La Vanguardia ha acomiadat una de les seves firmes més veteranes, el filòsof Xavier Antich, que col·laborava al diari des de feia 17 anys. El mateix Antich ho ha fet saber en una piulada, on reprodueix l'últim paràgraf del seu últim article al diari, el passat dia 4 de juliol, on demanava la dimissió del ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, després d'una dura crítica:
Després de 17 anys @LaVanguardia em comunica que ja no publicarà cap article meu. Així acabava l'últim publicat. pic.twitter.com/zqHeJoMRxV
— xavier antich (@XavierAntich) 12 de juliol de 2016
Antich ha escrit en diversos diaris, com El País i l'Avui, entre el 1995 i el 2000. Des del 2000 col·laborava regularment a La Vanguardia, on entre el 2002 i el 2014, va formar part de l'equip que va posar en marxa el suplement "Cultura/s". Des del 2014 escriu setmanalment a l'Ara.
Llegeix aquí l'entrevista de Xavier Antich per El Nacional
Abans de Xavier Antich, La Vanguardia va perdre de manera semblant l'escriptor Albert Sánchez Piñol, que va plegar voluntàriament al març del 2015 després de ser censurats dos dels seus articles.
Xavier Antich es defineix, abans que res, com a professor de filosofia. Va ensenyar deu anys a secundària, i porta ja vint anys a la universitat. Però la seva vocació és difondre la filosofia més enllà de les aules, amb activitats als museus, participació en tallers, col·laboracions en premsa... A principis d'aquest juliol ha publicat La voluntat de comprendre. Filosofia en minúscula (ed. Arcàdia), un conjunt d’articles que ajuden a pensar el món.
Antich és doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona. Va ser professor de Filosofia en els Instituts Joan Maragall (Barcelona) i Mercè Rodoreda (L'Hospitalet) i ara exerceix com a titular d'Història de les Idees estètiques i Teoria de l'art a la Universitat de Girona (UdG). Ha estat visitant a Stanford University i a la Universidade Católica Portuguesa. Des del 2011 és el president del patronat de la Fundació Tàpies.
Ha escrit diversos llibres. Amb "El rostre de l'altre" va guanyar el Premi Joan Fuster d'assaig el 1992, També ha traduït filòsofs contemporanis, com Merleau-Ponty, Lévinas, Rella i Mouffe. Formava part del plenari del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, del qual va dimitir el novembre del 2011 en protesta pel canvi de model cultural que impulsava el Govern. Des del desembre del 2011 forma part del Consell de Cultura de la ciutat de Barcelona.