El cantant Xarim Aresté, ha presentat avui un disc de quatre cançons que es ven encartat amb la revista Enderrock i que vol ser un crit de reivindicació de la llibertat de l'alliberament dels presos: Groc. Es tracta d'una iniciativa de suport a l'Associació Catalana dels Drets Civils, que destinarà els beneficis de l'àlbum la campanya de suport als presos polítics. El 28 de juny Aresté oferirà un concert al CAT Tradicionàrius; el preu de l’entrada anticipada són 12 euros i 15 euros el mateix dia del concert. En qualsevol dels casos, es destinen cinc euros a l’ACDC. Enderrock ha previst també un concert a Brussel·les, amb Aresté i Gemma Humet, que podria comptar amb la presència dels consellers exiliats.

Un cantant original

Aresté va començar, de molt jove, al punk; alguns anys més tard es va passar a la rumba postmoderna, i finalment dedicaria les seves energies al rock'n'roll. Potser aquesta trajectòria fa que sigui una de les veus més originals de la música catalana actual. Ha col·laborat amb diversos grups musicals, com Sopa de Cabra, i amb destacats artistes com Pascal Comelade. El seu darrer àlbum, Polinèsies, ha guanyat el premi MIN al millor disc en català de 2018.

Cançons urgents

Els temes de Groc han estat escrits com a resposta directa a la situació que viu el país, i estan escrits amb passió. Aresté reconeix que sent una gran frustració pel que succeeix al país, i que escriure aquests temes ha estat la seva sortida a un procés dolorós, perquè l'1 d'octubre va quedar bloquejat i l'empresonament dels líders independentistes encara el va bloquejar més. "Sense vida" és una denúncia de la presó que pateixen els líders independentistes, un món buit en què no pots tenir accés a res. L'àlbum inclou un tema, "Ni a besades", inspirat en l'estada a la presó i l'estigmatització com a roig que va patir l'avi del propi Xarim Aresté. També "Sedició" està inspirat en la història familiar del cantant, tot i que està dolorosament d'actualitat.

Cant a Espanya

El disc acaba amb un contundent i rabiós cant dedicat als espanyols titulat "Querida España". És l'únic tema en castellà i entre d'altres coses afirma: "Llevo esperando desde antes del sol, ruina tras ruina, sin más cima que el montón de cañas y barro obstruyendo el corazón de esta tierra partida en un millón de trozos punzantes bien afilados, ay, bien afilados. Oigo tu canto, oye tu el mio. Nadie separará nunca jamás nuestros ombligos. Por eso pido: déjame ser. O al menos déjame estar". En realitat, es tracta d'una requisitòria als intel·lectuals progressistes espanyols que majoritàriament han donat l'esquena als catalans.

Cançons d'ara, de nou

Lluís Gendrau, director editorial d'Enderrock ha recordat que l'article fundacional de la Nova Cançó, de Lluís Serrahima, es titulava "Ens calen cançons d'ara", i ha advertit que ara, gairebé 60 anys més tard, calen, de nou, músiques que reflecteixin el que està passant al país i no girin l'esquena al compromís. Gendrau ha celebrat que el món de la música estigui "tenyint-se de groc" amb iniciatives com la d'Aresté. "La nostra forma de lluitar contra l'odi i contra la injustícia és la cultura", ha afirmat Marcel Mauri, vicepresident d'Òmnium Cultural, que ha felicitat la iniciativa d'Aresté i d'Enderrock. Txell Bonet, esposa de Jordi Cuixart (el presidente encarcelado de Òmnium) i membre de l'Associació Catalana pels Drets Civils, ha celebrat l'aparició de Groc, perquè ha afirmat que "les cançons són una altra forma de dir les coses" que "arriben a públics als que no arribem nosaltres amb discursos". I ha lamentat que aquest disc no podrà ser escoltat pels presos polítics catalans, perquè a la presó no hi deixen introduir aparells electrònics i no hi ha reproductors d'àudio. Tampoc ningú podrà interpretar aquestes cançons a Estremera, a Soto del Real o a Alcalá-Meco. Perquè tampoc s'hi poden introduir guitarres.