
Et sents perdut en la societat actual?
No. Afortunadament, tinc eines per trobar l'ordre que necessito, però sí que experimento aquesta sensació al meu voltant. És com si haguéssim dipositat tota la confiança fora de nosaltres i a dins no ens queda res on agafar-nos. Però això és irrisori perquè totes les esperances estan a dins.
Deixa'm anar fins al 2022 quan publiques el teu anterior àlbum Ses entranyes, indiscutiblement un dels teus millors discos i el que millor rebuda ha tingut. Com el valores tu, dos anys després?
Encara no sé si l'he acabat de valorar. És un disc a què estic molt agraït. Durant la gira de presentació vam fer uns quants concerts guapíssims i això ens va ajudar a agafar aquest nou encara amb més ganes. Tot el que hem viscut amb Ses entranyes ha estat potentíssim.
Ha sigut una crisi difícil de superar acceptar la manera amb què ara ens relacionem amb la música
Ja fa més de deu anys que anaves en solitari i has publicat discos excepcionals, però aquest...
Contràriament, han sigut uns anys molt difícils per a mi. Ses entranyes, és cert, m'ha apropat a més públic, però també ha coincidit amb uns temps en què estem perdent la música. Ha sigut una crisi difícil de superar acceptar la manera amb què ara ens relacionem amb la música.
Amb Ses entranyes vas entrar a l'estudi a gravar un senzill i vas acabar sortint amb tot un disc fruit de la inspiració. Com has treballat la creació d'Un idioma nou?
L'esperit era exactament el mateix, però amb alguns matisos. Aquest cop també vam improvisar, però vam anar a més per feina i amb molts més dies de gravació. No vam gravar Un idioma nou en un dia i mig com vam fer amb Ses entranyes. Bé, tampoc és que ens estiguéssim una eternitat, a l'estudi. Vam fer el disc en quatre dies. En realitat vam anar molt de pressa. No ens vam aturar gaire en cada cançó. M'agrada treballar així, perquè si no saps què has de fer, hi ha una part del cervell que s'anul·la. Si vas amb una partitura tancada i no assoleixes el resultat que desitges, pot ser molt frustrant. En canvi, aquesta inconcreció ens fa més lliures. Les lletres, tret d'algun detall que vaig deixar per a l'últim moment, sí que les portava tancades. D'altra banda, vaig arribar a l'estudi amb un munt de temes, molts. I vaig haver de fer una quiniela per decidir quines inclouria. Finalment, vaig identificar les cançons amb figures geomètriques: un quadrat, una rodona, un triangle, un pentàgon... Quan vaig tenir totes les figures representades, vaig tancar el repertori.
En diversos paratges és un disc... tel·lúric, amb, més enllà del rock, el blues i el jazz, sempre presents a la teva música, aproximacions a sons com la jota de la Ribera de l'Ebre, la cobla o el flamenc.
Això és fruit de la creativitat. La creativitat és una autopista que et permet jugar amb tots els elements que vulguis. Soc un músic que li agrada investigar en les tradicions i les cultures. Va haver-hi una època que em vaig llançar de cap en el blues i em vaig acabar adonant que no era tan diferent cantar blues de cantar jota, músiques que requereixen tota la teva ànima per ser cantades. De fet, jo encara no sé fer-ho. És una llàstima, però, que la jota s'estigui perdent. Era la música de la gent que treballava el camp. La gent a la fàbrica ja no canta.
La música és un mirall de la teva ànima
Com t'ha ajudat la música a estar més connectat amb la teva ànima?
La música és un mirall de la teva ànima. L'ànima l'únic món que coneix és l'art. Per a l'ànima no existeix ni el passat ni el futur, és present i art. I amb la música passa exactament el mateix, no pots anar dos compassos per davant. La vida té una dansa i és molt difícil intentar ballar-la amb altres ritmes. La música m'ha ajudat a ser conscient que existeix l'ara. Encara no ho he après del tot, però ho veig claríssim. Ara entenc el passat com un fet en moviment a què podem tornar i canviar qui som en el present.
És un disc molt personal, que com totes les coses molt personals, acaben sent universals. Perquè el que tu sents és molt probable que ho senti molta altra gent. Per tant, és un àlbum reconfortant.
Això ha estat molt important per a mi. No passarà un meteorit amb fusta. Malauradament, la fusta és un dels elements més escassos i més misteriosos. Començo a sentir veus que diuen que aviat ja no es podran construir més guitarres perquè no queda fusta al planeta. I aleshores em plantejo què passarà en un món en què, per culpa de fets com aquest, s'acabi la creativitat. Tornant al principi, les màquines seran les que s'ocupin d'això i serà la fi de la humanitat.
Amb la intel·ligència artificial ens hi estem abocant.
Però cada cop que neix un nen és un canvi en el món. Són la garantia que tenim que la imaginació està salvada.
T'has plantejat mai ser pare?
Sí, hi penso sovint. Crec que m'agradaria. Tothom s'acaba enamorant.