Què passa a uns ratolins si els alimentes durant dies amb tantes xocolatines típiques de cafeteria i tant menjar estàndard com vulguin? Doncs un equip de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha demostrat que se'ls activa la microglia, les cèl·lules inflamatòries del cervell, al nucli accumbens. I això afavoriria l'addicció al menjar i l'augment de pes excessiu. Aquesta recerca obre portes a tractaments innovadors de l'obesitat.
L'experiment
Un estudi liderat per científics de la UPF revela que el consum prolongat d'aliments altament calòrics i apetitosos provoca canvis importants en la funcionalitat del nucli accumbens del cervell. Aquests canvis tenen un impacte profund en les conductes alimentàries i es deuen a l'activació de la microglia i de processos inflamatoris a la regió cerebral esmentada. Per portar a terme l'estudi, publicat a la revista Addiction Biology, un grup de ratolins van ser exposats al que els experts consideren una “dieta de cafeteria”, és a dir, accés il·limitat a menjar estàndard i a xocolatines amb alt valor calòric típiques de cafeteria. L'equip científic liderat per Miquel Martín i Rafael Maldonado, investigadors principals del Laboratori de Neurofarmacologia de la UPF, ha comprovat que la dieta de cafeteria provoca l'activació de la microglia, les cèl·lules inflamatòries del cervell, en una regió important del sistema de recompensa i que té un paper crucial en el desenvolupament de conductes addictives: el nucli accumbens.
“En un cervell sa, la microglia s'encarrega d'eliminar sinapsis no desitjades per ajudar en la maduració dels circuits neuronals. Però, si la poda sinàptica no funciona correctament, pot resultar en una pèrdua excessiva de sinapsis, com succeeix, per exemple, en la malaltia d'Alzheimer”, comenta Martín. La inflamació crònica induïda per la microglia afecta les connexions neuronals del nucli accumbens, afavorint l'addicció al menjar i l'augment de pes excessiu.
Cap a noves teràpies per tractar l'obesitat
Per comprovar l'impacte que la microglia i la neuroinflamació exerceixen en el funcionament del nucli accumbens, els investigadors van tractar als ratolins que seguien la dieta de cafeteria amb un inhibidor de la microglia. Aquests ratolins van respondre al tractament amb la disminució de la ingesta d'aliments i la reducció de l'augment de pes. “La identificació d'aquest procés neuroinflamatori posa de manifest la importància dels circuits de recompensa en les alteracions del comportament que condueixen a l'obesitat”, assenyala Martín. “A més, suggereix l'interès per la resposta neuroinflamatòria com a possible diana per tractar l'obesitat”.
Un problema mundial
L'obesitat ha assolit proporcions epidèmiques a nivell mundial, amb almenys 2,8 milions de persones que moren cada any com a resultat de tenir sobrepès o obesitat, segons dades de l’Organització Mundial de la Salut del 2017. “Mentre que abans aquesta malaltia s'associava únicament als països d'alts ingressos, l'obesitat s'ha convertit en una malaltia prevalent també a països d'ingressos baixos i mitjans”, assegura Martín. I conclou, “Necessitem trobar una solució per a l'obesitat, i potser tractar l'addicció al menjar sigui una aproximació complementària per a això”.