La tecnologia és l’eina més habitual dels joves a l’hora d’expressar-se. Ho veiem en els milions de visites que tenen els vídeos de Tik Tok o de Youtube, en la quantitat de contingut compartit per Instagram o en l’ús imprescindible de les pantalles com a forma fàcil de crear llaços emocionals amb l’entorn. Però aquesta brutal immersió tecnològica sovint té buits existencials que desplacen a tota una generació que té moltes coses a dir i que no se sent representada en aquest descuit forçat de l’status quo cultural que sembla no voler entendre les seves noves narratives. Fins ara.
L’IDEAL acaba d’inaugurar Active Activism Act, una exposició interactiva, immersiva i disruptiva que busca trencar el llenguatge artístic tradicional per apropar els museus als més joves. Es tracta d'una experiència transgressora, un concepte totalment diferenciat de qualsevol altra mostra de contingut prototípica i comú: només cal un xat i connexió a Internet per gaudir de gran part del contingut de la mostra, que és 50% física i 50% virtual, i que està dinamitzada per la cantant i activista LGBTIQ Samantha Hudson. La idea és que cada usuari l'agregui al xat de Whatsapp per poder fer un acompanyament virtual i no lineal a totes les sales: a través d'un xat bot programat, l'activista comparteix notes de veu, enllaços cap a contingut dels artistes i vídeos casolans gravats amb el mòbil. Tota la narrativa és allà, lluny d'apps o codis QR complementaris que dificulten l'accés general als continguts. És com si una amiga t'estigués guiant per l'experiència mentre t'explica curiositats amb un llenguatge allunyat de l'academicisme.
Les noves narratives digitals estan creades per una quinzena de creadors de la generació Z —nascuts entre el 1995 i els 2000— que no es conformen amb el mercat artístic actual. És una iniciativa feta per ells i per a ells, però també una forma de crear sinèrgies i empaties cap a la resta de les generacions. Comissariada per Saúl Baeza i Laura Clèries, i sorgit de l'equip d'agents culturals europeus VIBE, AAA és una idea revolucionària que vol trencar els murs del descontent juvenil dels qui se senten exclosos de les expressions artístiques més mainstream, un experiment que busca consolidar un nou model de consum cultural i un nou tipus de discurs que vetlla per l'activisme i la diversitat i que es podrà seguir íntegrament en línia.
"No pretén ser un mapeig global, sinó una aproximació per entendre que l'activisme és una de les preocupacions que tenen tots aquests perfils, i una dinàmica que ha de formar part del museu i de l'espai cultural", explica Baeza. "Obrim noves perspectives i visions que generen i construeixen formats, exploten la tecnologia i s'apropien de dinàmiques i narratives per generar l'activisme digital". Per Baeza, és important que AAA no s'entengui com un procés acabat, sinó com l'inici de tot el que està per venir. Per això mateix, no hi ha narratives traduïdes ni formats adaptats, sinó que l'exposició ha intentat entendre en quin àmbit espacial havia de viure superant l'experiència passiva d'altres espais culturals.
Samantha Hudson: "Un tik tok o un tuit em semblen noves maneres de comunicació i els mems són una nova manera de generar art visual; encara que siguin gamberres i anecdòtiques, són un nou llenguatge"
L'altra obsessió de la mostra és posar la contemporaneïtat al centre i desmonopolitzar els continguts, aconseguint que cada artista i creador es beneficiï de les visualitzacions i les retribucions tant econòmiques com socials del seu artivisme. Com a innovació, el contingut d'Active Activism Act no quedarà unificat de cap manera quan acabi l'exposició, només existirà en les diferents xarxes socials o plataformes dels activistes. "El que volem és ensenyar el que interessa i preocupa en aquest moment. Ens agradaria que això fos un projecte que d'aquí 6 mesos pogués existir havent agafat tot el que torna a ser rellevant en aquell moment concret i que tingués la llibertat de ser el més àgil possible", diu Baeza, que creu que això no és el final d'un procés, sino l'experiment que marca l'inici de tot el que està per venir.
La ballarina i performer Mabel Olea en una performance a un dels espais de l'IDEAL. / EFE
Experiències immersives com Goblin Mode Healing Station de ReuroDungeon, dispositius wearables i peces de vestir amb electrònica impresa i un software que genera vibracions mentre el visitant escolta una llista musical; instal·lacions auditives amb l’activista i artista Tashinga Matewe o la plataforma No Signal Radio que ofereix llistes personalitzades des dels lavabos de l’espai IDEAL; o un ring de boxa gegant on artistes i coreògrafs com laSADCUM, AMAGA, María Jurado i Baz Cuervo protagonitzaran perfomances. Altres artistes que participen en la mostra, que es pot visitar físicament fins l'1 de maig i virtualment fins el 31 de maig, són XRebellion, Mabel Olea, Émergent Magazine, Maria Appleton, Dahli B. Ball, Joppe Venema, Eirini Kalogera, Azeema Magazine, Afffirmations, DOES Salon x Joey Levenson, Kai Landre, Julen Beloki i Noé Etó.
La Samantha Hudson més gamberra t'acompanya
"Jo soc una dona molt maca i agradable, i la gent dels museus es un conyàs, honestament, i tenen un to alliçonador que a mi personalment m'avorreix molt". El que opina l'activista zeta Samantha Hudson és el reflex d'una abandonament cultural anunciat. L'activista dinamitzarà l'exposició amb un to desenfadat i proper, molt allunyat dels tecnicismes o formalismes dels museus tradicionals. "Crec que era indispensable entendre que la cultura està a tot arreu i reivindicar les maneres autòctones de la generació Z, de generar continguts i creacions culturals que, per suposat, van intrínseques a les xarxes socials per fer tota mena de art: un art que passa desapercebut". I és que defensa que les noves tecnologies es posicionin al mateix lloc que totes les altres expressions culturals, perquè les noves generacions tenen una gran part de personalitat i presència digital. I aquest fenomen no es pot obviar. "Un tik tok o un tuit em semblen noves maneres de comunicació i els mems són una nova manera de generar art visual; encara que siguin gamberres i anecdòtiques, són un nou llenguatge".
