Xavier Pla ha presentat Un cor furtiu, la biografia "més panoràmica" sobre Josep Pla. El llibre, editat per Destino, surt a la venda en català aquest dimecres i ha estat presentat aquest dimarts en el Mas Pla de Llofriu (Baix Empordà). Durant deu anys de feina ingent, l'escriptor, crítica literari i director de la Càtedra Josep Pla de la Universitat de Girona (UdG) s'ha acostat a la personalitat polièdrica del periodista empordanès. Al llarg de més de 1.500 pàgines, l'autor torna a traçar la vida de l'escriptor de Llofriu allunyant-se de la imatge que ell projectava als seus escrits, després de buidar milers de documents personals. Aquests documents li han permès fer troballes inesperades, donar veu a les dones de la seva vida i reforçar la tesi que Josep Pla va dedicar-se a l'espionatge.
En una entrevista d'Europa Press, Xavier Pla (Girona, 1966) ha recordat que l'any 2012 va guanyar el premi Octavi Pellissa amb un projecte de biografia sobre Josep Pla. Després d'anys de documentació "oceànica" i lectura, a partir del 2022 va buscar com donar forma al relat de la vida de l'escriptor amb "responsabilitat". "Una biografia mai és definitiva, és una interpretació i narrativització d'una vida", ha assegurat, alhora que ha afirmat que el seu repte era tenir tots els fets i no escriure res que no estigués contrastat. També volia fer-ho amb una narrativa poc acadèmica.
El Pla persona i el Pla personatge
L'autor ha assenyalat la vigència de l'escriptor empordanès, tot subratllant que ell i Mercè Rodoreda "són els dos grans autors del cànon de la prosa catalana" del segle XX. De la mateixa manera, ha considerat molt interessant que el periodista de Llofriu encara tingui un coixí de seguidors molt extens i molt divers.
Xavier Pla ha remarcat que un dels principals obstacles amb els quals s'ha trobat és escriure d'una persona que escriu de sa vida, motiu pel qual ha optat per "fer una passa enrere i intentar cercar la distància entre el Pla persona i el Pla personatge". En aquest sentit, ha remarcat que el Pla que es troba en els llibres és una versió millorada i sublimada de la seva persona. Amb el títol Cor furtiu ha volgut deixar clar que Josep Pla sempre escriu en privat i amaga ser una persona sensible, amb una relació sensual amb la realitat —mai parla de les seves relacions sentimentals de les quals sí que va deixar constància a les cartes—.
"Des de molt jove, Pla ho guarda tot", ha explicat l'autor, que ha destacat que ha pogut consultar unes 4.000 cartes inèdites i uns 1.500 documents inèdits personals —des de factures a bitllets de tren, passant per passaports o el certificat de naixement—. La correspondència familiar és una de les novetats que aporta la biografia, ja que entre els Pla "tots escriuen i guarden les cartes". A més, aquesta correspondència mostra una faceta de l'escriptor nova dins d'una família conservadora i tradicional, però poc convencional i amb aspectes de gran modernitat. Una de les sorpreses és la voluntat del periodista que s'escrivís una biografia seva, amb fins a quatre oferiments. El mallorquí Baltasar Porcel fou l'últim a qui Pla va oferir escriure el llibre, però tant ell com la resta es van fer enrere perquè l'escriptor vol "controlar la seva imatge, col·laborar i imposar el seu relat".
Pel que fa a l'aspecte polític, Xavier Pla ha remarcat que ha fet un "relat molt minuciós" a partir dels llibres, articles i correspondència sobre el seu posicionament, ja que escriu durant 60 anys periodisme polític i no és el mateix Pla el de cada època. Ha demanat al lector que "no es precipiti i posi en context" les postures de l'escriptor, que durant la seva trajectòria va tenir dues constants: el catalanisme i el conservadorisme, tot i que era un home escèptic, possibilista i pragmàtic.
Polèmiques i fils per estirar
La biografia fa referència a l'episodi del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, on reuneix cartes inèdites de membres del jurat i ressegueix la polèmica associada amb la retirada no concessió del guardó a Pla. En aquesta línia, l'autor ha afegit que va ser un error no concedir-li el premi perquè "hauria sigut un moment de reconciliació".
Després de la publicació de l'extens llibre, Xavier Pla ha dit que es "retira a un segon pla" pel que fa a l'obra del periodista empordanès. Tanmateix, ha incidit en el fet que ha deixat molts fils per poder estirar. Un exemple és la trobada el 1944 amb agents nord-americans de l'OSS (l'embrió de la futura CIA) en el Mas Pla. També ha admès que la seva posició a l'hora d'abordar el text partia d'una gran admiració pel Pla escriptor, un dels més importants de la història de la literatura catalana, mentre que amb el Pla persona ha passat per "moments de fascinació i de repulsió". Així, l'ha definit com un personatge molt atractiu, apassionant i apassionat.