Dues dones grans, unides pel veïnatge però separades per un abisme social i per un odi visceral, instintiu. És la història que explica Yewande Omotoso a La veïna del costat, que presenta amb traducció d'Àfrica Rubiés l'editorial Les Hores. Una trama que es podria situar a qualsevol poble o ciutat del món, però que on pren la seva màxima força és a Sud-àfrica, on la història ha portat a una fractura social que ni tan sols el temps aconsegueix curar.
Yewande Omotoso. Foto: Alexis Tayié. CC 4.0.
Blanca i negra
En una barriada benestant d'una Ciutat del Cap marcada per l'herència de l'apartheid hi viuen, en dues cases limítrofs, dues dones. Les separa la raça i la nacionalitat (una és una sud-africana blanca, l'altra una nigeriana instal·lada a Sud-àfrica). Però a desgrat de tot aquestes dones tenen vides no tan diferents. Les dues han tingut grans èxits professionals, als que han anat renunciant per la vida familiar. Totes dues han tingut experiències matrimonials infelices. Totes dues se senten molt vinculades al lloc on viuen, tot i que amb motius diferents. Però també hi ha rivalitats: Hortensia, la negra, ocupa la casa que Marion, la blanca, voldria. I mentre Marion lidera la comunitat de veïns de la urbanització, integrada sobretot per gent blanca, Hortensia no se sent gens identificada amb aquesta burgesia blanca, encara racista i molt elitista. Exclosa en el sí del veïnat, Hortensia materialitza el seu odi en Marion.
Més enllà de Sud-àfrica
Omotoso situa la seva obra en la Sud-àfrica post-apartheid, on les ferides del règim racista es van tancant (o no) amb molts esforços. Reflecteix la supervivència del racisme i la demanda, encara, de justícia, per part de les víctimes del sistema. Ara bé, evita convertir aquesta obra en un relat sobre la Sud-àfrica actual. De fet, la història està focalitzada en dues veïnes que, més enllà de les circumstàncies objectives, canalitzen la seva ràbia per una vida fracassada en les persones que tenen més a prop. Aquesta és una obra sobre les relacions socials, però també sobre la frustració vital, sobre les vides que no omplen als seus protagonistes, tot i presentar-se com a modèliques. El microcosmos de la urbanització sud-africana no és tan diferent del món de tensions que pot esclatar a qualsevol racó del món. L'apartheid pot haver enquistat odis i tensions. Però sens dubte odis, tensions i injustícies també es poden trobar a d'altres bandes del món.
Una escriptora migrant
Yewande Omotoso, encara que nascuda a Barbados de mare caribenya, és filla de l'escriptor nigerià Kole Omotoso (l'autor de l'assaig Migración hacia el Sur, editat en castellà per Bellaterra). Però va passar bona part de la seva infància a Nigèria, encara que el 1992 es mudés a Sud-àfrica amb la seva família (a l'igual que l'Hortensia a la novel·la). De fet, també té alguna cosa en comú amb l'altra protagonista de l'obra: és arquitecta com la Marion. I com les dues viu a Ciutat del Cap, la més mestissa de les ciutats africanes. Ella mateixa assegura que Barbados, Nigèria i Sud-àfrica formen part de la seva identitat. Fins ara ha escrit dues novel·les, Bon Boy (2011) i La veïna del costat (2016).
Estrena en català
Aquesta és la primera obra d'Omotoso traduïda a l'Estat espanyol. Se suma a altres veus africanes que comencen a ser publicades en editorials que no tenen especial dedicació pel continent africà i que senzillament busquen bona literatura allà on es troba. La veïna del costat és una obra sòlida i entretinguda, tot i que peca de molt previsible. La resolució de la trama, a més a més, acaba essent massa precipitada. Una lectura diferent que ens apropa als sentiments més íntims de l'ésser humà.